Tecniques avantguardistes

LA CONCRECIÓ DE L’ESTÈTICA AVANTGUARDISTA EN POESIA

El procés de destrucció dels convencionalismes establerts en literatura es va reflectir sobretot en la poesia.
Els artistes no tenien cap norma retòrica tradicional per provocar la sorpresa del lector. En aquest procés hi valia tot, de manera que un poema podia ser una forma, un dibuix, un no-res…

Però enmig de tota aquesta experimentació, en la poesia avantguardista hi ha uns trets comuns:

a) Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina, de manera que es fan servir cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors, es deixen paraules soltes, com si volessin pel paper, per remarcar-ne la importància.

b) Alliberament gramatical de la paraula, que comportava suprimir les majúscules de principi de paraula i els signes de puntuació i substituir-los per espais en blanc i per versos dividits en esglaons.

c) Alliberament racional de la paraula, de manera que un vers podia perdre tot el seu sentit.

d) Desintegració i substitució de la paraula, aquesta pot tenir tant de valor com una sola lletra, un nombre o un dibuix. D’aquí prové la importància que van assolir per als avantguardistes el collage, la  poesia

visual  i el cal·ligrama.

MODERNISTES, NOUCENTISTES I AVANTGUARDISTES A Catalunya

Les avantguardes van arribar a Catalunya en una època de canvis socials amb final de la Primera Guerra Mundial. La crisi del moviment noucentista va fer que els intel·lectuals catalans abandonessin aquell camí i que individualment cada un busqués una sortida. Una de les sortides va ser l’Avantguardisme. Els artistes van  criticar obertament el Noucentisme i l’academicisme. I cal dir que alguns noucentistes van ser receptius dels moviments d’avantguarda, com Eugeni d’Ors.

Els nous moviments d’avantguarda a Catalunya aviat van trobar un suport important en aquells intel·lectuals catalans modernistes que no s’havien adscrit mai al Noucentisme, perquè coincidien en la recerca constant de formes i de fórmules noves, en el rebuig de la classe burgesa i del sistema de vida que comportava, en la valoració de la joventut i en la recerca de l’art total.

El Futurisme va entrar a la literatura catalana de la mà de Josep María Junoy, que havia participat dels dos moviments anteriors: el Modernisme i el Noucentisme.

El 1917 va fundar la revista “Trossos”, i on va destacar la participació de Joaquim Folguera, incansable divulgador dels moviments d’avantguarda a Catalunya.

Surrealisme va entrar a Catalunya--> Josep Vicenç Foix, que va utilitzar tècniques surrealistes a la seva poesia. Salvador Dalí ,tot i que és més conegut com a pintor, va escriure també proses surrealistes a la revista “L’Amic de les Arts”. A més, Dalí va publicar el 1928,amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, el  Manifest Groc , on aquests artistes exposaven els principis de l’art d’avantguarda.

LITERATURA AVANTGUARDISTA

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d’Agost de 1924)  escriptor barceloní família humil, esperit rebel i autodidacta. Conegut com a poeta d’Avantguarda,també redactor d’articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes.  El poema de la rosa als llavis

Adoptà en la seva obra les tècniques i els recursos del Cubisme i del Futurisme: cal·ligrames, versos trencats, espais en blanc, diferents tipus de lletra, subratllats, signes aritmètics, paraules en llibertat, supressió de majúscules, versos lliures.