Suspensió del contracte de treball

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,27 KB

 

Alejandro Mon y Menéndez Naixement:


Oviedo el 1801.

Defunció:

Oviedo El 1882.

Altres:

Va ser un polític i jurista espanyol, ministre D'Hisenda en diversos períodes i President del
Consell de Ministres d'Espanya.És Cèlebre per la reforma tributària que va dur a terme el 1845 per tal de Racionalitzar i modernitzar la Hisenda espanyola, anomenada Reforma Mon-Santillán. També Se'l recorda per promoure la modernització de l'economia espanyola, apostant Pel ferrocarril i les indústries transformadores.

Juan Bravo Murillo Naixement:

Regne De Sevilla, actualment Província de Badajoz, el 1803.

Defunció:

Madrid El 1873.

Altres:

Fou un polític, jurista i economista espanyol. Va ser President del Consell de Ministres d'Espanya durant el regnat d'Isabel II. Sota el seu ministeri es Promulgà la Llei de Comptabilitat de 1850. Va consagrar el terme Ministeri per Substituir al clàssic de Secretaria d'Estat i del Despatx. Va organitzar el Departament sota un patró modern de caràcter burocràtic. Es va reforçar l'autoritat Del Ministre sobre els directors generals. Amb ell es van consagrar com a òrgans clàssics de la Hisenda Pública, les direccions generals d'Impostos Directes i Indirectes, de Comptabilitat, que van ser precedent de l'actual Intervenció General de l'Estat, del Deute i també del Contenciós. A més d'això, Bravo Murillo també va impulsar la creació de la Caixa General de Dipòsits, Instrument dissenyat inicialment per lliurar a l'Estat de la dependència dels Bancs a l'hora d'aconseguir nous emprèstits. Però al final no va assortir els Efectes esperats.

Louis Jean Joseph Charles BlancNaixement:

Madrid el 1811.

Defunció:

Canes1882.

Altres:

Va ser un polític i historiador francès.Els Principis exposats en el seu famós assaig “Organització Del Treball” van formar la base per a tota la seva carrera política. Li Atribueix tot els mals que assoten la societat a la pressió de la competència, Per la qual raó els dèbils són conduïts a la desgràcia. Exigia la igualtat de Salaris, i la uníó dels interessos personals per a assolir el bé comú – "à Chacun selon ses besoins, de chacun selon ses facultés," el que es podria Traduir com "de cadascú segons les seves habilitats, a cadascú segons les Seves necessitats". Això, deia, seria dut a terme amb l'establiment de "tallers socials de treball", una espècie de combinació entre una Societat cooperativa i un sindicat, on els treballadors a cada jornada unirien Els seus esforços per al benefici comú. En 1841 va publicar la seva Histoire de Dix ans 1830-1840, un atac directe a la monarquia instaurada amb la revolució De juliol. Es van realitzar quatre edicions de l'obra en quatre anys.

Étienne Cabet Naixement:

Borgonya El 1788.

Defunció:

EUA el 1856.

Altres:

Fou un Filòsof francès i socialista utòpic. Va exposar les seves idees a Voyage en Icarie (1839), una novel·la de gènere utòpic, inspirada en la Utopia de Thomas More, en el Code de Nature de Morelly i en el Manifest dels Iguals, proposat Per Babeuf. Va ser un personatge molt influent a Catalunya.

Pensament:

L'illa imaginada per Cabet, les màquines eviten que la gent hagi de dedicar-se a tasques penoses o Desagradables; les cases dels seus habitants són magnífiques, ja que la Comunitat proporciona a tothom, primer allò que és necessari, després les coses útils i, si és possible, tot allò agradable. Segons les normes establertes al Principi pel legislador Ícar, en homenatge al qual, l'illa es diu Icària, no hi Ha propietat, ni moneda, ni comerç; tots els icarians són iguals, excepte en Allò on resulti impossible la igualtat absoluta, tothom treballa igualment per A la comunitat, que ho reparteix tot a parts iguals sense aplicar distincions De major capacitat o de major igualtat, els més treballadors únicament reben Honors i distincions públiques. Hi existeix la família, però sense ni dots Matrimonials ni dret d'herència, la puresa de costums innata en els icarians Els impedeix cometre adulteri o fornicació.




















Pablo Iglesias PosseNaixement:


Ferrol el 1850.

Defunció:

Madrid el 1925.

Altres:

Fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Uníó General de Treballadors. És sens dubte el dirigent més carismàtic del sindicalisme socialista espanyol. Amb la seva llarga i prolífera trajectòria al capdavant de la UGT (1899-1925) i del PSOE ha esdevingut un símbol del socialisme espanyol.

Charles FourierNaixement:

Besançon el 1772.

Defunció:

París El 1837.

Altres:

Fou Un filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del Cooperativisme. Fourier fou un crític ferotge del capitalisme de la seva època, I se'l considera un dels satírics més grans de tots els temps.

Pensament:

Fourier va comparar la misèria moral i material del Món amb les promeses fascinadores dels vells enciclopedistes. Els Enciclopedistes havien pronosticat un món on regnaria la raó, on existiria la Felicitat general i una il·limitada perfectibilitat humana que Fourier no veu Enlloc. Fourier també va denunciar l'explotació de què eren objecte els obrers I les dones i la desigualtat social en la seva època. Fou el primer que va Arribar a afirmar per exemple que "el grau d'emancipació de la dona en una Societat és el baròmetre general pel qual es mesura l'emancipació General". Fourier fou el primer a fer servir el mot feminisme el 1837.Davant Aquest panorama, va plantejar una alternativa cooperativista on deia que els éssers humans són naturalment bons i que les suposades perversions d'aquests Són només perquè la societat és antinatural. Si es permetés als individus Realitzar lliurement les seves inclinacions naturals, s'organitzarien Espontàniament de manera harmoniosa. Fourier assegurava sobre la base d'aquesta Tesi que era possible establir una societat justa, i va proposar la fundació de Falansteris (comunitats); els beneficis obtinguts foren repartits entre els Membres de la falange i els capitalistes que haguessin aportat diners per a la Seva construcció. No a la propietat privada.

Pierre-Joseph Proudhon Naixement:

França El 1809.

Defunció:

Passy el 1865.

Altres:

Fou un dels Pares de l'anarquisme modern. Fou un dels màxims ideòlegs dels nous socialismes Que succeïren els corrents historiogràficament anomenats de "socialisme Utòpic".

Pensament:

Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista I del terme col·lectivisme en si, del qual recelava, per bé que tradicionalment Hom considera Proudhon en la línia de l'anarcocol·lectivisme. La idea de Mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, encunyada Principalment en Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra Primerenca, l'autor descriu una complexa semblança d'una "propietat Federativa". Formalment, Proudhon s'oposa a la propietat comuna i Col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada ("la Propietat és un robatori"). L'autora trotskista Annie Kriegel ha definit La idea de la propietat proudhoniana com una "copropietat de mà Comuna" (Kriegel, 1968: 39), que fóra en l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea tan singular i particular de propietat fou el blanc de les Crítiques de Karl Marx, que l'acusava d’«utopista petitburgès».

Entradas relacionadas: