Teatre català: de Guimerà a Àngel Guimerà i el drama rural

IMPTEA: tot i el ressò dels Jocs Florals, el públic s'escassa. Un canvi s'acONSELLA per aconseguir una influència més àmplia a través del teatre i de les tribunes periòdiques. Es planteja accedir als mitjans de comunicació com a animador de la revista L'Renaixença, de la qual n'esdevé director. L'orientació cap al teatre s'explica perquè arribi a un públic més ampli i aconseguir la professió com a escriptor. Pretén aixecar el sostre de la literatura catalana. El teatre del país seguia l'escola de Frederic Soler; les formes del drama històric-patriòtic (ocupaven les escenes), el teatre català es limitava a les línies apuntades.

ROM: Els trets romàntics no eren novetat, ja que Victor Hugo havia estrenat obres semblants. En el marc de l'escena catalana s'introdueix una línia literària desconeguda fins llavors. Guimerà és un poeta reconegut que aporta al teatre un bagatge líric i en l'ús de la llengua que impressiona un públic més exigent. La tragèdia romàntica de Victor Hugo treballa intensament els personatges i els seus conflictes passionals, deixant en segon lloc el marc històric. Incorpora les obsessions del seu món personal: personatges que pertanyen a dues cultures i viuen aquest sentit com un conflicte. Introdueix innovacions en el terreny formal: utilitza el vers decasíl·lab, que permet una elaboració literària més completa. El primer període pressiona per la tragèdia romàntica: Mar i cel (relat sobre un problema entre dues persones pertanyents a dues civilitzacions enfrontades per religió i política, el missatge de la qual és: l'amor pot vèncer aquests obstacles entre cristians (ella) i musulmans (ell)).

REA: La boja és una obra emmarcada en una població minera. Personatges reials que viuen conflictes sense límits. Avança en la pràctica real utilitzant una llengua en prosa, creant situacions versemblants. Al segle XIX, situació de conflicte entre obrer i capità, tensió que es viu a Barcelona sota l'ombra dels atemptats anarquistes i la dura repressió policial. Pólvora es preocupa per la injustícia que pateixen les classes treballadores i l'arbitrarietat del poder; es planteja la lluita contra la violència i la recerca de la pau: la solució als problemes socials ha de venir a través de l'amor (aparició d'unes persones poc creïbles), aportant una versió molt personal al drama real amb protagonistes plenament romàntics i en conflicte amb l'existència quotidiana.

OBRIMPO: Guimerà assoleix el punt culminant de la seva carrera teatral dins el drama real, distanciant-se de la intenció político-social: Maria Rosa, Terra Baixa, La filla del mar. Protegeix absolutament el tema de la possessió amor en els conflictes socials. El ambient retrat és un món gris: la treballadora que pateix la pressió dels poders polítics i econòmics. Els protagonistes viuen la seva tragèdia enmig d'una solitud patètica. Els únics alternatius al seu món són passió=amor o mort. Manelic, pastor primitiu i ingenu, deixa la muntanya per casar-se amb Marta. Experimenta el coneixement de la mesquinesa humana i l'amor, tragèdia i possessió. Arriba a Hollywood i les seves obres es tradueixen a diverses llengües, reconeixement internacional.

DAET: La força creativa de Guimerà sembla diluir-se; intenta posar-se al dia amb drama simbolista o naturalista, resulta poc afortunat i deixa de banda l'expressió del seu món personal. No recupera els motlles romàntics o reals d'alguns obres d'interès. Es manté lligat a les idees del catalanisme polític i cultural, de tipus conservador, i defuig de l'escena teatral. Aprofita la tribuna periòdica per comunicar les seves posicions. L'any 1906 recull els seus discursos en el volum Cants a la pàtria (no deixa mai de banda la faceta de l'activista). Reiterades vegades és candidat al premi Nobel. Mor l'any 1924 enmig del reconeixement popular. És un nom estimulant per a l'escena catalana. La significació històrica del dramaturg s'avalua amb dubtes.