El teatre a l'antiga Roma: història i llegat lingüístic

Història i evolució del teatre a Roma

La primera representació teatral a Roma és de l’any 384 aC. La primera tragèdia grega traduïda al llatí data de l’any 240 aC. Es va encarregar de traduir-la, dirigir-la i representar-la Livi Andrònic.

La comèdia i la tragèdia

El tipus de teatre més popular va ser la comèdia. A més de Plaute, també va destacar Terenci. L’un i l’altre partien d’obres d’autors grecs i les adaptaven al gust dels espectadors de Roma. L’embolcall hel·lènic s’hi conservava per una qüestió de prestigi. Aquest tipus de comèdies s’anomenaven palliata. Les comèdies originals, en canvi, rebien el nom de togatae.

Les tragèdies van tenir una certa popularitat. Les adaptacions fetes per Sèneca han exercit una influència decisiva en el teatre i es continuen utilitzant avui dia.

Gèneres menors i l'ofici d'actor

A Roma es van conrear altres gèneres teatrals menors, com les atel·lanes, un tipus de paròdia amb personatges fixos i arguments que es repetien. Els actors a Roma eren professionals i formaven part dels festivals que s’organitzaven al llarg de l’any i que tenien un caràcter mixt civicoreligiós. Els espectacles teatrals s’anomenaven ludi scaenici.

Llegat del teatre llatí en les llengües modernes

A partir dels temes utilitzats al teatre llatí, s’han anat formant conceptes en català i altres llengües modernes. Aquí en tenim alguns exemples etimològics:

• Histrió: paraula amb la qual s’anomenaven els actors. Actualment significa, en sentit pejoratiu, algú que gesticula de forma exagerada, amb derivats com histriònic.
• Persona: en etrusc, designava la màscara que feia servir l’actor. En llatí ja es va començar a utilitzar amb el sentit actual d'"individu de l’espècie humana", amb derivats com personalitat, personificar o l'expressió presentar-se en persona.
• Teatre: del grec, derivat del verb "mirar". L'amfiteatre era el recinte tancat i el·líptic format per dos teatres enfrontats. Avui dia, el mot amfiteatre es continua fent servir per designar la zona de butaques que sobresurt en voladís sobre el pati de butaques o platea (del grec, "plaça").
• Scaena: del grec, d'on deriven escena, escenari, escenografia, etc.
• Orquestra: la zona circular al peu de les grades on evolucionava el cor (dansa en grec); d'aquí provenen coral, coreografia, etc.
• Drama: significa "representar" i designa les dues modalitats en què es divideix el gènere dramàtic: tragèdia i comèdia; el compost de totes dues és la tragicomèdia.
• Mim: paraula de la qual deriven mímica, mimetisme, etc.
• Ludus: amb derivats cultes com lúdic, ludopatia i el compost ludoteca.
• Actus: "moviment d’un actor" o "acte d’una obra teatral", i actor. Ambdós deriven del verb ago ("actuar").