El teatre i els moviments culturals a finals del segle XIX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,33 KB
Teatre
- Gènere molt consumit.
- Frederic Soler el va impulsar amb obres satíriques i humorístiques.
- La dramatúrgia catalana aconsegueix rellevància a nivell nacional.
- Màxim exponent és Àngel Guimerà.
Teatre abans de Soler: Saient (breu, ironia i humor, vida quotidiana). Comèdia burguesa de costums (manera de viure d’una classe social). Drama romàntic (Drama històric: es basa en els presos a l’edat mitjana/ Melodrama: escenifica desgràcies).
Teatre desde Soler a Guimerà: Peces còmiques i paròdiques, Saients i comedies burgeses de costums i drama romàntic.
Finals segle XIX
- La indústria catalana es volia posar al nivell de la europea i la societat catalana es va tecnificar.
- La segona Revolució Industrial: la tecnologia es reinventa i diversifica, provocant la expansió capitalista.
- Imperialisme colonial, provocat per la competició entre les grans potències per obtenir materia prima, provoca la 1r guerra mundial.
Pacte artista/societat.
El noucentisme promociona la ideologia burgesa per obtenir beneficis. Amb els seu suport polític van sorgir institucions que feien una infraestructura cultural moderna, per fer una Catalunya ideal, a través de la difusió cultural.
Conflicte artista/societat
Els modernistes eren fills de la burgesia que no volen continuar amb el negoci familiar. Aspiraven a ser artistes professionals. Com això amenaçava a la supervivència de la classe social, es considerava a l’artista com un inadaptat i desequilibrat, boig i decadent.
Regeneracionisme | Esteticisme |
- Confien en l’art com a agent regenerador. - Objectiu: aconseguir que la mentalitat col·lectiva endarrerida progresi. - Joan Maragall | - Desconfien en l’art com a eina de progrés. - Concep l’art com una religió, on el sacerdot és l’artista.. - Fan ús de l’art i belleza per evadir la realitat. - Santiago Rusiñol. |
Tres moviments culturals:
Modernisme: sorgeix de la inestabilitat política i econòmica causa per la perdua de Cuba i Filipines. Tenia l’objectiu de modernitzar la cultura regional i tradicional, per tenir una de moderna i nacional, oberta a Europa. Rebels vs Burgesia. Internacional. Agafa idees d’Europa. Joan Maragall.
Noucentisme: projecte molt conservador. Donava importància a la burgesia. Estatal.
L'avantguarda: es va produir entorn la 1r Guerra Mundial. Nova generació d’artistes reacciona en contra del poder. Ataca el que van establir els noucentistes. Una mena d’antisistemes fent ús de la recerca i experimentació.
- Tant el modernisme com el noucentisme busquen normalitzar la cultura.
Avantguardes.
- Apareixen criticant tot allò que havien consolidat els noucentistes. Proposen actituds renovadores.
Es caracteritzen per la:
Transgressió: utilitzar l’art com a espai d’experimentació i la voluntat d’incorporar l’art de les formes de vida científica i industrial.
Trobem dues avantguardes i quatre moviments:
1r avantguarda. | 2n avantguarda |
- Cubisme: afirmen que la realitat és múltiple i simultània formada per varies perspectives. Busca la representació plural d’una manera molt visual. Futurisme: resaltar tots els valors vinculats a la màquina i la industrialització. Juga amb la tipografia i el trencament dels vers. Josep Maria Junoy. | Dadaisme: art lliure i espontània. Desmitifica l’art i l’artista. Té agressivitat i violència. Surrealisme: realitat autèntica no és l’autèntica. Trenca amb la raó i la lògica a través de l’escriptura automàtica. |