Teatre l'auca del senyor esteve pdf

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,29 KB

7. Característiques generals.
Regeneracionisme i esteticisme

El regeneracionisme i l’esteticisme formen part de la primera etapa del moviment modernista, és l’etapa més combativa, en el sentit de que els modernistes aniran rebent les novetats que es produeixen a Europa.

El regeneracionisme, els modernistes consideren que Catalunya deucarà si no passa per un procés de modernització, doncs l’artista és l’encarregat de diagnosticar-lo i donar-li una solució, també es l’encarregat de divulgar la modernitat dins la societat. Per això apareixen el ‘’regeneracionistes’’ que opinen que la cultura i l’art han de fer progressar la societat, doncs seran els encarregats de modernitzar la societat i la cultura a través del seu art.

L’esteticisme, està format per un grup d’intel·lectuals que generalment planteja les mateixes idees de modernització, però des d’un  punt de vista estètic. Això vol dir que defensen la renovació de l’art sense entrar en consideracions socials, on podem destacar el pintor i autor Santiago Rusiñol. Es limitaran a treballar pel canvi des del punt de vista estètic, practicant l’anomenat ‘’art per l’art’’.

8.La poesia modernista: Joan Maragall El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix a finals del Segle XIX, amb els objectius de modernitzar i europeïtzar la literatura i la cultura catalanes. A més en Europa, podem trobar les següents corrents: Simbolisme, Decadentisme, Vitalisme i Prerafaelitisme.

Dins la poesia, trobam l’anoment ‘’art per l’art’’, la renovació i la teoria de la paraula viva. Tant la seva poesia com els seus articles periodístics expressen les seves preocupacions socials, el seu coneixement per diverses llengües li va obrir moltes portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals europeus del moment.

En Joan Maragall va escriure moltes obres, però les tres més representatives varen ser: L’oda infinita, Enllà i Seqüències.

9. La narrativa modernista: Víctor Català El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix a finals del Segle XIX, amb els objectius de modernitzar i europeïtzar la literatura i la cultura catalanes.

Víctor Català va ser el pseudònim que utilitzà per amagar el seu sexe, realment s’anomenava Caterina Albert. Això ho va fer perquè era molt més difícil accedir al món cultural i de la literatura que per a ells. Una vegada li varem premiar als Jocs Florals amb La Infanticida, es va formar un escàndol ja que varen veure qui realment era. Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narraciones, però és una escriptora coneguda per Solitud, la novel·la més important del període modernista. El tema de Solitud, és la lluita de la protagonista, Mila, contra un entorn agressiu. Acompanyada del seu marit. La Mila fa amistat amb un personatge contrapunt de l’Ànima, el Pastor, qui mor i la Mila queda tota sola davant la natura. Finalment, l’Ànima entra a l’ermita i viola la Mila.

10. El teatre modernista: Santiago Rusiñol
El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que neix a finals del Segle XIX, amb els objectius de modernitzar i europeïtzar la literatura i la cultura catalanes. A més en el teatre modernista, trobam, el teatre regeneracionista, obres vitalistes on s’enfronten a la societat amb l’intenció de caviar la. Un autor d’aquest teatre es en Joan Puig i Ferreter, que va representar Aigües Encantades. També hi ha el teatre esteticista, què  és més difícil d’entendre, i el llenguatge no es tan viu, podem destacar l’autor Santiago Rusiñol. En Santiago Rusiñol va ser un artista polifacètic, en el sentit de que va destacar com a escriptor i com a pintor. Fou l’organitzador de les Festes Modernistes. Més endavant va publicar un llibre de narraciones, però l’èxit literari li va arribar com a dramaturg. En 1901 va estrenar Cigales i formigues, un enfrontament, en què les formigues representen la societat burgesa, treballadora i immòbil, i les cigales són els artistes bohemis i inquiets que viuen el moment. L’auca del senyor Esteve, aquesta obra explica l’ascensió d’una família de comerciants al llarg de cuatre generacions. Però a la quarta generació neix en Ramonet, que no vol ser botiguer, vol ser artista. Per això aquesta obra també representa l’enfrontament artista-societat.
11.Concepte de Noucentisme
El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments literaris que es sobreposen. S’ha proposat el 1906 com a data d’inici d’aquest moviment perquè és l’any en què: La Lliga Regionalista guanya les eleccions, Eugeni d’Ors comença a publicar el Glosari a La Veu de Catalunya. Enric Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana. Té lloc el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i Josep Carner pública Els fruits saborosos. El Noucentisme, és ua paraula popularitzada per Eugeni d’Ors. D’una banda, fa referència a la terminologia italiana utilitzada per anomenar certs segles amb una importància artística important (Trecento, Quattrocento, etc) i d’altra banda, es pot interpretar des de la perspectiva de l’adjectiu ‘’nou’’, en contraposició a ‘’vell’’.  El moviment no es considera acabat fins a la mort del dictador Primo de Rivera, el 1923.

Eugeni d’Ors, era burgués, el primer que es va poder dedicar únicament a escriure, o va escriure una de les novel·les més importants anomenada La ben plantada. A més va ser un gestor cultural molt important. Va publicar el Glosari, on estava dins un moviment políTicó-cultural, on vol millorar l’estat. En el Glosari va difondre un ideari propi del Noucentisme, que es basava en: l’Imperialime, un terme per dur un Estat burgès modern amb la necessitat de construir una estructura institucional per modernitzar Catalunya, l’Arbitrarisme, intervenir en la seva obra per tal d’assolir la perfecció estètica, el Classicisme, on s’inspira en el món grecollatí: raó, mesura, ordre i harmonia, el Mediterranisme, on destaca la claror del paisatge en contraposició a les boires nòrdiques assimilades pel Modernisme, la Civilitat, es el fet de conviure en la ciutat, i finalment l’Obra ben feta, on cerca la perfecció.

12. Josep Carner Josep Carner va ser un poeta català, el major representant de la poesia Noucentista

Hi varen haver quatre etapes de la seva obra que varen ser:
1. L’etapa d’iniciació, molts d’anys emprats per aprendre i provar tots el gèneres.Va publicar el seu primer llibre de poemes.

2. L’etapa noucentista, on escriu Els fruits saborosos. Destaca la influència que rep dels mestres de l’Escola Mallorquina, com en Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.

3. L’etapa intimista, tracta d’una etapa més introspectiva (introvertida), més intima i sincera

4. Poesia pura, assimila la nova poesia evolucionada a partir del simbolisme

Els fruits saborosos, és un recull de devuit poemes que reflecten el pas del temps des de l’infantesa fins a la vellesa. A més hi destaquen el moments de felicitat, de bellesa i de plenitud. Les diveres etapes de la vida són representades com fruits que s’han de tastar pel simple plaer de viure. Aquest pas del temps s’afronta d’una manera amb melancolia, on Carner vol fer veure la vida d’una manera innocent i idíl·lica. Per acabar cada poema representa una etapa de la vida i un fruit com un símbol de la etapa, i el personatges normalment tenen nombres clàssics, no mitològics.

Entradas relacionadas: