Tecnica fosa escultura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 28,37 KB

 

ESGLÉSIA DE SAN LORENZO DE FLORÈNCIA: F. BRUNELLESCHI

Cronologia-
1421-1470 Estil-
Renaixement, Quattrocento Localització-
Florència Bon estat conservació Materials-
Pedra, maó, pedra grisa típica de Florència (pietra serena) i guix.

Tècnica

Arquitravat i voltat Context històric:
En el Segle XV, la península itàlica no era un estat unificat. Les rivalitats polítiques van acabar fragmentant Itàlia i es van constituir repúbliques, principats i ciutats-estat que van exercir el seu domini i 
influència sobre els territoris circumdants. Aquests petits estats rivalitzaven entre ells en el terreny polític, comercial i, fins i tot, en l’artístic. Eren ciutats riques, la prosperitat econòmica de les quals s’havia vist afavorida pel comerç gràcies a l’obertura de noves rutes (la seda). La ciutat de Florència 
mantenia la independència política, cultural i econòmica respecte de les grans potències europees i de l'afany expansiu de Milà i de Nàpols.

Context cultural:

El Renaixement és un moviment cultural i artístic, que marca la transició entre l’Edat Mitjana i el món modern i que obeeix a un canvi de mentalitat basat en l’Humanisme, comportant un trencament 
amb la visió medieval del món. Els humanistes, que són els filòsofs i investigadors de l'època, proposen una nova mentalitat per a l'home basada en la llibertat i la raó-:Humanització del pensament i de la concepció del món/-Un redescobriment del saber del món clàssic grec i ROMà, especialment de la filosofia clàssica i de Plató./- La bellesa s’entén com una expressió profana i no divina, com en temps passats/-Es produeix una exaltació de l’individu enfront de la comunitat. 
L’estil és renaixentista del Quattocento. Característiques: L’actitud antropocèntrica/ El retorn als clàssics/ El disseny d'edificis amb una estructura geomètrica i racional, basat en un rigorós estudi matemàtic de les proporcions/L’espai interior és unitari, lleuger i diàfan/Sobrietat decorativa/Desenvolupament de l’arquitectura civil.

Planta:

La basílica presenta una planta de creu llatina molt allargada, amb tres naus al cos longitudinal i capelles laterals en tot el perímetre. Està inspirada en la de les antigues basíliqües paleocristianes.

La capçalera presenta 5 capelles quadrades, la central d'igual amplada

Que la nau principal. L’absis és un quadrat regular de la mateixa mida

Que el creuer i els trams del transsepte (quasi basilical pel fet de tenir

Un transsepte molt curt). El transsepte està rodejat per sis capelletes


A l’extrem nord de la capçalera, Brunelleschi va construir la Sagristia

Vella (2) com un cub amb cúpula de mitja esfera destinat als usos

religiosos. Posteriorment, Miquel Àngel edificaria, a l’altre costat, la Sagristia Nova (7) com a capella funerària dels Medici.

Sist Constructiu:

arquitravada a la nau central i voltada a les naus laterals, capelles laterals i cúpula al creuer.

ELEMENTS DE SUPORT:

Murs- Columnes molt esveltes i de proporcions clàssiques, d’ordre corinti amb el fust llis i a mode de segon capitell o cimaci apareixen fragments d’entaulament (amb arquitrau, fris i cornisa).- pilastres corínties de fust acanalat i ménsules (en les 
claus dels arcs) adossades als murs laterals que culminen en un entaulament.- Pilars cruciformes al creuer per sostenir la cúpula- Petxines. La recuperació de les petxines en la transició d’un tram quadrat a una cobertura semiesfèrica que podem observar a San Lorenzo és una de les aportacions transcendentals que Brunelleschi va aportar a l’arquitectura moderna.- Contraforts que queden dins del mur i entre ells s’obren les capelles laterals.

Elements suportats:

Pel que fa als elements suportats, cal destacar, en primer lloc, l’ús d’arcs de mig punt. Pel que fa al tipus de coberta, cal destacar que la nau central disposa d’una coberta plana decorada amb cassetons quadrats (a la manera de les basíliqües paleocristianes) mentre que les naus laterals estan cobertes amb voltes de quatre punts o voltes bufades i les capelles laterals amb voltes de canó. 
Finalment, el creuer està cobert amb una cúpula semiesfèrica sostinguda per petxines.La coberta exterior és a dues aigües en la nau central i a una aigua en les laterals.

FUNCIÓ:

religiosa
Templet de San Pietro in Montorio de BRAMANTE: Autor-
BRAMANTE
Cronologia-
1502 Estil-
Art del Renaixement. Cinquecento 

Localització:


Roma, al turó del Janicle, claustre de l’antic convent de S. Pere 

Bon estat de conservació Materials:
Pedra, marbre (base i capitell columnes) i granit (fust columnes)

Sistema constructiu:

arquitravat i voltat
Tipus d’obra: edifici religiós. Església ESTIL CINQUECENTO:
= cuatrocento elements suportats:
L’entaulament és dòric, amb arquitrau, fris, amb tríglifs i mètopes que estan decorades amb motius relacionats amb S. Pere (les claus, la tiara papal...) i cornisa. Al segon pis la balaustrada, el tambor i la cúpula, que és l'element de coberta del tempietto. Es tracta d’una cúpula nervada, de 4,50 m de diàmetre, recoberta de làmines protectores metàl·liqües i coronada per una llanterna cega.

Elements de suport:

L’edifici s’aixeca sobre un estilobat format per 3 graons i un podi perimetral, però els elements de suport principals són:- els murs i els vuit pilars adossats o pilastres al mur.- les setze columnes d’ordre toscà que aguanten la galeria superior. En la segona planta, els murs 
de la llanterna i les pilastres; aquestes, amb l'ajut de la resta del mur, suporten el pes de la cúpula.
funció commemorativa i religiosa, però per la manera com va ser concebut també té una funció simbòlica.
VIL·LA CAPRA o LA ROTONDA:Autor-
Andrea PALLADIO (1508-1580)

 també anomenada La RotondaCronologia-
Iniciada el 1566-1570. Vincenzo Scamozzi hi introduí 
alteracions entre el 1580 i el 1591Estil –Renaixement. Manierisme 

Localització (original i actual)-Vicenza, prop de Venècia (Itàlia)


Estat de conservació-


excel·lent conservacióMaterials utilitzats i tractament del mur (aparell)- pedra, maó i marbre. Amb paredat de filada SIST. CONSTRUCTIU

- arquitravat i voltat.

PLANTA:

Planta: 
Planta centralitzada amb la superposició d’un quadrat i una creu grega, completament simètrica i inscrita en un cercle. És un edifici quadrat, en forma de cub, dins del qual s’inscriu una sala circular (rotonda) i en torn a la qual s’agrupen les diferents estances quadrangulars. En cadascuna de les cares del cub sobresurt un pòrtic amb columnes d’ordre jònic (creant una galeria) i als que s’accedeix mitjançant amplies escales externes, donant a la planta l’aspecte d’una creu grega. Està orientada exactament als quatre punts cardinals.

Alçat:

estructura piramidal: podi, planta principal (residència noble) i cúpula.

Elements de suport

L’escalinata monumental, formada per vint graons, i el podi quadrat, - Els murs 

- Les columnes del pòrtic hexàstil d’ordre jònic.

Elements suportats

- L’entaulament: amb un arquitrau, fris i cornisa.- El frontó amb estàtues a la manera d’acroteris antropomorfs- La cúpula semiesfèrica d’influència del Panteó de Roma, obra de Scamozzi, l’arquitecte que continuà les obres després de Palladio. Rematada per u òcul que il·lumina la rotonda central, recurs de l’arquitectura clàssica romana

.FUNCIÓ:

residencial i  propagandística.
David de Donatello: AUTOR- Donato dei Bardí, Donatello (1386-1466)

CRONOLOGIA:

1440-45 ESTIL:
Renaixement. Quattrocento. 

LOCALITZACIÓ


- original: pati del Palazzo Medici i 
traslladada el 1495 al Palazzo Vecchio.- actual: Museo Nazionale de Bargello (Florència)Bon estat de conservació, restaurada recentment MATERIALS:
bronze. TÈCNICA: fosa a la cera perdudaTIPUS OBRA:
exempta, dempeus.

ESTIL:

El David és una obra representativa del Renaixement, en concret del Quattrocento italià, i mostra una exaltació del cos humà. Era la primera vegada que des de l'Antiguitat clàssica es representava un nu en bronze i de mida natural: 1. - La consideració de la naturalesa com a model a imitar i/o perfeccionar/ L’actitud antropocèntrica/ La conquesta de la perspectiva i el domini de l’espai/El retorn al classicisme/ La temàtica es van ampliar/  Els esquemes compositius són simples i geomètrics/ El moviment es plasma amb el contraposto i la tensió del moviment en potència. //Els materials i tècniques utilitzades són variadíssims: pedra, marbre, fusta, terracota, guix, i sobretot el bronze.

CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS:

Escultura exempta i dempeus.La composició és tancada i asimètrica, emmarcada per una el·lipse imagínària amb un recorregut que va del cap al braç dret, d'aquest a les cames, després a l'altre braç i acaba novament al cap.L'eix que marca la figura és un eix vertical. Malgrat que les dues meitats del cos són diferents guarden un perfecte equilibri. La prominència del colze esquerre es compensa per l'espasa de l'altre cantó. D'altra banda, podem observar com determinades formes ens marquen eixos diagonals, com és el cas de l'espasa, la cama i el braç esquerre.

Característiques tècniques:

El material és el bronze i la tècnica és a la cera perduda.

Tema:

representa a David, jove héroe bíblic concebut com si d’una escultura del món grec. Font: l'obra es basa en la història bíblica de l'Antic Testament (Samuel, 17) on es relata la victòria de David sobre Goliat, un filisteu gegant.

Gènere:

utilitza un tema de la tradició religiosa, però li dóna un significat humanista i polític.

FUNCIÓ:

commemorativa i propagandística.

LA PIETAT DE MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI:Autor-


Miquel Àngel Buonarrotti Cronologia-
1498-1500Estil– art del Renaixement. Cinquecento Localització (original i actual)- capella del S. Crist a la basílica de S. Pere del Vaticà, Roma
. Estat de conservació- excel·lent conservació però ha sofert diverses vicissituds. En el s. XVIII foren restaurats els dits de la mà esquerra de la Verge. L’any 1972, un pertorbat mental va donar-li tres cops de martell a l’estàtua de la Verge resultant danyades part de la cara i l’aixella esquerra. 

Materials utilitzats :

marbre blanc de Carrara i treballat amb cisells dentats, per les marques apreciables a la base, i trepants (cabells). 

Tècnica emprada:

tallaFormes i tipologia:
grup exempt format per dues figures: una sedent, la Verge María i l’altra jacent, Crist mort als seus braços.

Característiques formals:

Formes i tipologia: grup escultòric exempt format per dues figures: una sedent, la Verge María i l’altra jacent, Crist mort als seus braços.Malgrat ésser un conjunt escultòric exempt fou concebuda per ser contemplada des d’un punt de vista frontal, unifacial, (es situaria en un altar), perquè sinó es perden els detalls. Destaca pel perfecte treball de polimentació, propi de la primera època de l’artista, que és d’una gran qualitat. Així, veiem unes superfícies clares, llises i molt suaus. L’acurat acabat tant de la cara de la Verge, tan humana i alhora tan idealitzada, com del cos de Crist transmet a la perfecció una sensació de proximitat; fins i tot es produeix la impressió que, en tocar-los, se’n podrà percebre la suavitat de la pell; demostrant el gran domini tècnic de l’escultor.
La llum incideix suaument i llisca damunt la superfície polida fent que l’escultura brilli amb intensitat i transmet la sensació d’harmonia i serenitat.

Tractament de les figures:

és figurativa, naturalista i idealitzada, amb interès per la bellesa formal, basada en la proporció i l’harmonia. L’home i la naturalesa són els protagonistes d’aquest art, l’estudi anatòmic i la individualització dels trets de cada personatge.

Característiques estructurals;

Composició tancada o centrípeta. La Verge està inclinada sobre el cos jacent i el seu dolor davant la mort és callat, íntim, natural en el seu sentiment
.Esquema compositiu simple i geomètric: piramidal, l’obra forma un triangle quasi regular, tancat en si mateix, ICONOLOGIA:
L’obra està carregada de simbolisme i bellesa denota el sentir cristíà que va moure a Miguel Ángel al llarg de la seva vida. Idealitza a la Verge per a destacar-nos la seva puresa i serenor.

FUNCIÓ:

religiosa.

NAIXEMENT DE Venus: AUTOR:


Sandro Botticelli CRONOLOGIA:
1482-1485 ESTIL:
Renaixement del quattrocento LOCALITZACIÓ:
Florència actual: galeria dels Uffizzi.

ESTAT:

bon SUPORT:
tela de lli TÈCNICA:
Tremp CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL=TEMA ESTIL=TEMA CARACTERÍSTIQUES FORMALS:
predomini de la línia Les pinzellades són molt petites i detallistes, amb uns contorns molt ben delimitats i abundància de detalls en les diferents parts del quadre. Els colors destaquen per la suavitat cromàtica; suau calidesa, pròpia d'un ambient primaveral.
Llum irreal, les figures s'il·luminen quasi uniformement. En el tractament de les formes l'autor barreja d'una manera molt subtil i equillibrada l'herència gotitzant amb la bellesa clàssica. No hi ha un interès per la representació de l'espai; aconsegueix un efecte de profunditat; paisatge idil·lic; figures modelades superficialment, plana; figures idealitzades i recerca de la bellesa; l'anatomia poc estilitzada i s'observen certes deformacions; sensació de moviment. Destaca en contrats entre el dinamisme dels personatges secundaris i la certa immobilitat de Venus, q sembla navegar suaument cap a la costa.

CARACTER. ESTRUCTURALS:

tancada, simetrica, triangula i superficial. La figura de Venus es l'eix central de tota la composició. Poseeeix diversos eixos organitzadors, composició unitaria. El format del quadre és el del nombre d'or.

CARACT. TÈCNIQUES:

tremp, suport tela, en un període on ja no era habitual el tremp entre els art.Italians contemporanis.

TEMA:

mitològic ,el quadre capta el moment en que Venus, q acaba de néixer, arriba a la platja.Els precedent son literaris ICONOGRAFIA:
Venus es correspon a la deesa grega Afrodita i se l'associa amb la bellesa, l'amor, i el riure i el  matrimoni. És un Venus púdica. Botticelli ambienta l'escena en un idilic paisatge.

ICONOLOGIA:

es una al·legoria del naixement de la deesa de l'amor.
Símbols relacionats amb l'amor, les roses. Al·legoria de l'adveniment de la bellesa al món.

ESCOLA D'Atenes: AUTOR:


Rafael Sanzio CRONOLOGIA:
1510-1511 LOCALITZACIÓ:
Estança de la Signatura, Palau del Vaticà, Roma

. ESTAT:

excel·lent SUPORT:
sobre mur TÈCNICA:
fresc CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL=TEMA ESTIL=TEMA CARACT. FORMALS:
Predomina el dibuix q dilimita figures ben defindes. Motius matisats per efectes de moldejat dels volums gràcies a suaus contrastos. Elements lineals del dibuix, els pictorics queden en un segon pla.Gamma cromàtica utilitzada es molt amplia . Combinació equilibrada. Els colors tenen una gran varietat de tonalitats i matisos. Llum suaus, perquè no hi ha grans contrastos lumínics. Modelatge suaus.Simula una amplitud i profunditat extraordinàries, mitjançant l'ús combinar de dos recursos.El punt de vista se situa a un nivell baix. L'obra té doncs un sentit unitari genial, on l'espai, la lum i el color permeten a l'espectador abraçar visualment totes les parts sense que cap detall passi desapercebut i, a la vegada, focalitza l'atenció sobre els dos personatges claus: Plató i Aristòtil, pares de la filosofia occidental. L representació pictòrica havia d'imitar la natura amb la màxima fidelitat. Naturalista, formes reals amb un detall considerable, minuciositat. Els personatges es mostren dinàmics.

CARACT. ESTRUCTURALS:

La composició es clara i ordenada. Es simetrica , tancada, unitaria i superficial. Els personatges  estan col·locats simètricament . Es unitaria , superficial . El cercle forma geometrica perfecta per a ordenar la composició.. Composició horitzontal. S'articula entorn de dos grans grups de personatges que es disposen a manera de fris en 2 plans paral·lels al de representació: en un pla cap al fons ; dos personatges principals, que ocupen el centre i apareixen ressaltats per l'arc.Disposició horizontal, elements verticals i la sensació d'amplitud .

CARACT. TÈCNIQUES:

gran fresc, els procedimens per a pintar al fresc són senzills però laboriosos i, necessiten  molt de temps.

TEMA:

arquitectura clasicista FONT DEL TEMA:
recuperació del mon classic pagà i en les idees neoplatòniques q inspiren el Renaixement.

ICONOGRAFIA:

el Març arquitectoni recorda la volta d'una immensa basílica.; estatua d'apol·lo , d'atenea. Els personatges formanr una mena de semicercle al voltant de les figures centrals de la composició: Plató i Aristòtil.

ICONOLOGIA:

la saviesa clàssica estava lligada al mon humanista i renaixentista de l'epoca. Era el model cultural per excel·lència, en què l'ésse humpa esdev´w el protagonista indiscutible i el desenvolupament de la idea de concordatio entre la filosofia i la ciencia antigues i la cultura renaixentista

. FUNCIÓ:

simbòlica, propagandística , estètica.
LA VERGE DE LES ROQUES: AUTOR: Leonardo da Vinci CRONOLOGIA:
1483-1486 ESTIL:
Renaixement, cinquecento LOCALITZACIÓ:
Museu del Louvre ESTAT:
cexcel·lent TÈCNICA:
Oli SUPORT: sobre taula CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL=TEM ESTIL=TEMA CARACT FORMALS:
predomini de la línia, perfecció del dibuix. El color cobra molta importancia i estan distribuïts de forma equilibrada. En general, els colors son bastant sobris i apagats. Es concentren, de forma destacada en el primer pla  i el triangle format pels personatges. Leonardo suavitza la disonancia enfosquint el blai i aclarint el vermell. La pinzellada es bastant definida, en els primers plans, on podem veure detalladament la vegetació.  El volum modela les formes mitjançant una suau degradació tonal i la utilització de la llum en clarobscurs. Perspectiva lineal, aeria. Superposició de plans; Obra figurativa, naturalista i idealitzada.

CARACT. COMPOSITIVES:

composició ordenada i racional . Estructura piramidal i asimetric. Composició unitaria i tancada. Composició equilibrada.

CARACT. TÈCNIQUES:

pintures a l'oli. És el procediment q costa mes d'assecar i per tant permet fer retocs i permet que les textures i les veladures i té com a inconvenient l'enfosquiment dels olis amb el temps. És el procediment més usat des del s.XV fins l'actualitat.

TEMA:

la verge en el seu viatge a Egipte fugint d'Herodes, va descansar en una cova on es va trobar amb el nen Joan , cosí de Jesús, a qui havia vetllat i protegir l'arcangel Uriel FONT:
Nou Testament ICONOGRAFIA:
Mare de Déu, agenollada protegint Sant Joan.

FUNCIÓ:

religiosa devocional.

CAPELLA SIXTINA AUTOR:


Miguel Àngel Buonarroti CRONOLOGIA:
1509-1511 Localització:
Capella Sixtina ESTIL:
Renaixement  cinquecento ESTAT:
bon SUPORT:
mur TÈCNICA:
fresc CONTEXT HISTÒRIC CULTURA
L =TEMA ESTIL=TEMA CARACTE.FORMALS:
domini del dibuix, pintura influïda per l'escultura, amb contorns ben definits que potencien el volum. Partia de l'estudi de la figura humana nua per a després cobrir-la amb la roba. Contorns ben definits. Componia les seves figures amb una Concepció escultorica i mostra un clar interes per la definició de les formes i pel volum de les figures. Estudis asnatomics una excessiva musculació, tant en els homes com en les dones, cosa que ens parla de l'ideal de bellesa de l'autor.Els colors son molt vius , estrients i molt lluminosos. Hi predominen dos colors fonamentals: el verd i el violeta, els colors litúrgics de la misa. Llum, de contrastos de clarobscurs i violents. El protagonista indiscutibles es l'home. Impressionant fresc amb mes de 300 cossos humans en una seqüencia concebuda de manera unitaria. Figures humanes son entrellaçadés de manera artificiosa i en multiplicat de moviments forçats, recargolats i desequilibrats mostrant un estat de tensió total, Les seves formes robustes i dilatade. La diversita de posicions i actituds de personatges q son utilitzades x l'artista per tal de mostrar-nos infinitat de punts de vista i angles del cos humà.

CARACT. ESTRUCTURALS:

Composició tancada. Figures i escenes estan organitzades i emmarcades d'un entramar arquitectonic . Va disposar les diverses composicions en una arquitectura de pilastres , cornises i arcs torals fingits, integrant.La amb l'arquitectura real CARACT. TÈCNIQUES:
la tècnica q va utilitzar es la del fresc pur. Pintura molt estable, duradora i els seus colrs tenen uns tons lluminosos i una textra impossible d'aconseguir amb altres mètodes. No permet retocs. TEMA: figures narren una epopeia la creació del mon i la historia del genere huma, des de l'origen del mon fins a Moisès.

FONT:

bíblica, relació entre Antiguitat clàssica i històrica cristiana.

ICONOLOGIA:

historia de la salvació. L'home creat a imatge i semblança deDéu peca i com a conseqüència es necessaria la redempció de Jesús. Si no hi ha dubte del cos principal de la Capella Sixtina( funció decorativa i religiosa) si es mantenen els interrogants respecte al conjunt i a moltes figures .

ENCÀRREC;

papa Juli II que volia una obra per la qual fos recordat (funció propagandística).

DÀNAE AUTOR:


ticià CRONOLOGIA:
1553 ESTIL:
Renaixement del cinuecento LOCALITZACIÓ:
col·lecio privada de Delip II actualment museu del Prado.

ESTAT:

Execel·lent TÈCNICA:
Oli SUPORT:
Tela CONTEXT HISTORIC I CULTURAL =TEMA ESTIL=TEMA CARACT. FORMALS:
El colo domina, la línia ha desaparegut, creant una fusió magica entre figures i ambient. L'obra es caracteritza per l'ús dels colors.Modulacions cromàtiques. Nombrosos clarobscurs. Espais indefinit. La profunditat s'aconsegueix amb els plànols de llum i color.Obra figurativa, naturalista i idealitzada.

CARACT. COMPOSITIVES:

tancada, profunda, asimetrica. Composició piramidal. Línies diagonals CARACT. TÈCNIQUES:
pintura a l'oli.

TEMA MITOLÒGIC:

princesa Dànae rep el Diví Zeus, que s'ha transformat en pluja d'or i q aixi ha distret a la seva serventa.

MODEL LITERARI:

Metamorfosis d'Ovidi ICONOGRAFIA:
plasma una clara sensualitat , on contrasta l'ideal de bellesa de la jove amb la lletjor i corrupció de la serventa, com una alcavota que cobra la comissió.
Símbols colors: cabells rosos, color blan sabanes, pluja daurada el gos adormit.

SIGNIFICAT:

reflexió sobre la condició humana i danae simbolitza la resignada  acceptació del destí.  
ENCÀRREC I RECPCIÓ:  encarregada per Felip II  FUNCIÓ:
estetica i moralitzant.

ENTERRAMENT DEL SENYOR D'ORGAZ: AUTOR:


El Greco CRONOLOGIA:
1586-1588 LOCALITZACIÓ:
església de STomé Toledo. ESTAT: excel·lent  TÈCNICA:
oli SUPORT:
sobre tela CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:
=TEMA ESTIL=TEMA CARACT.FORMALS:
L'oposició entre els dos registres el superior o celestial i l'inferior o terrenal es constant en la utilització dels elements plastics: color i el dibuix , la llum, la pinzellada i en el tractament dels personatges. La part superior es la part mes pictorica on domina el color i la pinzellada es mes rapida, sense detalls, esbossant mes que dibuixant . La gamma cromàtica es mes variadai rica ja que ens ensenya un mon nou. A la part inferior o terrenal i trobem major predomini del dibuix i mes Realisme, la pinzellada es petita i detallista, Els colors son molt sobris ; de fet, el poc colorit que hi ha en aquesta meitat s'acumula al primer pla. La llum es irreal i simbolica, la utilitza de forma artificiosa ja que la concentra en la pasrt superior i en el centre, ja que ens mostra el cel i la salvació . La pasrt inferior es la mes realista del quadre. Són mñes naturals les imbre i les textures. Els personatges mostren una gran expressivitat, afavorida per l'allargament de les figures que permet crear una atmosfera de profunda espiritualitat. El Realisme de les figures terrenals contrasta amb les formes distorsionades i resplendents dels personatges celestials. Anacromisme Manierista. Fort contrast entre el moviment intens i vibrant de la part superior i celestial del quadre, estructura ascensional, dinamica i recargoladai l'estetica solemnitat terrenal.

CARACTERIS. ESTRUCTURALS:

composició tancada, lleugeramentasimetrica i horizontalment dividida en dos registres. En el registre superior s'estructura en dos piramides que quien a l'observador cap a la figura de Jesús. En canvi, inferior o nivell terrenal, té una composició horizontal circumscrita en un rectangle. Eix central i vertical que enllaça l'esperit amb la divinitat i el cap del Comte, encara que hi ha un lleuger desplaçament cap a l'esquerra. Sense perspectiva en la part inferior però a dalt tenim una perspectiva lineal.

CARCT. TÈCNIQUES:

pintura a l'oli sobre tela.

TEMA:

la salvació de l'anima  FONT RELIGIOSA:
defensa les idees principals de la Contrareforma i del Concili de Trento.

ICONOGRAFIA:

el protagonista del quadre es Don Gonzalo Ruiz de Toledo senyor d'Orgaz.

SIGNIFICAT

Personatges del Nou i Antic Testament que aporten el contingut didàctic predicat x l'església.

FUNCIÓ:

commemorativa, didàctica i moralitzant.

Entradas relacionadas: