El teatre del Segle XIX. Frederic soler. Els autors mallorquins. Àngel Guimerà.Jacint Verdaguer

Tema 8: (1.1 La persistència de la identitat catalana): 

Al començament del segle XIX, un segle després d'haver estat promulgat El Decret deNova Planta que havia Derogat l'estructura politico-administrativa de l'antiga Corona Aragó, Persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa I la temptativa d'imposar-hi les lleis i la llengua de Castella. () Com a resultat d'aquesta mesura, a començament Del Segle XIX el català havia desaparegut pràcticament com a llengua Administrativa i de cultura. No tenia presència en les esferes de L'administració, en el sistema D'ensenyament ni en la vida oficial Eclesiàstica. Fins i tot una part de les Elits culturals i polítiques del Principat l'havien abandonada tan com a Llengua d'ús públic com a vehicle de comunicació escrita. () Malgrat aquest retrocés, el català continuava Viu com a llengua de la comunicació oral entre la majoria de la població i S'emprava com a llengua escrita en: cançons, Romanços tradicionals, llibres de temàtica religiosa i llibres d'entreteniment. Tot i el procés uniformador de l'estat, la societat Catalana mantenia: la seva llengua pròpia, Costums, tradicions i manera de viure representada per una forma específica de l'organització Familiar  i de la feina, de la propietat i del desenvolupament econòmic. Bé que els catalans del Segle XIX ses sentien Espanyols com a súbdits de la monarquia, tenien consciencia del seu Particularisme dins del nou estat liberal. (1.2. La Renaixença literària i cultural): Moviment cultural que va sorgir a la dècada del 1830 Per reivindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana. La publicació de L'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubíó i Ors  de recuperar el català com a llengua literària Marquen l'inici de la Renaixença. El redescobriment De la idea de pàtria i l'assimilació d'aquesta com a llengua materna van donar Impuls a aquest moviment.() La Renaixença va ser l’eclosió d'un llarg procés De maduració per recuperar la identitat pròpia que havia començat al Segle XVIII: Intel·lectuals i erudits van rastrejar les arrels de la literatura, la Història, el dret i el folklore catalans. L’estudi del passat, impulsat per Literats com Manuel Milà i Fontanals i l’arxiver Pròsper de Bofarull, vindicà El paper dels comtes de Barcelona i la importància de la corona d’Aragó; Víctor Balaguer, Antoní de Bofarull i Antoní Aulèstia i Pijoan paraven atenció a la Història de Catalunya; juristes com Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tuyets i Manuel Duran i Bas analitzaren el dret com a expressió de L’ànima catalana. María Aguiló es dedicà a aplegar paraules, llegendes, cançons I altres manifestacions culturals com a mostra de  propietat col·lectiva. () 

Jocs florals

Creats pels primers iniciadors de La Renaixença, van ser la institució cultural que va fer conèixer el moviment Entre la gent i la que va estimular als poetes a escriure en la seva llengua. Gràcies als jocs florals va començar la Preocupació entre els escriptors de crear un model de llengua literària. (1.3 La literatura de la Renaixença) Hi va haver un conjunt d'escriptors d'idees liberals Que propugnaven l'ús del “català que ara es parla” ja que eren contraris a l'ús D'un llengua medievalitzant, arcaica i carrinclona, plena de paraules Incomprensibles i de formes artificioses que defensaven els  iniciadors de La Renaixença. () Un clar exemple és Frederic Soler que usava el Pseudònim de Serafí Pitarra, va començar escrivint un teatre caricaturesc i Sarcàstic parodiant el drama ROMàntic i la mitificació de les grans figures de La història catalana. Amb el temps, es va acabar integrant en el moviment de la Renaixença, va participar en els jocs florals i va acabar escrivint drames ROMàntics. () També van formar part d’aquest grup: Josep Anselm i Clavé, polític, poeta, dramaturg i músic que va contribuir en l'arrelament del Català entre els obrers amb el repertori de cançons que interpretaven les Societats corals que va fundar. Abdó Terradas, polític federalista, dramaturg i Novel·lista, va escriure la seva obra com a instrument de propaganda i D'agitació. Valentí Almirall, polític i periodista va ser el primer en formular Una doctrina diferencial català a Lo catalanisme. () Per a la seva banda, els Jocs Florals es van Popularitzar i van esdevenir una festa cívica i una plataforma de difusió del Català . Va ser gràcies a aquest certamen que van destacar uns quants literats Preocupats per fixar la llengua: Jacint Verdaguer: prosista i poeta, recreador del Català literari; 

Àngel Guimerà

Va començar escrivint tragèdies, drames ROMàntics, problemes socials; Narcís Oller: va renéixer el gènere novel·lístic. () Això va ser possible perquè el català ja s’havia incorporat a les Publicacions períòdiques: La Renaixença, Diari Català, La Tramontana, La Campanya de Gràcia. La Renaixença literària va tenir influència a Mallorca i València.