Teatre "traducció dels clàssics"

Modernisme:

Sorgeix a Europa a finals del XIX i principis del XX (1892-1911) 

Pretén: 1. Transformar la literatura catalana en una cultura moderna i nacional. 2. Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment 3. Convertir la llengua en el vehicle per expressar-se.

Característiques del moviment: Predomini de la corba sobre la recta. Riquesa i detallisme en les decoracions.Gust per la asimetria. Presència de la natura i els sentits. Creuen que el món de la pagesia dificulta la modernització de la societat.

Influits per el simbolisme de França (moviment contra el Realisme, tendència a la imaginació i l’espiritualitat) i el decadentisme (exagerar el simbolisme i transformar la realitat a través de l’art i la bellesa)

Van conviure amb dos corrents ideològics o dues tendències: 

Regeneracionisme: Art per transformar la realitat o canviar la societat. Rebutgen els burgesos conservadors que no volen aquest canvi. Segueixen a Nietzsche que deia que l’home amb la seva voluntat ho podia canviar tot. Els impulsors van ser els de la revista Avenç.

esteticisme: Art com a refugi de l’artista. Va aparèixer quan l'Avenç va desaparèixer. Art per art: l’art no és un instrument sinó que té poder per si mateix. Era cultura creada per gent bohemia que vivien allunyats dels conflictes socials de l’època. 

Joan Maragall (1860-1911):

Oda a Espanya: Aquesta obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba. 

Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.

Catalunya parla a Espanya en català. Record de que Espanya no té glòria. Perquè matar si la sang és vida? Record de que Espanya no té honor.

Reflexió de la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació. Crida a que Espanya es salvi (modernització). Comiat d’Espanya per una possible independència

Víctor Català (Caterina Albert)

Obres: Sol.Litud (noia bonica sola enmig de la natura), Contes tràgics (tensions entre l’home i la natura)  
Santiago Rusiñol destaca en teatre.Obres: L’alegria que passa, El jardí abandonat, (tots dos de caire simbolista) L’heroi (teatre de denúncia) L’auca del Senyor Esteve (obra humorística i costumista)        

Noucentisme és el moviment que succeeix al Modernisme i s'inicia durant la primera dècada del Segle XX.  Neix, concretament,  el 1906 per la coincidència de tres fets importants: La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya. La publicació de l'obra Els Fruits Saborosos de Josep Carner. La publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. Acaba l'any 1923 amb la proclamació de la dictadura de Primo de Rivera 

4 personatges destacats: L'ideòleg: Eugeni d'Ors. El poeta: Josep Carner. El polític Enric Prat de la Riba (Lliga regionalista). El lingüista. Pompeu Fabra

característiques: Rebuig del romanticisme i per tant del Modernisme i acostament al classicisme més normatiu. Rebuig de la espontaneïtat i valoració de l'artificiositat. Predomini de la poesia sobre la narrativa. Valoració de la llengua literària precisa i rica. Voluntat de construir una Catalunya ideal on predomini la raó, el seny i l'equilibri. Creació d'institucions com l'IEC, la Biblioteca de Catalunya o l'Escola Industrial. Normativització de la llengua catalana gràcies a la Gramàtica Catalana i al Diccionari de Pompeu Fabra

Josep Carner:

es converteix en un punt neuràlgic del moviment noucentista i a poc a poc la seva imatge com a poeta es va consolidant. Però quan, l’any 1921, va entrar a formar part de la diplomàcia, es va allunyar físicament de Catalunya, tot i que mai no va perdre el contacte amb el món intel·lectual i polític català. A causa de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, on va viure fins al 1945. En tornar a Europa, es va instal·lar definitivament a Bèlgica.

Obra: La seva obra està repartida en quatre etapes:

Etapa d'iniciació: Són anys d'aprenentatge en què prova tots els gèneres. Publica el seu primer llibre de poemes: El llibre dels poetes.

Etapa noucentista: Hi destaquen els moments de felicitat, de bellesa i de plenitud. Les diverses etapes de la vida són presentades com fruits saborosos que s’han de tastar pel simple plaer de viure. El pas del temps hi és acceptat serenament, d’una manera dolçament melangiosa, i la visió global que Carner ens ofereix de la vida és innocent, estilitzada, idíl·lica. 

Cada poema presenta una etapa de la vida (infantesa, maduresa i vellesa) i un fruit (que s’esmenta sempre al títol del poema) com a símbol d’aquesta etapa; els protagonistes, majoritàriament dones i criatures, tenen noms clàssics, però no mitològics (Aglae, Iris,Mirtila, Agavé...).

Avantguardes

L’Avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi de la creació artística.

Temes:

El món dels somnis. Sigmund Freud/Els nous invents (ferrocarril, avió, bolígraf...)

Tècniques avantguardistes:El cal·ligrama. El salt de falla: talls de versos que formen un esglaó en el poema. El collage. El poema objecte: utilitza objectes de la vida quotidiana per formar un poema. Les paraules en llibertat: col·locades al text de manera inusual sense formar part de cap oració.

Característiques: Exaltar el progrés i la modernitat. Aparició de l’electricitat, la tecnologia, les màquines, el cinema…Rebuig de la tradició artística anterior. Vol escandalitzar, provocar. Reivindiquen la llibertat, l’aventura i el risc. Admiració de a novetat, la joventut, l’originalitat… Escriptura del món del somni i del subconscient i de l’absurd.

Moviments que van donar lloc a les Avantguardes:

Futurisme Propugnava com a font d’inspiració artística el perill, l’audàcia, l’esport, l’heroisme, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, la màquina… i rebutjava el sentimentalisme, l’art tradicional, l’academicisme i els museus i les biblioteques, que considerava cementiris de l’art. En literatura: Absència de puntuació i majúscules, trencament dels versos, desordre sintàctic, defensa de les paraules en llibertat, cal·ligrames i collages lingüístics. Entre els autors d’aquest corrent en destaquen: Joan Salvat-Papasseit

Dadaisme:exigien la destrucció absoluta dels mitjans d’expressió tradicionals que havien encaminat l’home cap a la mort d’ell mateix i defensaven una expressió totalment espontània. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l’art i la política tradicionals. En literatura: collage i cal·ligrama

Cubisme: Les principals característiques del Cubisme són: la introducció d’un punt d’inflexió en la pintura, el començament de l’art abstracte, la modificació de les formes (les formes es trenquen, s'utilitzen i es reconstrueixen amb una forma abstracta) això fa que l’obra es pugui representar desde diferents perspectives amb un context més ampli.

Surrealisme:
Va ser un producte d’ André Breton, que va publicar el manifest fundacional del Surrealisme el 1924: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del Racionalisme. Els surrealistes defensaven la llibertat total, que en literatura comportava fer ús de l’escriptura automàtica i del collage.

Poesia, teatre i prosa dels anys 20 i 30:

En poesia:Trobem les aportacions de la innovadora avantguarda. El postsimbolisme, un corrent que representava els retòrics: escriptors, o poetes que van desembocar en el que s’anomenaria la poesia pura, és a dir, una poesia que fugia de la realitat quotidiana, i que partia de la poesia com a una experiència de cultura, emmarcada per un lirisme ric.

En narrativa, i gràcies al pensament que varen donar els filòsofs Shopenhauer, Nietzsche, Freud i Bergson es va rebre un nou ínput cultural centrat en l’anàlisi del jo. Els autors foranis varen desplaçar la importància del narrador i apostaven més per fer escoltar la veu del protagonista, el monòleg interior.

En teatre: La renovació catalana no es trobava vinculada als corrents estètics que venien de l’estranger, com ara l’expressionisme estrangers o bé el teatre nord-americà. Els creadors catalans defugiran els models modernistes i focalitzaran el seu interès en el poema dramàtic i la comèdia burgesa.

autors:

Carles Riba (1803-1959), fou el gran referent de la poesia simbolista catalana. Poeta molt prolífic, autor d’obres com: “Estances. Llibre primer” (1919);“Tres suites” (1937), que és l’obra essencial de la seva recerca per la poesia pura, elegant i refinada... També va dedicar-se a traduir els autors clàssics de totes les èpoques. Va exercir com a crític literari amb excel·lència, en podem trobar mostres en els articles i assaigs recollits en obres com“Més els poemes” (1957).

Josep María de Sagarra té una facilitat verbal extraordinària en tots els gèneres que practica. Obres (poemes narratius): Cançons d’Abril i de Novembre (poesia); el mal caçador , el comte Arnau i el poema de Nadal (narració); va editar poemes satírics per ridiculitzar a personatges de l’època. 

Altres obres (reculls insipirats en la forma tradicional de la cançó): Cançons d’Abril i de Novembre (1918). Cançons de taverna i d’oblit (1922) Cançons de rem i vela (1923). Cançons de totes les hores (1925)

Josep Pla és el gran prosista de la literatura catalana. La seva obra prové de la crònica periodística, l’evocació personal, la descripció paisatgística i el retrat de personatges. Es un cas únic en la literatura catalana, i en la història literària en general. Obra: El quadern gris (considerada una obra mestra: gust per la descripció i per l’adjectivació precisa, importància a allò aparentment anecdòtic, tendència a generalitzar, visió del món irònica i escèptica); Viatge a Catalunya; Girona, un llibre de records; El carrer estret.