Teatre Català: Evolució i Autors Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,17 KB

Teatre Religiós i Profà

El teatre religiós comprenia formes dramàtiques per fer entenedores les idees que es volien predicar. Es va introduir en la litúrgia amb petites obres com el Cant de la Sibil·la. Amb el temps, es van desvincular de l'àmbit religiós i es van adaptar al públic popular. A finals del segle XIII van néixer els misteris, que s'agrupaven en cicles segons la temàtica: marià (Verge), pasqual, hagiogràfic (sants).

El teatre profà té l'origen en les celebracions i festes organitzades en àmbits cortesans i populars. Les interpretacions dels joglars eren acompanyades d'escenificacions teatrals anomenades entremesos. Eren peces senzilles de temes quotidians amb to còmic i burlesc. Van tenir una gran difusió al segle XVIII. Es feien generalment en entreactes o al final d'obres llargues. Cal esmentar els momos i les mascarades.

Àngel Guimerà i la Renaixença

La producció teatral d'Àngel Guimerà, figura clau de la Renaixença, es caracteritza per la repetició de certs elements que tenen similituds amb la seva vida. Els seus personatges són aliens, fills d'altres cultures. Es poden distingir dues etapes:

  • Primera etapa (romàntica): tragèdies històriques com Mar i Cel. Ús del vers. Obres situades a l'edat mitjana.
  • Segona etapa (realisme): Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar. Totes amb triangles amorosos.

El Teatre Modernista

El teatre modernista de finals del segle XIX va canviar el patró del teatre romàntic i semirealista de la Renaixença pels nous models del nord d'Europa. La producció teatral es va dividir en dues grans tendències:

El Teatre Regeneracionista

  • Es va proposar denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans.
  • Precursor: Ibsen.
  • Autonomia moral de l'individu com a única manera de regeneració de la societat.
  • Tema recurrent: l'individu marginat i portador de la veritat alliberadora enfront de la societat ignorant.

Joan Puig i Ferreter

  • La Selva del Camp, 1882. La seva producció teatral i novel·lística tracta temes de contingut social i de reflexió moral.
  • Aigües encantades: molt representativa de la concepció modernista del teatre com a plataforma de denúncia social i desvetllament de la consciència individual enfront de l'alineació col·lectiva.
  • L'estructura de l'obra es vertebra en dos nivells: el conflicte social, protagonitzat pel desig de transformació que representa la nova mentalitat científica del foraster enfront de la voluntat del conservadorisme del poble, i el conflicte individual.

El Teatre Simbolista

És l'altre vessant del teatre modernista, amb els partidaris de l'art per l'art.

Santiago Rusiñol

  • Les primeres obres defensen una societat que ha de mantenir-se al marge dels afers materials i les reivindicacions socials, i ha de viure abocada a la bellesa, que és l'única manera digna de ser al món.
  • Reprodueix típicament l'enfrontament entre l'artista modernista i la societat.
  • Les darreres obres de Rusiñol substitueixen els paisatges simbòlics i ideals per escenes tangibles. Els personatges són molt més reals en les seves lluites i provocacions.
  • L'auca del senyor Esteve:
    • Incideix principalment en el conflicte artista i societat, exposant-lo amb ironia i lucidesa.
    • Podríem dir que és una obra autobiogràfica, ja que l'autor també va passar aquestes tensions.
    • Els personatges de l'obra són plans, arquetips que representen una professió, una classe social, una virtut o un defecte.
    • És una sàtira contra la petita burgesia.

El Teatre de Preguerra

El teatre català es trobava en crisi en les primeres dècades del segle XX i el noucentisme no es va interessar a millorar aquesta situació. No es va aconseguir revitalitzar el gènere. Alguns autors van començar a escriure obres inspirades en el model de teatre francès. Eren obres que fugien de la tradició realista i plantejaven conflictes familiars. Cal destacar la inclusió d'elements crítics en aquestes obres, que en modificaven el plantejament.

Josep Maria de Sagarra

  • Va ser un dels autors teatrals més importants i populars de la primera meitat del segle XX.
  • Durant l'etapa de preguerra, en la producció de Sagarra destaquen dos gèneres:
    • Les comèdies de costums: El matrimoni secret i La Rambla de les floristes.
    • Els poemes dramàtics: plantegen situacions dramàtiques protagonitzades per personatges dominats per la passió i sovint motivades per conflictes amorosos que al final es resolen feliçment. Destaquen El cafè de la Marina i L'Hostal de la Glòria.
  • En tota l'obra de Sagarra s'aprecia la influència del teatre clàssic (Shakespeare i Molière) i del teatre castellà del segle d'or espanyol.
  • Teatre en vers.
  • Es va convertir en un mite popular i la seva relació amb el públic va ser idíl·lica des del començament.

El Teatre de la Postguerra

La desfeta de la Guerra Civil i la consegüent repressió cultural i social de la postguerra va suposar l'eliminació del teatre català fins a l'any 1946. El 1955 es va iniciar la recuperació del gènere.

Salvador Espriu

  • L'obra d'Espriu abasta tots els gèneres i registres literaris possibles i es caracteritza per:
    • Diversitat formal i tècnica.
    • Aspiració a la unitat.
  • Per aquest motiu, la seva obra té un rigorós entramat de referències intertextuals en contra del règim franquista.
  • Cal destacar l'interès de l'autor per la mitologia grega, la qual el portà a recuperar el mateix mite, com és el cas de Fedra.
  • Els personatges principals són femenins.
  • Les seves obres teatrals més importants són Antígona, Una altra Fedra, si us plau i Primera història d'Esther.

Primera història d'Esther

  • És una peça molt important per la varietat de registres lingüístics.
  • S'hi barregen escenaris i accions simultànies.
  • S'explica la història de la reina Esther, que és un personatge que aconseguirà alliberar el poble jueu gràcies a la seva habilitat i als seus encants.
  • S'encreuen dues accions simultànies entre dos pobles amb moltes similituds segons la mitologia espriuana: el poble jueu i el poble català.

Joan Oliver

  • El teatre d'Oliver es caracteritza per l'afany de l'escriptor d'assolir la normalitat en les representacions teatrals, normalitat centrada en dos aspectes:
    • Presentar escenes dignes.
    • Arribar a connectar amb un públic determinat molt ben definit a les obres.
  • És un teatre proper al noucentista.
  • La paròdia esdevé un gènere important en el seu teatre, ja que li permet de conèixer l'obra original.
  • Destaquen obres com Allò que tal vegada, La fam i Ball robat.

Entradas relacionadas: