El teatre del Segle XIX. Frederic soler. Els autors mallorquins. Àngel Guimerà.Jacint Verdaguer
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,2 KB
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle
XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
El Modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del Naturalisme positivista i conservador que dominava l'escena artística i literària d'aquell moment. Hi ha una clara intenció de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris.
El nucli ideològic del Modernisme a Catalunya és la revista “L'Avens”, que atraurà tots els escriptors i artistes a partir de 1892, moment en el qual creadors de totes les disciplines decideixen seguir un mateix programa. Un programa de canvis que abastarà tots els estaments de la cultura. Els modernistes prenen de la Renaixença la voluntat de restablir una cultura autònoma, unes normes lingüístiques pròpies de Catalunya, però volen fer-ho partint d'uns criteris diferents, allunyats de la moderació i de l'arrel burgesa del moviment anterior.
Teatre:
Dos tipus de teatre el vistalista (Joan Puig i Ferreter / Ignasi Iglésias) i el simbolista (Santiago Rusiñol)
Autors:
Joan Maragall, Joan Alcover, María Antònia Salva, Víctor Català, Santiago Rusiñol entre d'altres...
Reinaxença
És un moviment literari, però també polític, Que intenta enfortir la consciència identittària de la societat. Té relació També amb altres moviments europeus com el “Risorgimento”, a Itàlia. Per tant, Considerem la Renaixença com una tentativa de redescobriment de la patria i Dels senyals d'identitat nacional. Aquesta actitud de mirar cap al passat, al Segle d'or (s.XV), va originir uns projectes d'actualització cultural, que Possaven fre a la substitució lingüística que afectava sobretot a les classes Altes i a l'escolarització que hi havia. La burgesia va reconduir aquesta nova Consciència nacionalista respecte del català.
Aquesta abundancia social i cultural serà en la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari recuperat del passat medieval català, i que aviat esdevingué un dels pilars bàsics sobre els que es va articular la Renaixença. Als Jocs Florals van participar-hi autors com Verdaguer, Guimerà i Oller, Rubíó i Ors.
Autors:
Jacint Verdaguer
Va recuperar una llengua uqe havia estat arraconada i la va rependre del poble renovan-la i creant una literatura que tornaria a estar en explendor per a la cultura catalana. Va crear nover formes a més de llengües literàries modernes. Verdaguer va entrar en una crisi que va marcar i elevar encara més la seva poesia. No era molt partidari de la religió, participava en exorcismes.Narcís Oller
Ell mateix es considerava un fill dels Jocs Florals. Fins l'edat de trenta anys va escriure en castellá i sense publicar res. El canvi a escriure en llengua catalana va comportar un allunyament dels models ROMàntics que feia servir. Dins la seva poesia, havia dos tipus de moviments, el Naturalisme i Realisme.