El teatre del segle XX i la literatura catalana en postguerra

Les oracions coordinades

Estan formades per dues o més oracions simples amb sentit ple unides per conjuncions o locucions conjuntives; copulatives, disjuntives, adversatives i explicatives.

El teatre del segle XX

Arran de la primera guerra mundial a Europa es van produir una sèrie de transformacions culturals. Però a Catalunya fins a l'esclat de la guerra civil es van continuar representant les obres dels autors de la Renaixença i del Modernisme, sobretot Guimerà, Iglesias i Rusiñol. Abans de la guerra civil van destacar tres autors: Josep Maria de Sagarra, que conrea el teatre popular; Carles Soldevila, conrea la comèdia burgesa; i Joan Oliver, que aprofita els models de la comèdia burgesa per criticar els costums d'aquesta classe social.

Josep Maria de Sagarra

Conrea la poesia i la narrativa, però el gènere amb el qual va adquirir més fama fou el teatre.

L'etapa de preguerra

Hi correspon trenta-set obres de gèneres diversos. En aquesta etapa, Sagarra crea un gènere que anomena poema dramàtic, en el qual presenta una sèrie de conflictes passionals i ambientals en una Catalunya mitificada, protagonitzats per figures característiques de la societat tradicional. El teatre anterior a la guerra civil de Sagarra es pot qualificar de comercial, perquè no planteja situacions polèmiques ni conflictes socials.

Etapa de postguerres

S'inicia després de la guerra civil. No va poder representar cap obra durant uns quants anys, perquè era prohibit dur a l'escena obres en català.

Carles Soldevila

Va néixer a Barcelona en una família burgesa. Llicenciat en dret.

Joan Oliver

Only name.

Salvador Espriu

Més conegut com a poeta. Antígona, Primera història d'Esther.

Llorenç Moya

Va néixer a Binissalem. Dues tendències, una de culta i una altra de popular.

Manuel Pedrolo

Va destacar sobretot com a novel·lista.

Joan Brossa

Va ser més dramaturg, poeta i artista plàstic. L'obra teatral està centrada en el teatre de l'absurd, amb diàlegs aparentment irrellevants i situacions grotesques on l'element visual pren importància.

Alexandre Ballester, Baltasar Porcel

Oracions subordinades: és una oració que depèn d'una altra anomenada principal, i que s'hi uneix mitjançant una conjunció, un pronom relatiu, un adverbi amb unes determinades formes verbals, sense cap nexe d'unió.

Oracions subordinades

Equivalen a un adjectiu o sintagma adjectival i fan la funció de complement del nom.

Oració subordinada adjectiva especificativa

Restringeix l'abast de l'antecedent, és a dir, el determina i precisa.

Oració subordinada adjectiva explicativa

Afegeix informació addicional sobre l'antecedent.

Les llengües romàniques

La majoria de les llengües que actualment es parlen a Europa tenen un origen comú: l'indoeuropeu, una llengua que es parlava entre el mar Negre i el mar Caspi.

Llatí vulgar

La llengua que els romans van dur a aquestes terres era el llatí vulgar, diferent del llatí clàssic.

Llatí clàssic

Varietat escrita utilitzada als textos polítics, jurídics i literaris i sotmesa a una normativa estricta.

Llatí vulgar

Varietat col·loquial.

Naixement de les llengües romàniques

No hi ha una data concreta en què es deixi de parlar el llatí vulgar i es comenci a fer-ho en cada llengua romànica. Es tracta d'un procés gradual, però podem considerar que cap als segles VII-VIII ja es parlaven les llengües romàniques. El primer document que constata l'existència de les llengües romàniques és del Concili de Tours de 813, en el qual l'església recomana de predicar en rusticam romanam linguam.

La Romania

Es coneix com a Romania el conjunt de territoris europeus on es parla una llengua derivada del llatí vulgar.

Llengües romàniques

Gallec/portuguès, Castellà, Asturlleonès, Aragonès, Català, Occità, Francès, Romanx, Italià, Sard, Romanès, Dàlmata.

La prosa

Carles Soldevila

A més de dramaturg, en novel·les presenta la figura de dones joves i dinàmiques. Franny.

Miquel Llor

Va néixer a Barcelona en una família modesta. Inicialment s'interessa pel teatre i la música i més endavant comença a escriure.

Josep Pla

És una de les grans figures de la literatura catalana. Durant els anys vint i trenta es va dedicar al periodisme i va ser corresponsal de La Publicitat. Nocturn de la primavera.

Literatura en català en postguerra

Destaquen:

Llorenç Villalonga

Va escriure articles periodístics en català i publica la novel·la Mort de dama, on satiritza l'aristocràcia mallorquina i fa una caricatura. Llorenç Villalonga aprofundeix en els records. La gran obra d'aquest temps és Bearn o la sala de les nines, on s'hi presenta un món tradicional en procés d'extinció amb una profunda anàlisi psicològica dels personatges. També escriu obres autobiogràfiques com Falses memòries de Salvador Orlan, que té influència de Marcel Proust.

Mercè Rodoreda

Va rebre la influència del seu avi matern. Va casar amb el seu oncle, el matrimoni però fou un fracàs.

Aloma és una novel·la psicològica centrada en l'anàlisi dels sentiments d'una al·lota que s'enamora del germà de la seva cunyada. Conté molts elements autobiogràfics. La seva obra més coneguda és La plaça del Diamant, que narra la història de Natalia, una al·lota que accepta amb resignació les imposicions, fins i tot el canvi de nom per "La Colometa". Valladaura-Farriols durant el segle XX. L'ascens i el declivi dels diversos membres de la família també es poden estendre com una metàfora de la mort. La història és presentada d'una manera fragmentada.