Suspensió del contracte de treball

El conscient: Freud descriu a la ment conscient com una composició de tots els processos mentals dels quals som conscients. La mateixa (ment conscient) se situa en el present i és qui li permet al subjecte tenir la percepció de la realitat. En la ment conscient, la persona presenta consciència de si mateix i del món que l'envolta. Segons Freud, l'estar conscient és el que li permet a la persona pensar i comunicar-se de manera racional.
El preconscient:
En la ment preconscient es troba el que no està en la consciència però tampoc en l'inconscient.
En aquest lloc se situen els sentiments i pensaments dels quals la persona no és conscient en el mateix instant en què tenen lloc, però quan ho desitja pot portar-los a la consciència. El preconscient comprèn pensaments, sabers i vivències que no es troben conscients en l'actualitat. En el mateix es produeix una recuperació de la memòria, traient a flotació alguns records requerits per la ment conscient.  De vegades algunes experiències que han estat traumàtiques que es van trobar per un temps en el preconscient, passen a ser reprimides i enviades a l'inconscient, per tant ja no estaran disponibles en el preconscient.

L’inconscient: Per a Freud, la ment inconscient comprèn els processos mentals que són inaccessible a la consciència. Per a ell, l'inconscient és la font primària de la conducta humana. La informació que es troba reprimida en l'inconscient, es troba tancada mecanismes de defensa. Aquests mecanismes tenen la funció de retenir els esdeveniments traumàtics o esdeveniments negatius perquè quedin fora de l'abast de la consciència.

L'allò: el seu contingut és inconscient i consisteix en l'expressió psíquica dels desitjos i pulsions. La pulsió s'utilitza en psicoanàlisi per donar-li nom a aquell tipus d'impuls psíquic característic de l'espècie humana. L’allò, està en conflicte amb el jo i el superjò.

El jo: és la instància psíquica que apareix com a mediadora entre les altres dues. Intenta conciliar les exigències del superjò així com les demandes de la realitat amb els interessos de l'allò per satisfer desitjos inconscients. Està a càrrec de desenvolupar mecanismes per obtenir el major plaer possible, però dins dels límits de la realitat. La defensa és una de les seves competències i gran part del seu contingut és inconscient.  El jo governaria els moviments voluntaris i s'ocuparia de l'autoconservació de la persona mitjançant que ella evita, el domini i la cancel·lació dels estímuls que procedeixen de l'exterior, així com també a través de la submissió dels reclams de les pulsions que provenen de l'allò , respecte dels quals haurà de determinar si s'ha de satisfer-los i, en cas de ser així, en quines condicions o sufocar-los.

El superjò és la part que contraresta a l'això, representa els pensaments morals i ètics rebuts de la consciència. Consta de dos subsistemes: la "consciència moral" i l'ideal del jo. La "consciència moral" es refereix a la capacitat per a l'autoavaluació, és a dir l'avaluació d'un mateix, la crítica i el retret. L'ideal del jo és una autoimatge ideal que consta de conductes aprovades i recompensades.

Autors: El psicoanàlisi es va iniciar a partir de les teories del autors, el més rellevant freud, i després es va desenvolupar. El creador del psicoanàlisi Sigmund Freud (1856/1939 La psicoanàlisi es defineix com un conjunt de teories psicològiques i tècniques terapèutiques que tenen el seu origen en el treball i les teories de Sigmund Freud. La idea central al centre de la psicoanàlisi és la creença que totes les persones posseeixen pensaments, sentiments, desitjos i records inconscients. Pel que el contingut de l'inconscient a la consciència, les persones són capaços d'experimentar la catarsi i aprofundir en el seu estat d'ànim actual. Un analista expert pot ajudar a portar certs aspectes del subconscient a la consciència mitjançant l'ús d'una varietat d'estratègies psicoanalítiques com ara anàlisi dels somnis i la lliure associació.