Suspensió del contracte de treball

Actituds prereligioses:
actitud de silenci (aconseguir un silenci interior dins les escoles i no de por), actitud d’escolta (aprendre a escoltar el crit d’aquells que reclamen una certa atenció a partir de la mirada atenta), actitud de la cura (tenir cura dels altres), actitud de contemplació (les coses importants no es veuen a simple vista) i l’actitud d’admiració (aprendre a apreciar i valorar allò que som capaços de mirar i contemplar). 

Treballar les actituds és fonamental perquè ens permet estar i ser receptius, saber-nos aturar, aprendre a escoltar i sentir als altres i potenciar les coses més petites que ens ha donat Déu. 

Una bona manera de treballar aquest tema de manera renovable i innovadora és com vam fer a classe. Els nens han de fer un víDeó on representin, com vulugin, les actituds. Aquesta és una bona eina perquè a part de que utilitzen les TIC per gravar i editar el víDeó (interdisiplicinar), en la posada en comú es poden veure reflectides les diferents maneres de representar el mateix. I això és molt interessant d’ensenyar. 

La fira de les religions: ens permet treballar i tractar temes diferents depenent dels interessos de cadascú entorn la religió. Una manera de fer-ho pot ser que per grups cadascún decideixi el tema que més els cridi l’atenció o els atregui i investiguin sobre aquest. Un cop fet això, es poden reflectir els diversos treballs per exemple per racons, on cada grup representi visualment el tema acompanyat d’una explicació. Temes a treballar: la Creació, les actituds, la Quaresma… tot depén de l’edat dels infants i del que els fascini. 

Així doncs, considero que treballar la fira de les religions és útil i renovador perquè ens permet donar protagonisme als interessos dels infants, el que ens permet conèixer-los, i fer-los aprendre de la resta de companys que han treballat altres temàtiques.

Pedagogia de la pregunta: que els infants es facin preguntes ens permet conèixer què saben i què es plantegen. Com a mestres hem de donar resposta a preguntes dels alumnes, per molt que no ho sapiguem tot, ja que no som enciclopèdies, i també hem de ésser humils i dir-ho, proposar alguna idea com a resposta o activitat de recerca per trobar-la.

Un mestre ha tenir en compte les inquietuds dels infants, ha de potenciar actituds com la curiositat i la interpel·lació i, sobretot, sempre ha de ser explorador i formular preguntes.

Una activitat que parteix de la pregunta, és la de “Què va dir i què va fer, Jesús?”. 

A més, aquest aspecte es pot relacionar amb el principi hermenèutic. En les etapes del procediment es parteix d’una situació concreta, és a dir, del fet. A partir d’aquí ens formulem la pregunta de perquè passa alguna cosa en concret. S’analitza i es fa el treball de recerca d’aquesta, fins que es troba la resposta i s’interpreta. S’utilitzen diferents elements significatius i ens permet pensar com i què cal afrontar, el que és fonamental per preparar als infants per a la vida adulta. 

Per concloure, treballar aquest darrer aspecte ens permet fomentar el pensament religiós, valorar la intuïció, guiar cap a la recerca i propiciar el diàleg.