Tarquini prisc

2-La Roma dels reis

1.La monarquia a Roma:
Té lloc del segle VIIIaC fins a l'any 509aC. Aquesta etapa comprèn gairebé 250 anys, dels quals se’n coneixen més històries llegendàries i arqueologia que fonts escrites.

2.Institucions monàrquiques:Va haver tres institucions que organitzaven la vida política a la Roma primitiva: el rei, el senat i el populus.
El rei a Roma era el cap suprem. El seu càrrec era vitalic i però no hereditari, ja que s’accedia per elecció del populus reunit en assemblea a proposta del senat. La tradició explica que hi va haver set reis:

-Un rei llatí: Ròmul (753-717aC), considerat el fundador de Roma i el primer legislador de la ciutat.

-Tres reis sabins (716-616aC) Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marcí, a qui s’atribueix la creació de les institucions religioses.

-Tres reis etruscos (615-509aC) Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb amb ells s’urbanitza la ciutat i s’estableix les bases de la posterior grandesa de Roma. Explica la tradició que Tarquini va ser obligat a fugir de la ciutat degut a que el seu fill va intentar seduir Lucrècia, la qual es suicidà. A l’any 509aC s’instaura la República.

El senat:Era una assemblea formada pels caps (patres) de les principals famílies de la ciutat. Tots els senadors eren patricis. Aconsellaven al monarca i es reunia a petició del rei. Al principi estava format per 100 membres designats pel rei. Seguidament per 200 i poc després per 300 (es mantingué fins al final de la República). Quan el rei moría i només durant l’interregne, totes les atribucions del monarca passaven al senat.

El populus: Constituit pel patricis (descendents de les primeres famílies). Eren els ciutadans i els únics que gaudien de la plenitud de drets. Poc a poc va anar assumit la funció legislativa. Es creu que estava dividit en tres tribus: llatins, sabins i etruscos. Cada tribu es va dividir en 10 cúries. Cada cúria havia de proporcionar 100 soldats d’infanteria (centúria) i Déu genets a cavall (decúria).