Tàrraco i Bàrcino: L'herència de la Hispània romana

Tàrraco: la capital de la Hispània Citerior

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a Empúries i van fundar un campament militar a Tàrraco. Hi disposaven d'un port de mar i un turó rocós. Van convertir el turó en una muralla per a la seva protecció. El recinte va afavorir la ciutat en l’àmbit comercial i militar. La ciutat experimentà un gran apogeu quan August la nomenà capital d’Hispània. Durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco era la capital del món i August va marxar de Roma a Tàrraco per dirigir la milícia contra els càntabres i asturs. En aquest moment comença una gran transformació urbanística. Més endavant, s'inicia el procés de recessió com a conseqüència de la crisi i de les primeres onades d’invasors germànics.

Estructura i monuments de Tàrraco

La ciutat va tenir 70 hectàrees de superfície i estava formada per terrasses. Les muralles es caracteritzaven per un sòcol de grans blocs de pedra i una part superior construïda amb carreus. En algunes zones es poden observar marques de l’alfabet iber. A causa de la capitalització, es van construir edificis com el fòrum provincial, que era un centre religiós i administratiu estructurat per dues places i un circ. Hi havia també un temple dedicat al culte de l’emperador. La zona central estava enjardinada i decorada amb imatges de culte.

El circ estava situat a l'interior, amb una façana formada per una seixantena d’arcades de mig punt. Les restes de l’edificació conserven les escales de les grades i del soterrani. A la part baixa, el fòrum de la colònia constava d’una basílica, un edifici de tres naus socials, unes tabernae, un suposat temple i un carrer. Hi havia una zona residencial amb termes i edificis de necessitats. Es van començar a construir barris fora de les muralles. El més antic era el teatre, que es trobava proper al fòrum i aprofitava el pendent per a la cavea i un frons.

L’amfiteatre estava fora de les muralles, molt a prop de la platja, amb capacitat per a 14.000 persones, on la seva superfície central era l’arena i la graderia elevada. Es van construir aqüeductes per a necessitats humanes i el més famós és el de les Ferreres (o Pont del Diable), a 4 km de la ciutat, amb pedra de la pedrera del Mèdol. A les afores hi havia monuments honorífics com la Torre dels Escipions a 6 km, l’Arc de Berà a 20 km, la vil·la dels Munts i el mausoleu de Centcelles.

Bàrcino: la colònia de l'emperador August

Fundada entre el 15 i el 5 aC en l’època de l’emperador August, després de vèncer els càntabres i els asturs. Ubicada sobre la Via Augusta, va rebre l’estatut de colònia. Tenia una planta rectangular amb angles retallats per adaptar-se al terreny, amb 10 hectàrees de superfície, delimitada per muralles amb torres i quatre portes. Les portes donaven sortida als dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus maximus.

Hi havia un fòrum, una plaça pública on encara avui resideix el poder administratiu. No va tenir tant de poder com Tàrraco, però gaudia d’un fòrum en el qual s’alçava un gran temple construït damunt d’un pòdium. Sota la plaça del Rei hi havia cases senyorials. Les muralles no tenien una finalitat defensiva, sinó de prestigi; actualment no es conserven sencereres, però n'hi ha restes pel carrer de la Tapineria. A l’actual plaça Nova es veuen les portes d’accés on arribaven els dos aqüeductes. A la plaça de la Vila de Madrid hi havia una necròpoli.

L'enginyeria romana: aqüeductes i vies

Els aqüeductes

Un dels primers problemes dels romans era l’abastiment d’aigua, per la qual cosa van inventar els aqüeductes. Podien ser urbans (propietat pública) o rurals (de granges o molins, que eren propietat privada). Roma tenia el major nombre d’aqüeductes de l’Imperi. Són conduccions per canalitzar l’aigua; l’origen era una cisterna que recollia aigua de fonts. L’aigua era conduïda a la ciutat en grans dipòsits fins a les fonts públiques. La canalització era subterrània i també exterior, però tenia un gran pendent per facilitar el transport.

Les vies de comunicació

La majoria eren vies estratègiques per a la milícia. Amb el pas del temps van prendre un caràcter mercantil. La qualitat de les viae era excel·lent per recórrer distàncies llargues en menys temps. Catalunya era un territori molt romanitzat i té moltes vies, la més important de les quals és la Via Augusta.

Tipus de vies:

• Viae publicae: vies construïdes per l’Estat.
• Viae militares: destinades a l’exèrcit.
• Actus: construïdes i mantingudes pels habitants d’un territori.
• Privatae: construïdes i mantingudes pels propietaris dels territoris.

La construcció de les vies

Les carreteres eren enllosades. Es feien rectes sempre que el terreny ho permetia; el fons era aplanat i anivellat amb fustes. L'statumen era la base, el rudus una capa de grava barrejada amb calç, el nucleus un llit d’argila i el dorsum el paviment final. Es col·locaven fites amb una base cúbica i un cos en forma de pilar.

Monuments i ponts

Quan s’acostaven a la ciutat es podien veure tombes, tant de rics com de pobres, perquè s’acostumava a situar les necròpolis allà. Les principals vies a Hispània eren la Via Augusta, la Via de la Plata, la Via Atlàntica i la Via del Nord. Per superar els desnivells d’aigua es van construir ponts amb la tècnica de la volta. Alguns ponts estaven decorats amb arcs triomfals.

L'habitatge romà: domus, vil·les i ínsules

Domus: casa típica de famílies riques i unifamiliar. L’entrada (ostium) donava a un passadís llarg on hi havia una porta (ianua). L’atri era l’espai de distribució de les estances; hi havia un estany (impluvium) on es recollia l’aigua a través d’un forat al sostre (compluvium). Les alae eren espais per accedir a altres estances, el tablinum era el despatx del pater familias, els cubicula eren els dormitoris, la coquina era la cuina (on els amos no solien entrar), el triclinium era el menjador i el jardí es dividia en l'hortus i el peristylum. Al voltant de la casa hi podia haver botigues.

La vil·la: eren granges que consistien en un edifici residencial envoltat de camps. Estava dividida en la villa urbana, que es trobava a menys de dos dies de la ciutat i funcionava com a lloc de descans (especialment a l’estiu), i la villa rustica, que tenia funcions agrícoles i solia ser habitada només pels esclaus que treballaven als camps de l’amo.

La insula: eren blocs de pisos dividits en apartaments (cenacula) amb un pati interior i accés des del carrer. Eren construccions molt simples, no tenien gaires habitacions ni lavabo ni aigua corrent, i sovint eren estructures molt inestables.