Teixits del cor
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,7 KB
El sistema circulatori constituïx l'eix fonamental per al funcionament correcte dels distints òrgans i sistemes del cos humà.
Compleix una funció de transport d'intercanvi entre els distints teixits, alhora que posseïx funcions pròpies de vital importància, com l'hemostàsia
4.1 Hemostàsia i coagulació
Anomenen hemostàsia al conjunt de processos fisiològics que es posen en marxa per a reparar el dany produït en la paret vascular i detenir l'hemorràgia, així com als processos implicats en la restauració de la circulació sanguínia desfent el tap hemostàtic format.
En condicions normals, existeix un perfecte equilibri entre la funció hemostàtica i la fibronolítica (que fa la fibrina) de manera que la sang es coagula únicament a nivell de la zona vascular lesional (no s’estén més alla d’on està la lesió, el tap hemostàtic).
Un desequilibri entre aquests dos sistemes (hemostasia i s. Fibronitic) determina l’existència patològica d’una hemorràgia a la formació d’una trombosi.
4.1.1.- Elements que intervenen en la hemostàsia
Perquè l'organisme pugui dur a terme una funció hemostàtica adequada es necessita la interacció de diversos elements.
4.1.1.1.- Vasos sanguinis
La paret dels vasos consta de tres capes o túniques nomenades de dins a fora:
Túnica íntima: és la capa que està en contacte amb la sang. Està composta al seu torn per l’endoteli, que són cèl·lules que estan en contacte directe amb la sang i que poden alliberar substàncies en resposta a agressions vasculars, regula el flux sanguini i la pressió arterial.
Túnica mitjana
Està constituïda per cel·lulars musculars llises, responsables de la contracció o relaxació del vas sanguini. Si són estimulades pel sistema nerviós simpàtic, es produeix una vasoconstricció i si es estimulat pel SN parasimpàtic es produeix una vasodilatació. I respon davant dels estímuls de l’endoteli.Túnica adventícia: és la més externa.
4.1.1.2.- Plaquetes i trombòcits
Són els elements més petits de la sang circulant, més o menys tenen forma de disc i no tenen nucli. Una concentració mitjana ronda entre 150.000 i 400.000 per mm3. Una disminució d’aquesta concentració es diu TROMBOCITOPENIA, i un augment de les plaquetes s’anomena TROMBOCITOSI.
4.1.1.3. Factors de la coagulació
Són majoritàriament proteïnes circulants en el plasma amb capacitat d’activar-se en el moment que fa falta.
Es denominen amb nombres romans, agrupant-se en tres grups:
Grup I: Factors de coagulació vitamina K dependents, i dins d’aquest grup està el factor II, factor VII, factor IX i factor X.
Grup II: factors de coagulació sensibles a la trombina (quan se la troben). I aquí està el factor V, factor VIII, factor XII i fibrinogen.
Grup III: són factors de contacte, que tenim el factor XII, factor XI, precolicreina i quinògena d’alt pes molecular.
4.1.1.4.- Elements que intervenen en la fibrinòlisis
Quan s'ha reparat la lesió i s'ha detingut l'hemorràgia cal destruir el coagul en un procés denominat fibrinòlisis, que té lloc gràcies a una proteïna denominada plasmina.