Tarraco: Història i Arquitectura de la Tarragona Romana

La fundació de Tarraco i la Segona Guerra Púnica

Tarraco és una ciutat de fundació romana que neix en el context de la Segona Guerra Púnica, l'enfrontament entre cartaginesos i romans.

El conflicte amb Anníbal

Durant la guerra púnica, Anníbal, un general cartaginès, ataca la península Itàlica. Els cartaginesos tenien el seu origen a l'àmbit púnic i, tot i haver perdut el control del mar, mantenien colònies a la península Ibèrica. Anníbal decideix atacar Itàlia per terra i, a cada batalla que lliura, aconsegueix vèncer els romans.

L'arribada dels romans a la península

L'any 218 aC, els romans decideixen atacar la península Ibèrica per tallar els subministraments que li arribaven a Anníbal i així debilitar-lo. Desembarquen a la ciutat d'Empòrion (actual Empúries), on hi havia una colònia grega amb la qual ja mantenien relacions, assegurant-se així una bona acollida.

L'establiment de Tarraco: L'Opus Scipionum

A prop del riu Ebre, els romans troben un turó elevat que domina l'entorn i disposa d'un port natural. Aquest indret és Tarraco (Tarragona), un lloc estratègic ideal per a l'atac i la defensa (218 aC). Els fundadors de la ciutat són els germans Gneu i Publi Corneli Escipió.

Per aquest motiu, la ciutat de Tarraco també és anomenada Opus Scipionum ("Obra dels Escipions"). Inicialment, hi instal·len un campament militar que, amb el temps, esdevindrà una gran ciutat.

L'estructura urbana de la ciutat romana

Les típiques ciutats romanes seguien un model de ciutat hipodàmica o reticular. El nom prové d'Hipòdam de Milet, el primer a fundar una ciutat amb aquest disseny en forma de xarxa.

L'organització dels carrers

L'estructura es basava en:

• Els carrers cardus (orientats de nord a sud).
• Els decumanus (orientats d'est a oest).

El cardus maximus (el carrer principal) creuava la ciutat pel mig i connectava amb les portes de les muralles.

El fòrum: El cor de la ciutat

Al centre de tot s'ubicava el fòrum, la plaça principal i el cor de la vida urbana. Allà es trobaven:

• El temple principal.
• Les basíliques: edificis de caràcter civil, no religiós, on es feien judicis.
• L'ajuntament o curia.

Edificis d'entreteniment i espectacles

Per a l'oci dels ciutadans, es van construir diversos edificis especialitzats:

• Teatres (capacitat fins a 20.000 persones): s'hi representaven drames i tragèdies.
• Amfiteatres (capacitat fins a 80.000 persones): escenari de combats entre gladiadors o animals. També s'hi feien naumàquies (combats navals) omplint l'arena d'aigua.
• Circs: destinats a les curses de cavalls, amb una capacitat d'entre 120.000 i 150.000 persones. Comptaven amb les càrceres, d'on sortien els carros.

Les curses podien ser de quadrigues (quatre cavalls) o bigues (dos cavalls). El conductor era l'àuriga. Aquestes curses eren l'espectacle més popular, superant els teatres, i sovint generaven una forta rivalitat, incloent-hi incidents entre aficionats "ultres".

L'esplendor i l'evolució de Tarraco

Els dos fòrums de la ciutat

• Fòrum municipal: destinat al govern de la ciutat.
• Fòrum provincial: destinat al govern de tota la província.

La ciutat va rebre un gran impuls entre els anys 29 i 26 aC amb l'estada de l'emperador Cèsar August, que s'hi va instal·lar mentre completava la conquesta de la península Ibèrica. En la seva època de màxima esplendor, Tarraco va arribar als 30.000 habitants.

Decadència, abandonament i reconquesta

Amb el pas del temps, Tarraco va perdre importància en favor de Barcino (Barcelona) a partir del segle V dC (476 dC), coincidint amb l'arribada dels pobles bàrbars. L'any 713, amb l'arribada dels àrabs, la ciutat va quedar pràcticament abandonada. No va ser fins a l'any 1113 que els comtes van reconquerir i repoblar Tarragona.

Infraestructures i religió

L'aqüeducte i la Via Augusta

• Aqüeducte: construccions essencials per portar aigua a la ciutat, especialment per a les termes (banys públics). Tenien una lleugera inclinació per permetre el flux constant de l'aigua.
• Via Augusta: la calçada principal de la península Ibèrica, que anava des de Cadis (Gades) fins a Roma, i passava per les muralles de Tarraco.

L'evolució religiosa

Per als romans, el temple era concebut com un magatzem o recinte sagrat, però els actes religiosos se celebraven a l'exterior o a la natura. En canvi, els cristians feien els seus ritus dins de l'església.

L'any 312 dC, amb l'Edicte de Milà, es va concedir la llibertat de culte i el cristianisme va acabar esdevenint la religió oficial, desplaçant el politeisme. L'emperador va cedir algunes basíliques als ciutadans cristians per a les seves reunions.