El Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Història de la Grècia Clàssica

Teatre d'Epidaure (aprox. 330 a.C.)

Emplaçament

El teatre d'Epidaure es troba a les afores de l'actual Pidavros (antiga Epidaure), al sud-est del Peloponès, a la regió de l'Argòlida. El teatre s'integrava en un conjunt d'edificis del santuari, en estret contacte amb la natura.

Antecedents i influència

Aquest edifici teatral és un exemple de l'evolució de l'arquitectura clàssica del teatre cap a formes hel·lenístiques que incrementen les dimensions de la càvea i l'elevació del prosceni. El teatre d'Epidaure és un model per a molts teatres posteriors, com el teatre de Segesta a Sicília. Els teatres romans adaptaren l'estructura dels grecs amb algunes variacions: el teatre no necessitava d'un turó com a referència.

Estil i relació arquitectònica

Els grecs utilitzaven una sèrie de càlculs per a construir els seus teatres, els quals sempre estaven formats per tres parts diferenciades:

• L'orkestra circular del centre.
• Els edificis de l'escenari.
• La càvea.

Els arquitectes grecs destacaren per la capacitat d'unir l'escultura i l'arquitectura en uns grans espais. Policlet el Jove també es va encarregar del temple circular —o tholos— del mateix santuari d'Asclepi a Epidaure. En aquesta construcció hauria estat un dels primers a utilitzar l'ordre corinti. També se li atribueix el tholos del santuari de Delfos.

Funció i significat

El teatre s'originà de les festes populars dedicades a Dionís, déu del vi i de la festa. Al principi tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu. El cor era una part important de les representacions teatrals. El teatre va anar evolucionant, el cor va desaparèixer al segle IV a.C. i els actors van ocupar un lloc més important: el prosceni.

El teatre d'Epidaure destaca per la seva acústica i la magnífica vista des de qualsevol seient. Hi havia dos tipus de seients:

• Per al poble.
• Els dels magistrats o persones importants, els quals tenien braços i respatller.

S'hi representaven tragèdies i comèdies. Autors tràgics: Sòfocles, Eurípides. Autor còmic: Aristòfanes.

Context històric i cultural

En el sistema de les poleis gregues de l'època clàssica, els santuaris representaven un element comú per a tots els pobles grecs. Dividits per la política i els interessos, els grecs clàssics es reconeixien fills d'una mateixa cultura perquè compartien un panteó, un lloc de culte i unes determinades pràctiques. El teatre o els Jocs Olímpics són aportacions que la Grècia Clàssica ha fet a la cultura occidental.