Tècniques d'immunodiagnòstic i funcions del complement

Tècniques indirectes o secundàries:

Algunes reaccions produeixen un canvi físic en el medi on es desenvolupen: presència de terbolesa, precipitat, aglutinació.

Tècniques directes o primàries:

La formació de IC no produeix cap canvi físic en el medi, per això cal recórrer a la detecció d'algun tipus de senyal emès per un compost (marcador).

D'HEMAGLUTINACIÓ DIRECTA:

Determina la presència d'Ag's en la superfície dels glòbuls vermells quan s'afegeix un antisèrum amb Acs específics enfront els Ags naturals de la partícula. O donador universal AB receptor universal.

Coombs Directe:

Detectar Acs incomplets sobre la membrana plasmàtica l'eritròcit en individus sensibilitzats.

Coombs Indirecte:

Detecta la presència de Ac's incomplets en el sèrum.

IMMUNODIFUSIÓ DOBLE TIPUS II:

L'Ag i l'Ac difonen lliurement pel gel, la precipitació dels IC s'observa en forma d'un anell. Tècnica QUALITATIVA.

Patró d'Identitat total:

Formació de dues línies de precipitació que conflueixen en un punt.

Patró de No Identitat:

Formació de 2 línies de precipitació que es creuen per complet.

Patró de Identitat Parcial:

Formació de 2 línies de precipitació que no es superposen per complet.

IMMUNOELECTROFORESI DE coet:

És un Mancini accelerat per un camp elèctric. El pH del gel s'escull perquè l'Ac tingui càrrega neutra (pH=8.4) i romangui immòbil (el gel conté l'Ac distribuït homogèniament) i l'Ag tingui càrrega negativa i es desplaci cap a l'ànode.

IMMUNOTURBIDIMETRIA:

L'espectrofotòmetre valora la disminució de la potència radiant de la llum al creuar una solució de partícules (IC sols o units a micropartícules).

REACCIÓ DE FIXACIÓ DEL COMPLEMENT:

Sistema de detecció: lisi de glòbuls vermells en presència de l'antisèrum específic contra els glòbuls vermells. En la majoria de les reaccions Ag-Ac, el C s'uneix al IC i és utilitzat o fixat. Això ens permet determinar la presència Ac en molt petites quantitats.

TÈCNICA DE DIFUSIÓ RADIAL SIMPLE o TÈCNICA DE MANCINI

Es basa en la difusió lliure d'un dels components de la reacció (Ag o Ac) per un gel que té fixat l'altre component (Ac o Ag).

El complement

és el conjunt d'unes 30 proteïnes del sèrum i de membrana, que interaccionen entre si de forma regulada formant una cascada enzimàtica, que permet una amplificació de la resposta humoral per tal de defensar l'organisme.

Via clàssica:

R.I.Innata/Adaptativa s'activa amb IC o PCR i necessita una Ig que s'uneixi a l'Ag. C1r-c1q-c1s es divideix c4 en c4a i altre costat c2 en c2b i forma c4bc2a que es convertasa c3, c3 es divideix en c3a i forma c2ac4bc3b que es convertasa c5 inici via lítica, es separa c5 en c5a i forma c5bc6c7c8c9 que es el MAC (complex atac membranes).

Via de les lectines:

R.I.Innata. presencia de manosa, glicoproteïnes o acids acetilats. MASP1- MBP o MBL/FICOLINA/SP-A o SPD - MASP2 i abaix es divideix c4 en c4a i altre costat c2 en c2b i forma c4bc2a que es convertasa c3, c3 es divideix en c3a i forma c2ac4bc3b que es convertasa c5 inici via lítica, es separa c5 en c5a i forma c5bc6c7c8c9 que es el MAC.

Via Alternativa:

R.I.Innata. Superficie (fongs, virus, bacteris i cel·lules afectades). Per hidròlisi o xoc directe de c3. C3 + h20 passa a c3h2o + B pasa a c3h2oB +D passa a C3h2oBb que es convertasa c3, c3 es separa c3a i forma c3b interectua B i forma c3bB interectuen D i P i formen c3bBb que es convertasa C3, c3 es trenca en c3a i forma c3bBbC3b que es convertasa de c5 inici via lítica, es separa c5 en c5a i forma c5bc6c7c8c9 que es el MAC.

FASE LÍTICA DEL COMPLEMENT

capacitat citolítica C8 fa un porus i fa d'ancle a c5a,c6 i c7 i c9 es clona a si mateix i fa el porus mes gran i això permet l'entrada a la bacteria provoca xoc osmòtic o per macròfags que shan enviat nafelotoxines.

FUNCIONS DEL COMPLEMENT

La funció principal és la de reconèixer i eliminar m.o., actuant com a part de la RI innata i potenciant l'acció dels Ac en la resposta adaptativa humoral.

ACCIÓ CITOLÍTICA

El MAC

FACILITAR LA FAGOCITOSI o OPSONITZAR

Les opsonines són elements del complement encarregats de situar-se sobre la superfície dels m.o. per marcar-lo.

ACCIÓ ANAFILOTÒXICA DEL COMPLEMENT.

Les anafilotoxines són petits fragments que s'alliberen en alguns passos induint la inflamació (C5A,C3A i Ca4)

ACCIÓ QUIMIOTÀCTICA DEL COMPLEMENT

C5a, C3b, C4b

ACLARIMENT D'IC

ESTIMULACIÓ RESP. IMMUNE---- Capacitat Hemolítica CH50 mide la actividad que le queda a la cascada por activarse, si esta actividad es baja es que el complemento ya está siendo activado por otros factores y se encuentra agotada su capacidad.

Enzimoimmunoassaig homogeni:

no requereixen la separació dels IC i les molècules no conjugades o sobrants, en fase líquida. S'utilitzen per determinar substàncies de baix pes molecular i de concentració elevada.

Enzimoimmunoassaig heterogeni:

requereixen la separació dels IC i les molècules no conjugades. en fase sòlida al qual es fixen els complexes; la separació de les molècules no conjugades es sol realitzar amb l'ajuda de rentats. Aquestes molècules permeten determinar substàncies d'elevat pes molecular.

Les citocines realitzen un paper:

Autocrí: Quan s'uneixen a receptors de la mateixa cèl·lula productora. Paracrí: quan actuen sobre cèl·lules veïnes o properes. Endocrí: com ho fan les hormones viatjant a través de la sang. Ho fan poques vegades.

Principals característiques de les citocines:

Pleiotropisme: una mateixa citocina pot exercir efectes diferents al actuar sobre diferents cèl·lules. Redundància: varies citocines poden tenir la mateix funció en un determinat tipus cel·lular. Sinergisme: dues o més citocines produeixen un efecte que es potencia mútuament. Antagonisme: inhibició o bloqueig dels efectes d'altres citocines. Inducció en cascada: quan l'acció de la citocina indueix a la cèl·lula diana a alliberar una o més citocines diferents. Emisores de β i els de γ.

Detectors de centelleig són el:

Sulfur de zinc activat amb plata (ZnS (Ag)): Iodur de Sodi activat amb Tali ( NaI (Tl)): Immunofluorescència directa (IFD) Només s'utilitza un Ac (anticòs primari) que reconeix específicament l'antigen. L'anticòs primari porta conjugat el marcador corresponent. (Ac + fluorocromImmunofluorescència indirecta (IFI) S'utilitzen com a mínim dos anticossos: Ac primari: específic per l'antígen que es vol determinar. Ac secundari: Ac conjugat amb un marcador que reconeix l'Ac primari. És una Anti-Ig humana. IMMUNOCROMATOGRAFIA EN ASSAJOS DE COMPETITIVITAT O DE BLOQUEIG En la zona de conjugat hi ha fixats anticossos enllaçats amb l'Ag. Si l'analit diana és present a la mostra, no s'unirà amb el conjugat i romandrà sense marcar.

DIAGNÒSTIC SEROLÒGIC DE MALALTIES INFECCIOSES. Diagnòstic de presumpció o sospita

es basa en l'estudi de les manifestacions clíniques i els antecedents epidemiològics del pacient. Diagnòstic de certesa o confirmació: es basa en la troballa de l'agent etiològic present en la mostra biològica (detecció d'Ag) o en la observació de les alteracions.

SEGUIMENT DE LES MALALTIES INFECCIOSES. ESTUDIS SÈRUM EPIDEMIOLÒGICS CEDIA:

B galactosidasa. Cap: IgE al·lèrgies. Meia: esferes látex Tecn quimiolum: luminòmetre luminol CMIA: No utilitza fluorocrom. Variants RIA: Rist prist rast per IgE. TÈCNICA WESTERN-BLOT. Tècnica analítica usada per detectar proteïnes específiques en una mostra determinada. La tècnica es basa en detectar les proteïnes fixades sobre la membrana de nitrocel·lulosa i fer-ne un revelat posterior mitjançant l'addicció d'Ac marcats amb enzims.