Suspensió del contracte de treball

Defineix què significa "estat de naturalesa" en el cas de Locke. L'estat de naturalesa, ficció teòrica o fet real en el cas de Locke?
És com viuen o viuríem els éssers humans sense cap mena de govern ni institució social ni política. L'estat de naturalesa li serveix a Locke com a construcció teòrica per a justificar la seva teoria política. Però, també considerava que l'estat de naturalesa s'ha donat realment en el passat de les actuals nacions. A més a més considera que en les "deshabitades" regions d'Amèrica del
Nord encara els éssers humans hi viuen en l'estat de naturalesa. Finalment, també considera que d'entre les diferents Nacions les relacions són d'estat de naturalesa.                                                      
Explica tot el relatiu al dret a la vida dins de l'estat de naturalesa (incloent-hi la legitimació de certa esclavitud) Segons Locke Déu ha creat els éssers humans, per tant, és el qui els ha donat la vida i, per tant, la vida pertany a Déu. D'aquí es deriva el primer dret natural: Dret de la vida, és a dir, no puc disposar lliurement ni de la meva vida ni la dels altres, està prohibit el suïcidi ni matar la vida dels altres. En l'estat de naturalesa segons Locke ja hi ha una llei, la Llei Natural. D'aquesta llei Natural es deriven uns drets naturals: Dret de la vida, el dret a la llibertat (Déu ha creat els homes lliures i iguals), dret a la propietat.
Com que l'estat de naturalesa hi ha una llei Natural, això vol dir que cada individu està encarregat d'aplicar-la i fer les sancions que convingui; cada individu és alhora policia i jutge.- En l'estat de Naturalesa si un individu ataca un altre per a matar-lo, la víctima té dret a defensar-se i fins i tot atreure la vida a l'atacant (qui ataca). Ara bé, la víctima també pot decidir ajornar l'aplicació de sentència de mort i aleshores la persona atacant passaria a ser el seu esclau. Això seria una esclavitud legítima, és a dir que és acceptable i vàlida.                  

Explica tot el relatiu al dret a la propietat dins de l'estat de naturalesa (incloent-hi els diners)

 

Dret a la propietat:

Et pots apropiar d'allò que pots treballar; és a dir, em puc apropiar dels productes del meu treball (les mores o els bolets que he trobat o recollit el bosc o les taronges que jo he cultivat) i em puc apropiar de tanta terra com he treballat. De certs recursos un individu es pot apropiar tant com vulgui, sempre i quan, encara que en deixi pels altres. Per exemple; un individu es pot apropiar tanta aigua com vulgui d'un riu sempre que els altres individus tinguin aigua a disposició.

Dret els diners:

 Segons Locke en l'estat de naturalesa apareix els diners (monedes), per tal de facilitar l'intercanvi de productes entre els individus.

En el cas dels diners pensa Locke que cada individu pot acumular tant com vulgui perquè igualment els altres individus també tenen l'opció d'acumular diners pel seu compte.                                                                            

Raons per les quals cal abandonar l'estat de naturalesa i passar a la societat civil a través d'un pacte

 Raons per les quals es fa necessari abandonar l'estat de naturalesa i fundar una societat civil:—Des de el moment que apareix el diner cada individu pot acumular tant com vulgui, això fa que hi hagi encara més desigualtats que s'han generat el llarg del temps en relació a la propietat. Aquestes desigualtats generen conflictes i violacions al dret.— Els recursos són limitats, però la població va augmentant, per tant, aquests recursos comencen a ser escassos fet el que generen encara més conflictes propietat. —Com que cada individu és alhora policia i jutge es pot donar el cas que sigui incapaç d'aplicar la llei o que l'apliqui d'una manera desmesurada. Per aquestes tres raons cal fer un pacte, en el qual cada individu renúncia de fer jutge i policia (ara ho farà el govern) a canvi de tindra garantits els seus drets naturals, especialment el dret de la vida, llibertat i propietat.                                                          

Característiques del contracte social, així com trencament del pacte i dissolució de la societat civil

 Segons Locke el contracte social és un fet històric. Considera que els estats i les nacions del seu temps han tingut el seu origen en un contracte social explicit. Si no hi ha documents que certifiquin aquest fet històric és perquè l'escriptura és una invenció tardana, una invenció que només apareix molt de temps després que s'ha fundat un estat i s'hagi desenvolupat la civilització. Per tant, considera que és un fet històric. El govern d'una banda té l'obligació de defensar els ciutadans (protegir els drets naturals, a la vida, llibertat i propietat), i d'altra banda no pot limitar arbitràriament (sense motiu) els drets naturals dels seus ciutadans. Si el governant és incapaç de protegir els seus ciutadans, o bé abusa del seu poder i viola els drets naturals dels ciutadans, de fet es trenca el contracte social i es dissol la societat civil. Els individus tornen a l'estat de naturalesa, cadascú torna a aplicar individualment la llei natural. Aquests individus poden decidir fer un nou contracte social i crear una nova societat civil.

Tipus de consens (incloent-hi el consens implícit)

 —El consens necessari per a crear un estat civil ha de ser unànime.— Ara bé, per a decidir el tipus de govern i qui governa n'hi ha prou amb l'acord de la majoria. —D'altra banda, hi hauria un acord implícit: des del moment que un individu excepte de viure en una societat civil tot beneficiant-se dels avantatges de la protecció de l'estat, implícitament està acceptant el contracte social.            
Divisió de poders segons Locke —D'una banda, el poder legislatiu (poder suprem), que recau en els representants legítimament elegits pel poble (Parlament). —De l'altra, el poder executiu, ostentat pel govern i sotmès permanentment al control del legislatiu. Tots dos poders es limiten mútuament, de manera que s'eviten abusos de poder i es garanteixen millor els drets individuals. Quant al tercer poder, el judicial, Locke no el diferencia del legislatiu, amb el qual es confon. —Però, hi ha un altre poder, el Federatiu, relacions amb els altres chez # g encuentro jaj milans estats. Pot declarar la guerra i la Pau.