Suspensió del contracte de treball

1. Sorgiment, formes i organització i d’actuació dels nous moviments socials com a Elements d’identificació i d’acció col·lectiva 

Els nous moviments socials, van començar a agafar més rellevància a partir del capitalisme Desregulat (60, 70 i sobretot 80). Sorgeixen dels canvis en la societat contemporània i creen Noves demandes. Aquestes demandes s’expressen amb noves formes d’acció, a partir de Sindicats, partits polítics, associacions… Per classificar-les (demandes), les podem agrupar per diferents interessos: el perill de Supervivència humana, drets individuals, solidaritat… Cal destacar que el sorgiment i el creixement dels nous moviments socials també va ser causa De: les grans crisis de l’època i la desconfiança respecte a l’estat o partits polítics (status quo). Com són molt rigíds, doncs hi ha descontentament generalitzat i s'exigeixen canvis. Aspectes procedimentals: Aquests nous moviments socials, s’organitzen de forma asamblearia, per tal de controlar els Seus dirigents. Es basen en una estructura descentralitzada, oberta, democràtica i Participativa, la qual cosa permet que hi hagi molta autonomia en les bases del moviment. Per altre banda, la forma d’actuació es centra en una sola reivindicació i no en atacar tots els Problemes relacionats a l’estat. Un cop es compleix i es guanya la reivindicació concreta, el Grup desapareix. També cal destacar que les protestes que es realitzen, són poc institucionals I amb un aspecte lúdic. Els elements fonamentals d’identificació que creen cohesió en els nous moviments socials Són: la classe, elements socioculturals (edat, gènere, valors,...). És a dir que, la cohesió en Aquest cas es genera a partir de valors postmaterials. 

2. Relacions entre estat, mercat i societat civil en el capitalisme “regulat” i el Capitalisme “desregulat” i la seva influència sobre les desigultats entre les dues.

El procés d’industrialització del capitalisme va començar a establir relacions (positives i Negatives) entre el mercat, l’estat i la societat civil. Des d’un principi, abans de que Apareixessin els conceptes de capitalisme regulat i desregulat, l’estat ja es va posar al servei Del mercat per intentar canviar els règims de les revolucions burgeses (participants dels Mercats). Durant el mateix període de temps, hi va haver un gran canvi en la societat civil, ja que molta Gent marxa dels camps per anar a la ciutat, però ho fan sense recursos i a més no existeixen Les organitzacions com els sindicats. No tenen força per intervenir sobre l’estat i el mercat i Això fa augmentar les desigualtats. Les desigualtats ja eren enormes però amb l’aparició i desenvolupament del capitalisme, Encara es faran més grans. 

En el capitalisme regulat, la societat civil comença a tenir més força, (apareixen sindicats) Aquesta intenta exercir una pressió i actuar sobre l’estat perquè aquest pugui regular L’actuació del mercat d’una manera més igualitària. Durant aquesta època (anys 20 i 30 fins El 80), les desigualtats dins de la societat es redueixen gràcies a la flexibilitat i “comprensió” Del mercat (regulacions per part de l’estat). Tot i reduir-se, segueixen sent molt grans. En el capitalisme desregulat, el qual és posterior, la societat civil perd gairebé tota la força Que tenia anteriorment a causa dels processos de fragmentació. Són molt més difícils D’identificar els problemes col·lectius i en conseqüència ja no posseeixen la força que tenien Per presionar l’estat, la qual cosa significa que el mercat actua a partir dels seus propis Interessos i beneficis. Com augmenta la força del mercat, fa que augmentin les desigualtats De manera desorbitada.

3. Origen i fonaments de les desigualtats socials

Les desigualtats socials són fonts de conflictes i són inherents en el sistema capitalista. A L’hora de parlar de les desigualtats socials, ens referim a la dificultat que es té per accedir Als recursos. Es a dir, hi ha recursos, i aquests són escassos; a més, no tothom té la mateixa Facilitat per accedir-hi, això es el que provoca la desigualtat.
Aquest conflicte és molt present En l’àmbit econòmic laboral, entre els empresaris i els treballadors. 

A més, des de la perspectiva de l’individu existeixen una sèrie de recompenses desiguals per Tasques, funcions, etc. No tots som recompensats de la mateixa manera. Des de la Perspectiva de construcció d’estructura social, es generen grans desigualtats de poder (organització desigual: això fa que hi hagi una desigualtat en l’accés dels recursos, esmentada En el paragraf anterior). 

Els conflictes representen diferents interessos, que més tard es transformen en Organitzacions que defensen els interessos propis (sindicats, organitzacions empresarials, Organitzacions estudiantils, partits polítics, lobbis, etc). 

Les diferencies d’interessos es poden expressar de moltes maneres diferents, per exemple: Com afrontar la crisis econòmica? Una manera seria defensar el capitalisme: inversió de Capital per salvar als bancs que estaven en risc de fallida,... Per tant, el poder polític acaba Recolzant el poder econòmic. 

Però al mateix temps, les desigualtats socials també generen el consens i la integració Social. El que fomenta això són les lleis, normes, tradicions, costums, etc. Les bases de les Relacions socials són fonamentalment conflictives o consensuades, segons en que es Basin. 

En les nostres societats existeix el sistema d’hegemonia i domini d’uns sobre els altres que Dona lloc a l’accés, el control i la distribució desigual de recursos (i del poder i privilegis). 

La base de les relacions són les relacions de poder, això implica un cert grau de conflicte (ja que es basa en la diferencia d’interessos que són representats per organitzacions i fan Una acció col·lectiva) i de consens. 

En el sistema capitalista, hi ha un procés de racionalització (expliquen el funcionament del Sistema) i legitimació (valora positivament el funcionamentsocial) de les desigualtats. Aquesta legitimació es basa en els criteris de la meritocràcia (els que tenen més mèrits, tenen Més èxit a la vida), però això és totalment relatiu. Però també existeixen mecanisme de contra Racionalització i contra legitimació, que es qüestionen l’ordre social. 

Els que aposten per la igualtat, i volen que es redueixin les desigualtats, ho fan des de una Doble besant: quins efectes tenen les desigualtats sobre els grups dominants (poderosos), i Quins efectes tenen sobre els grups dominats, es a dir, aquells que pateixen aspectes com L’educació, la salut i en termes econòmics. 

L’estructura social l’hem de concebre com a eina o model d’anàlisi, perquè no és una Realitat social visible. Des d’aquí, ens permet identificar els grups/actors socials i les relacions Que es donen entre ells. El que ens interessa són els grups fonamentals que tenen relació Amb la distribució de poder i de recursos. 

També ens mostra les formes del sistema d’hegemonia i domini en cada moment històric, ja Que va canviant, i també ens permet detectar quines tendències de canvi es donen en termes De desigualtat.

4. Desenvolupa el concepte de noves classes mitjanes, destacant quins grups Ocupacionals inclou, a partir de les aportacions d’autors neoweberians. 

A l’hora de parlar de noves classes mitjanes, podem dir que son les velles classes mitjanes De Marx i la petita burgesia de Weber. 

Giddens planteja que les classes en el capitalisme, son grups a gran escala que es defineixen No en les relacions de producció, sinó en les relacions de mercat. Les classes no tenen Fronteres ben definides. Així doncs, ell classifica la classe mitjana en velles classes mitjanes, Noves classes mitjanes altes, i noves classes mitjanes baixes. 

La vella classe mitja inclou treballadors a compte propi que posseeixen negocis propis, de Dimensions reduïdes, botigues locals o petites explotacions agrícoles. La nova classe mitja Alta avarca posicions directives i professionals amb titulacions de nivells educatius superiors I que aporten coneixements especialitzats i experiència de gestió, a canvi de gaudir de Privilegis com alts salaris o seguretat en el treball. Nova classe mitja baixa inclou professionals No manuals amb nivells inferiors de formació com oficinistes, representants, infermers... 

Segons Giddens, la classe mitja presenta una millora respecte la classe obrera. Hi ha unes Millores en les credencials educatives i tècniques, uns majors nivells de renta, i unes majors Condicions de treball. 

A més l’autor estableix uns criteris de diferenciació dins de les pròpies classes mitges: 

- Diferències de capacitat de mercat: les més significatives, consisteixen en les diferents Capacitats individuals d’oferir coneixements tècnics negociables al mercat.

 - Posició en la divisió del treball: és el que marca la frontera entre la classe mitja alta i la Classe mitja baixa.

5. Descriu i defensa o critica la perspectiva funcionalista i estructural-funcionalista Sobre l’estratificació social. 

La perspectiva funcionalista i estructural-funcionalista, deriva de la concepció que tota activitat Social compleix una funció, es a dir, la societat s’ha d’estudiar com un sistema on els elements Principals s’interrelacionen entre si. El funcionalisme, es diferencia en funció manifesta/latent, Però també entre estatus/rol/grup/estratificació. 

L’estatus: És una posició social que es mesura en termes de prestigi. Cal remarcar que un Individu te vàries posicions socials, es a dir, varies identitats. Per exemple: pot ser estudiant Però també treballador. En resum, són diverses posicions socials que té un individu, i totes Elles estan associades a un prestigi social (poden ser adscrits, o sigui per origen, o adquirits).

*Quan parlen de grup d’estatus es refereixen a la suma dels individus els quals comparteixen Un mateix prestigi i una mateixa posició en l’estratificació social. 

Rol: Cada estatus té associat un rol, que són les formes de comportament esperades (l’estatus condiciona el rol). 

L’estratificació: Aquest concepte comporta desigualtats estructurades entre persones que Comparteixen una mateixa posició social en termes d’estatus. 

Els funcionalistes (Davis i Moore) diran que l’estratificació social és positiva per la societat Perquè compleix la funció de situar els individus segons les seves motivacions individuals (necessitats). L’estratificació potencia les motivacions individuals, i afirmen que la desigualtat Assegura que les posicions més importants seran

 ocupades per les persones mes Capacitades, tothom ocupa la posició que mereix (meritocràcia). 

La posició d’estatus (la importància) es determina per tres elements fonamentals segons els Funcionalistes: 

1. Importància social de l’estatus (tot i que és difícil de mesurar. Es més important ser Metge o abogat?)

2. Quantitat de talent/ entrenament requerit per una posició

3. Quantitat de persones que poden ocupar tal estatus

Els estructurals-funcionalistes ( com Parsons), diuen que l’estratificació social és la posició Dels individus mesurada en termes de prestigi, segons el permís o els càstigs que reben per Seguir les normes i valors compartits (acció social). Es tracta de veure quin prestigi s’associa A la posició que s’ocupa en l’estructura ocupacional. L’accés a les diferents ocupacions ve Determinat per les qualitats i capacitats (això determina la teva “posició en l’estratificació Social”). 

CRITICA. Aquesta es basa en 5 punts: Quan parlen de posicions socials, parlen de posicions Individuals, no de grups (classes). Sempre tenen una primacia de l’harmonia i l’equilibri. Per Ells no hi ha conflicte en la societat ni relacions de poder, domini, explotació les quals Expliquen el perquè de les situacions socials. Apareixen components disfuncionals de les Desigualtats. Per aquests autors, les desigualtats motiven i col·loquen els individus a partir de Les seves capacitats, però això no es així. Tampoc hi ha una correspondència clara entre la Importància de l’activitat que es desenvolupa i el prestigi que està associat a aquesta activitat (es difícil mesurar les posicions socials (activitats) en terme de prestigi).

6. Les tendències a la dualització, a l’exclusió i a la pobresa en el capitalisme Desregulat

En l’època del capitalisme desregulat sorgeix una pobresa multidimensional per la debilitació Dels recursos econòmics, combinat amb deficiències en varis camps de sociabilitat, com per Exemple en el treball, educació, salut,... Els quals estan vinculats entre si. També, en Conseqüència, apareixen fortes exclusions socials que son donades per un mal funcionament De la societat, la qual cosa, posa en qüestió la cohesió social. 

Quan parlem de dualització, parlem d’un funcionament social que tendeix a separar la “unitat” En dos blocs: 

Bloc social que queda a baix (“in”=fort): aquí hi formen part els exclosos socials, que son Persones que no poden participar en les accions habituals de la vida quotidiana, política, Social,...També persones que tenen dificultats per incorporar-se en el mercat i desenvoluparse a nivell acadèmic. Com per exemple, podriam posar-hi els immigrants o els sense sostre. 

Cal remarcar, que tots els exclosos son pobres, però no tots els pobres son exclosos. La Pobresa “només” es basa en els recursos econòmics, i inclou a les persones que tenen uns Ingressos inferiors al 60% dels ingressos mitjans. 

Bloc social que queda a dalt (“out”=feble). L’exclusió és el que domina quest bloc, per sortirne, les relacions intrapersonals (família, amistats,...) seran un gran punt de recolzament. El Treball i l’ocupació també són uns elements importants.