Taxa de reemplaçament generacional
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 13,83 KB
1. Els grans problemes demogràfics del món contemporaniA partir de l’època moderna (segles XV-XVIII):Interès per la riquesa i acceleració de l’activitat econòmica Transformacions agràries i augment demogràfic, Transformacions religioses, Transformacions intel·lectuals: apareix el pensament social sobre com han de funcionar les societatsmodels: Optimistes: Adam Smith (1723-1790): Com més població millor (les societats amb creixement demogràfic simbolitzaven riquesa) Pessimistes:Robert Malthus (1766-1834): El creixement de la població és superior als recursos. La població creix però s’atura gràcies als “frens positius”(fams, epidèmies, guerres) o als “negatius” (restriccions morals, postergar el matrimoni, etc.), que s’activen quan aquells no són suficients. Les idees de Malthus utilitzades contra les Poor Laws. Argument emprat a la teoria de la selecció natural de Darwin. Segons la crítica marxista: “la misèria no prové d’un nombre excessiu d’habitants, sinó del capitalisme (distribució desigual)David Ricardo (1772-1823): teòric econòmic Teoria dels rendiments decreixents: Amb l’augment de la població hi ha una productivitat decreixent del treball en les terres marginals (caràcter limitat dels recursos) Les variables del creixement demogràfic: La població com a variable dependent (és un resultat més que explica) -Els “problemes demogràfics” com a traducció demogràfica de problemes socials (immigració, emigració, natalitat, etc.) -L’anàlisi demogràfica es fa des de dos punts de vista: 1.Stocks: estructura i/o composició de la població (una foto) 2.Fluxos: dinàmica de la població (dinàmiques naturals i migratòries)Les dinàmiques de la població: Natural:1 Dinàmica de mortalitat:Taxa bruta de mortalitat: morts/població total, en tants per mil,Esperança de vida en néixer,Taxa de mortalitat infantil: defuncions de nens que no han fet un any/naixements, en tants per mil 2 Dinàmica de natalitat:Taxa bruta de natalitat: naixements/població total, en tants per mil,Índex sintètic de fecunditat: Nombre de fills per dona, En relació al nivell de reemplaçament generacional (més de 2,1 sense immigració, menys no) Migratòria Les migracions impliquen canvi de residència: Interiors o internacionals, Voluntàries o involuntàries, Permanents o temporals, Dificultats d’enregistrament Els factors de les migracions són: D’atracció: expectatives laborals, països amb llibertats…,De repulsió (push): econòmics (pobresa, sequeres), polítics (guerres, conflictes), catàstrofes (inundacions) Existeixen barreres per les migracions: Distància, cost, restriccions polítiques:Tipus de migracions contemporànies (segons l’estatus legal):Immigrants legals Immigrants temporals admesos legalment Immigrants indocumentats Els que busquen asil (els que busquen status de refugiat) Refugiats (perseguits per motius religiosos, polítics, ètnics...) Evolució de la població: Creixement total: creixement vegetatiu + creixement migratori: CT= (N-D)+(I-E) Mesures emprades per calcular el CT: En xifres absolutes En percentatges o índex 100: de 100 a 105, hi ha un 5% més Taxa de creixement anual o acumulatiu: el que creix la població en un any Les transicions demogràfiques Definicions i objectius: El corpus teòric més important de la demografia: Versió “demogràfica” de la Teoria de la Modernització, El pas d’un regim demogràfic antic a un altre de tipus modern, La “consciencia col·lectiva” del descens de la mortalitat va permetre reduir el nombre de fills per dona (en tenir majors possibilitats de sobreviure i d’arribar a l’edat adulta, cada vegada eren necessaris menys fills) D’importància per explicar un dels fenòmens més transcendentals del món contemporani: la “revolució demogràfica Tema 3. La Revolució FrancesaLa Il·lustració: -Moviment cultural i intel·lectual europeu d’exaltació de la raó humana -Culminació de la rehabilitació de la natura, de l’home i de la vida: Dignificar-los en haver estat devaluats pel cristianisme medieval: Un “perill”. -Naturalisme irracionalista o obscurantisme: Realitat subjecta a lleis divines i inescrutables, que la raó de l’home no pot comprendre, La raó és invàlida per culpa del pecat (l`home no pot conèixer la realitat): visió negativa de l’home, Pensament “conjectural”: certeses sustentades en la religió, on els dubtes no tenen cabuda: “El discrepant acaba en la foguera”.-Però, què succeeix?Des dels segles XVI i XVII: notable desenvolupament de les Ciències Naturals i, amb elles, una nova actitud que preconitzava l’observació i l’experimentació. Es desenvolupa el “Naturalisme racionalista”: Basat en el pensament clàssic antic. La raó pot conèixer la realitat i assolir les lleis “inescrutables”: el mal no és el fruit del pecat, sinó de la ignorància, del dogma… Els il·lustrats tindran una nova valoració de la realitat, més generosa i solidària, concebuda des dels criteris laics, no religiosos: com la utilitat, el benefici o la felicitat. En contra del principi d’autoritat i del consentiment universal: La quantitat no és criteri de veritat i no qualifica A causa del seu caràcter individualista, es fomentarà la idea dels drets individuals coneguts com “naturals”, inherents a l’home i que seran difosos per les revolucions liberals-burgeses: Aquests drets serviran l’individu per defensar-lo de les arbitrarietats de l’Estat, de l’Església i de la Societat.-Des d’un punt de vista polític, la Il·lustració sustenta el Despotisme Il·lustrat:Règim vigent al Segle XVIII fins a la Revolució Francesa (1789), Aliança entre el monarca absolut i els il·lustrats, configurant-se com un règim modernitzant de l’Estat mitjançant reformes impulsades “des de dalt”. , Els il·lustrats ocupen els ministeris i dirigeixen la política, l’exèrcit, l’educació, la producció i l’intercanvi., Tots aquests àmbits seran reformats, amb l’objectiu de dotar l’Estat d’una major eficàcia en tenir present els criteris d’utilitat, de benestar general, etc. -Economia: Liberalització de l’economia, afavorint l’intercanvi i la producció: limitar els gremis i liberalitzar, per exemple, el comerç de cereals i vins., Oposats a les reglamentacions econòmiques excessives., Afavorir la millora de les infraestructures per agilitzar la circulació (carreteres, ponts, canals, ports, dàrsenes...). Potenciar la marina mercant. -Agricultura: Millorar-la reduint les terres en “mans mortes”., Combatre l’absentisme. Incorporar noves tècniques agrícoles. Afavorir repoblaments de terres marginals (“Nuevas Poblaciones”, Sierra Morena, de l’intendent del Rei Carles III, Pablo de Olavide) Hisenda: Modernitzar-la, Millorar l’educació en tots els nivells, des d’un punt de vista pràctic. Fomentar les societats culturals o les Juntes de Comerç.- Religió: Separar l’Església de l’Estat. Reduir la jurisdicció de la Inquisició (estan en contra dels tribunals religiosos) A favor de la desamortització dels béns de l’Església. Partidaris del patronat regi.