Suspensió del contracte de treball

L’ésser humà és un ésser social

La majoria d’animals mamífers superiors viuen en grup i, habitualment, formen cadascun dels grups individuals de sexe i d’edat diferents. La vida en comunitat afavorieix les possibilitats de sobreviure no com la vida en solitari. Aquest sistema dòrganizació és del tot natural i fa que anomenem a l’espècie humana ésser socials.

La societat és connatural en l’ésser humà . Les primeres societats humanes eren molt més senzilles que les actuals, segons que han pogut demostrar els arqueòlegs i antropòlegs. A mesura que l’ésser humà ha anat complicant les seves relacions, creant noves tecnologies i ampliant els coneixements, la societat s’ha anat tornant més complexa
.

El procés de socialització

Malgrat que naiem en el si d’una societat, els homes i les dones no naixem socialitzats, necessitem un llarg proces per arribar a formar part d’aquesta societat.

Socialització: procés pel qual l’ésser humà apren a interioritzar a llarg de la seva vida els elements socioculturals dels seu ambient, els integra en la seva personalitat i s’adapta així al seu entorn social.

Aquest procés d’aprenentatge comença a la infància, l’etapa més intensa de la socialització, i continua en l’edat adulta fins que arribem a la vellesa. 

Mecanismes fonamentals de la socialització: són l’aprenentatge, la interiorització de les estructures socials en que es mouen les persones.

Agents socialitzadors: aquells més importants són, la família, els parents més pròxims, els amics i companys, els mitjans de comunicació i l’escola;  en segon terme hi ha les empreses de treball, els grups religiosos, els sindicats…

Conformitat i desviació

Conformitat, adaptació de l’individu en l’entorn social. En certa manera podríem dir que la persona ha inerioritzat tant els valors i models de la societat que, finalment , hi està del tot d’acord. Una societat ben estructurada i equilibrada està formada per membres amb un alt grau de conformitat social.

Cada societat admet una variació d’aquesta conformitat i acceptauna certa autonomia individual en els valors i les maneres de fer. La societat espera unes determinades conductes dels seus individus d’acord amb les normes i els costums que hi predominen i amb l’educació que han rebut. 

Desviació de la conducta, quan una persona o un grup de persones no segueixen voluntariament o inconcientment aquestes normes socials.

Grups marginals, col·lectius amb conductes desviades. Els delinqüents constitueixen un exemple, però també ho serien les persones que viuen al carre, les persones amb malalties psíquiques.

Causes de la desviació social: per una banda hi ha les causes individuals, com ara els transtorns psicilògics; d’altra banda hi ha les causes socials, que poden anar des de la pertinença a una classe social i a un nivell econòmic determinats fins a problemes en el proces de socialització.

Els grups i les institucions socials

La societat per tal de satisfer les seves necessitats, s’ha organitzat tradicionalment en les anomenades institucions: categoria social que marca una colla de pautes de conducta, un seguit de normes que afecten a un grup de persones amb objectius comuns. Aquestes faciliten l’estabilitat de la societat, simplifiquen les conductes i les relacions entre les persones, controles les conductes i n’eviten les desviacions.