Suspensió del contracte de treball

Edat Moderna

Maquiavel: la política ha d’ocupar-se només de a manera com exercir el poder amb eficàcia. Un governant no ha de ser necessàriament bo, però si ha de ser poderós.

Ciència política: s’ocupa d’analitzar de manera empírica les diferents formes de govern i d’organització social existents. Tot i que pot descriure com funcionen les societats humanes, no és capaç de dir-nos quina és la forma d’organització social més adequada.

Utopia: és la descripció d’un món inexistent en el qual la societat està organitzada de manera modèlica i ideal.

Thomas More: l’obra es presenta com la descripció d’una illa imagínària anomenada Utopia, societat organitzada de manera igualitària=felicitat de tots. Tothom té allò que necessita per viure, no existeix Prop.Privada així ningú s’apodera dels poders dels altres. Qüestió religiosa: societat tolerant i respectuosa=convivència pacífica entre persones d’opinions diferents.

La descripció d’aquesta, contrasta amb les  societats que existeixen en la realitat, és por interpretar com una crítica. Una educació meritocràtica. Cada habitant de la illa podria elegir quan posar fi a la seva vida (eutanàsia).

Distopia: descriuen detalladament una societat del futur en la qual el disseny polític ha arrabassat la llibertat i la dignitat de les persones.

Sociabilitat natural

Aristòtil: l’èsser humà és social per naturalesa, només pot assolir la felicitat convivint amb els altres.

Contracte social: contrari al pensament d’Aristòtil, afirma que la societat no és naturals, sinó que és una creació artificial tal com pensaven els sofistes.

Pacte social: la societat no és natural, sinó que és un producte d’un acord. Abandonar estat de natura i fundar vida en comú.

Hobbes: L’home llop per l’home. L’home és dolent per naturalesa. Pacte social va ser possible quan tots els individus van renunciar a la guerra i van acceptar de sotmetre’s a un poder suprem (és el que caracteritza al sobirà, qui crea les lleis i les fa complir). El sobirà per damunt de les lleis, perquè posseeix poder absolut. Sobirà es basa en la capacitat de proporcionar seguretat.

Locke: Ésser humà està dotat d’una sèrie de drets que són vàlids fins i tot en l’estat de natura. Tothom té dret a gaudir de la vida, llibertat i propietat. En l’estat de natura aquests drets no eren respectats. El contracte social va permetre crear una comunitat per protegir la llibertat i la propietat davant l’ambició i egoisme d’uns quants. Si governant incompleix pacte, els ciutadans tenen dret a destituir govern. El poder del governant no absolut, ningú, ni tan sols el rei, pot estar damunt de la llei. Poder del rei controlat pels representats del poble.

Rousseau: L’ésser humà en l’estat de natura era bondadós i felíç. Amb creació societat, apareix la prop. Privada. Que va fer sorgir l’enveja i cobdícia i va originar l’enfrontament entre éssers humans. El contracte social ha de servir perquè el poble s’orienti per la voluntat general, que persegueix el bé del poble en conjunt. L’únic sobirà legítim és el poble. Governants només són agents encarregats de realitzar la voluntat general. Poden ser substitüits per d’altres. La teoria de Rousseau fonamenta la legitimitat d’un sistema polític democràtic, en el qual la sobirania en mans del poble.