Tectònica de Plaques: Deriva Continental i Terratrèmols
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB
Deriva Continental i Expansió del Fons Oceànic
La teoria de la tectònica de plaques es basa en dues teories principals:
- La deriva continental (proposada per A. Wegener el 1912), que explica la forma i la disposició dels continents, així com l'origen de les muntanyes. Aquesta teoria proposa l'existència d'un únic continent primigeni, Pangea, que es va fragmentar en trossos que van anar a la deriva fins a la seva posició actual.
- L'expansió del fons oceànic (proposada per Dietz i Hess), que suggereix la formació constant de litosfera a les dorsals oceàniques. El centre d'una conca oceànica està ocupat per una dorsal amb un rift central. Els fons oceànics no superen els 180 milions d'anys d'antiguitat.
La tectònica de plaques explica molts processos geològics, com ara:
- Formació d'escorça continental i oceànica.
- Disposició dels continents en el passat i en l'actualitat.
- Formació i expansió dels oceans.
- Formació de roques i jaciments minerals.
- El relleu terrestre.
Tipus de Plaques i els seus Moviments
La superfície terrestre està dividida en plaques litosfèriques d'un gruix d'uns 100 km que es desplacen damunt del mantell a una velocitat d'uns quants centímetres per any, a causa de la força de la gravetat i a les cèl·lules convectives del mantell.
Segons el tipus d'escorça que les forma, les plaques poden ser:
- Mixtes: formades per litosfera continental i oceànica.
- Oceàniques: formades només per litosfera oceànica.
- Continentals: formades bàsicament per litosfera continental.
Les plaques es mouen per damunt de l'astenosfera, i el moviment pot ser:
- Divergent: separació de plaques, que genera litosfera (dorsals oceàniques) i vulcanisme.
- Convergent: aproximació de plaques, amb destrucció de litosfera. Poden xocar:
- Dues plaques oceàniques: origina fosses oceàniques (com l'arxipèlag del Japó).
- Dues plaques continentals: originen serralades intracontinentals (com l'Himàlaia).
- Una placa oceànica i una de continental: es produeix orogènesi a la continental (com els Andes).
- Passiu: desplaçament lateral, que no genera ni destrueix litosfera.
Deformacions de les Roques
Les deformacions de les roques poden ser:
- Plàstiques: els estrats es dobleguen sense trencar-se, formant plecs. Es produeixen per forces de compressió molt intensa que actuen durant molt de temps.
- No plàstiques: deformacions amb trencament dels estrats.
- Falles: deformacions amb trencament i desplaçament de les roques.
- Diàclasis: les roques es trenquen però sense desplaçament.
Tipus de Plecs i Falles
Hi ha diversos tipus de plecs:
- Plec anticlinal: produït per forces horitzontals de compressió.
- Plec sinclinal: produït per forces horitzontals de compressió.
- Plec monoclinal: produït per forces verticals.
La diàclasi és produïda per forces de distensió.
Les falles poden ser:
- Normals o directes: produïdes per forces de distensió.
- Inverses: produïdes per forces de compressió.
- De direcció o de cisalla: produïdes per forces horitzontals.
Terratrèmols: Mesura i Conseqüències
Els terratrèmols, o sismes, són tremolors del sòl en què es produeix l'alliberament de l'energia acumulada a l'interior de la Terra. Es mesuren amb:
- L'escala de Mercalli: mesura la intensitat.
- L'escala de Richter: mesura la magnitud.
El punt de l'interior de la Terra on s'origina el sisme és el focus o hipocentre, i el punt de la superfície situat damunt del focus és l'epicentre.
Els sismògrafs són els instruments capaços de captar les ones sísmiques i enregistrar-les en un sismograma.
Quan un terratrèmol es produeix al mar, s'anomena sisme submarí i pot provocar una onada gegantina anomenada tsunami.