Teatre romà: Plaute, Terenci i l'Eneida de Virgili

Latín3,45 KB

Les representacions teatrals tenien lloc al teatre. Els edils eren els encarregats d'organitzar els espectacles, i contractaven la companyia i el seu director, que no només dirigia sinó que també actuava. El nombre d'actors era de cinc o més. Els actors professionals estaven socialment mal considerats i eren menyspreats pel públic. No hi havia actrius, i en el teatre els papers femenins eren representats per homes dissimulats amb màscares (personae), vestits amb la túnica grega (palliata) o la túnica i la toga (togata).

La comèdia romana imita la comèdia nova grega, amb embolics i confusions. Plaute i Terenci són els dos grans autors, i tots dos conreen un tipus de peça teatral que podríem anomenar comèdia a la grega: fabulae palliatae. Tot i la imitació de les obres gregues, hi ha nombrosos anacronismes romans. Destaquen el cant i la música, i la mímica.

Plaute (Sarsina, 251-184 a. C.) escriu obres com Aulularia, Amphitruo, Bacchides, Miles gloriosus i Menaechmi. Els arguments són sovint similars: Jove està enamorat d'una noia esclava que està al servei d'un home, el qual també està enamorat de la mateixa noia; un esclau l'ajuda a enganyar el rival i a comprar la llibertat de la noia, que no és d'origen servil. L'objectiu és provocar riures; no es preocupa per donar coherència. És rica en ritmes. L'atorga una gran originalitat l'ús de la llengua, ja que tramet un model de llengua farcit de característiques populars.

Terenci, que ocupa el lloc de Plaute, va néixer a Cartago i va anar a Roma com a esclau. Quan va ser alliberat va entrar al cercle dels Escipions. Són seves La noia d'Andros, Adelphoi, Andria, Eunuchus, Heautontimorumenos, Phormio. No tenen la força còmica de les de Plaute, però estan més ben estructurades. La humanitas es continua a Grècia, on és sinònim d'amabilitat, no de vici com a Plaute. Com a esclau, el públic no va saber valorar el canvi que proposava Terenci.


L'Eneida: 12 llibres dividits en 3 parts.

  • Llibres 1-4: Eneas, príncep troià, fill de Venus i Anquises, amb un grup de supervivents després de la destrucció de Troia, es dirigeix a Itàlia per fundar una ciutat. A l'alçada de Sicília es desvia a Àfrica (Llibre I), on és acollit per Dido, que ha fundat Cartago. Eneas explica la caiguda de Troia. Dido s'enamora d'ell i Eneas marxa. Dido se suïcida i diu al seu poble que guardin odi als romans.
  • Llibres 5-8: Eneas segueix cap a Itàlia i arriba a Cumes, on baixa al món dels morts perquè sap el futur de la ciutat d'Alba Longa. Allà naixeran Ròmul i Rem, que fundaran Roma. La profecia arriba fins a August (Gens Iulia). Els troians arriben al Laci i Eneas demana matrimoni a Lavínia.
  • Llibres 9-12: Narra les lluites entre els troians i els seus aliats contra els Rutuls. Juno afavoreix Turn, però Júpiter diu que els troians han d'anar al Laci, així que duel entre Eneas i Turn, en el qual Eneas venç.

Els llibres 1-8 segueixen el model de l'Odissea i els llibres 9-12 el de la Ilíada, narrant els combats. Hi ha referències constants a ambdós poemes. Tot i això, ofereix un tractament més profund.

Descargar

PDF Word HTML