Tècniques de Pintura i Teoria del Color: Guia Completa

Tècniques Pictòriques i Materials

Aquarel·la

Pintura transparent a base de goma aràbiga. S'aplica diluïda amb aigua sobre un paper especial. Està feta amb pigments purs i goma aràbiga, i sempre és transparent.

Acrílic

Pintura d'assecat ràpid, a base del 100% d'acrilat. Aporta efectes aquarel·lats amb capes fines i efectes a l'oli amb capes gruixudes.

Oli

L'aglutinant és l'oli de lli. Es pot obtenir efecte transparent o opac. Es pot treballar directament color sobre color, per capes o amb veladures. La pinzellada és visible i amb efecte cremós.

Llapis

Es diferencien per la duresa de la seva mina: llapis normals, llapis aquarel·lables, llapis de pastels i de ceres.

Pastel

Barretes fetes a base de caolí, pigment i una porció mínima de goma aràbiga. És una tècnica seca.

Tèmpera o Guaix

Fabricada amb goma de tragacant. És una pintura de cobertura amb la qual s'aconsegueixen zones opaques i sense degradats. És diluïble en aigua i s'aplica sobre paper.

Tinta

Colorant o tinte líquid barrejat amb diferents elements segons el tipus de tinta i el seu ús (pintar, dibuixar, escriure o imprimir). Són solubles en aigua i la majoria resistents a ella.

Teoria del Color

Harmonia Cromàtica

Equilibri entre els colors perquè cap d'ells predomini sobre els altres. Es considera en funció de:

• Lluminositat: Clau alta (grisos clars), mitjana o baixa (grisos foscos).
• Intensitat: Quan hi ha un mateix, similar o anàleg grau de puresa.
• Matís: Poques variacions de to d'un mateix color.

Contrast Cromàtic

Variacions significatives de diferents nivells d’alguna dimensió del color.

Colors Inconnexos

Els tons inconnexos estan separats més de 120 graus entre ells en el cercle cromàtic. No obstant, també podríem considerar composició harmònica una de colors inconnexos o complementaris.

Interacció dels Colors

Dos o més colors pròxims superposats que alteren les seves característiques de matís, lluminositat o saturació.

Lluminositat

El color es veu més clar o més fosc, segons el color que l’envolta o és proper a ell. Aquest efecte es pot percebre millor quan són de la mateixa gamma.

Saturació

Un color es veu més saturat si el color que l’envolta té menys saturació. Si el color que l’envolta és més intens, el color envoltat semblarà menys saturat. El grau és alt si els colors són complementaris.

Matís

Segons quin sigui el matís del color envoltant, el matís del color envoltat tendeix cap al matís del complementari d’aquest. Per exemple, un taronja envoltat per un violeta semblarà més groguenc.

Contrast Simultani

Descobert per Chevreul (1840). Fenomen fisiològic que es basa en el principi de la complementarietat lumínica i cromàtica. L’estimulació d’una àrea de la retina per una determinada tonalitat o lluminositat provoca la percepció complementària.

La Nomenclatura dels Colors

La reducció del lèxic als colors fonamentals es deu al fet de la seva diferenciació en el procés perceptiu; tenen una pigmentació característica i la resta parteixen d’una combinació d’aquests.

Noms dels Colors

El nom assignat a un color fa referència a diversos aspectes:

1. La semblança amb un objecte natural (aiguamarina, castany, coral).
2. L’origen geogràfic (magenta, ultramar).
3. La matèria (vermell cadmi, blau cobalt).
4. Nom del pintor (gris de Payne, blau Klein).

Els colors es classifiquen per la seva coloració o famílies cromàtiques amb uns noms més o menys estandarditzats.

Els Pigments

Substàncies orgàniques o minerals amb capacitat d’absorbir selectivament algunes longituds d’ona de la llum. En el cas de les pintures, els pigments es mesclen amb un aglutinant (oli de lli, resina, vermell d’ou, etc.) amb el qual s’obté el tipus de pintura, el resultat de la qual es pot aplicar en forma de capa que s’adhereix a una superfície.

Les tintes o colorants, es dissolen en líquids per poder tenyir els materials per absorció.

Classificació Pigments

Inorgànics

• Naturals (terres naturals i calcinades).
• Artificials (minerals tractats químicament).

Orgànics

• Naturals (vegetals i animals).
• Sintètics (procedents del carbó).