El teatre del Segle XIX. Frederic soler. Els autors mallorquins. Àngel Guimerà.Jacint Verdaguer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,38 KB

 

POESIA RENAIXENTISTA

EL PRESTIGI DE JACINT VERDAGUER: Fou un dels escriptors catalans més importants en la literatura catalana dels segles XIX i XX,És conegut especialment per les seves poesies, Algunes de les quals formen part dels repertoris populars, però també va Escriure un recull de rondalles, literatura de viatges i articles a la premsa. Amb un obra de gran ambició i qualitat, es va fer popular tant entre els Sectors més conservadors de la burgesia com entre les classes més humils,Les Seves obres,van arribar a diversos estats d’Europa, Les seves obres van ser Traduïdes al castellà, francès, occità, txec, alemany, portuguès, italià i Llatí, Jacint forní el català prenormatiu del segle
XIX d’un model lingüístic Molt meditat que combina les formes extretes de la literatura culta amb la Llengua oral del poble, Verdaguer té una triple influència: la d’autors Clàssics ( Virgili, Dante o Milton), de la literatura popular, i la de les Idees i motius del moviment ROMàntic,Va publicar vint llibres de poesia i tres En prosa, també va fer traduccions, cartes i articles en diversos diaris i Revistes, Verdaguer va escriure dos tipus de poesia, l’èpica i la lírica, Característiques De l’obra de Jacint Verdaguer (resum)

IMPORTÀNCIA: Gran Ambició creativa i qualitat indiscutible, Prestigia internacionalment la Literatura catalana culta, que en aquells moments es trobava en una situació Precària a causa de la disglòssica de la societat catalana, Creació d’un model Lingüístic d’escriptura.

INFLUÈNCES: Autors Clàssics, Literatura popular, Idees i estètica ROMàntiques.

LLENGUA I ESTIL: Model Que combina la llengua de la literatura culta amb la llengua oral del poble, Gran Varietat de formes mètriques i estròfiques.

PRODUCCIÓ: Prosa (aplec de rondalles, articles periodístics a la premsa, narracions sobre Viatges), Poesia (èpica i lírica).

TEMES: Pàtria, Paisatge i religió (sovint aquests temes apareixen com un tot indestriable).

POESIA EPICA

DEFINICIÓ:És un relat Poètic de to grandiloqüent que narra grans fets protagonitzats per un heroi o Per tot un poble.

CARACTERÍSTIQUES: Es Poden basar en fets real,La narració es realitza en passat,El narrador no Sempre està a l’obra,Són més llargs, ja que poden incluïr tots els gèneres (líric, dramàtic i didàctic),Pot presentar divisons en la seva estructura externa (capítols, epígrafs…,Poden ser de caràcter ideològic,Barrejen la realitat amb Lo fantàstic, Natura personificada.

ATLANTIDA (Poesia èpica):Va ser escrita a l’any 1877,Temàtica mitológica,2.637 versos,La història Narra les aventures d’Hèrcules, per la península ibèrica, i se centra Especialment en l’episodi de l’enfonsament del continent dels atlans,La Història es narrada per un hermità, Colom, que el podem trobar dins la trama Del poema,La natura obté molt protagonisme.

Canigó (Poesia èpica):Obra escrita a l’any 1886,Narra els Orígens mítics de la nació catalana (Segle XIX),Estructurada en dotze cants i Un epíleg,Té influència ROMántica,Aquesta obra, plasma el que per als Renaixentistes és l’essència de la nació catalana: els orígens mítics medievals, El paisatge que dóna forma al país i la religió que el cohesiona.

POESIA Lírica: Bàsicament Manifesta sentiments profunds o grans reflexions com a mostra de subjectivitat. El poeta líric presenta la seva percepció de la realitat, deixant de banda L'objectivitat, Verdaguer va escriure poesia lírica de diferents tipus: Paisatgística, llegendària, patriòrtica i religiosa, Alguns poemes han sigut Musicats.

POEMES RELIGIOSOS:Busquen l’expressió de sentiments Personals i la difusió de la fe cristiana,Tanmateix, per a Verdaguer la Religió, pàtria i paisatge formen un tot indestriable, i per això els tres Aspectes es barrejen en molts poemes.





Entradas relacionadas: