Suspensió del contracte de treball

5.ALMA. Duncan MacDougall va voler recollir les seves proves sobre l'existència de l'ànima humana utilitzant com a instrument un complex sistema de balances incorporades a una espècie de llit. D'aquesta manera, va convèncer a sis persones que agonitzaven per passar les seves últimes hores en aquest tipus d'estructura, el que li va permetre anar registrant el pes dels seus cossos des d'unes hores abans dels seus morts fins just després.

A partir d'aquests resultats, MacDougall va concloure que l'ànima pesa aproximadament 21 grams, que és la variació que va poder observar a través de la seva recerca. Aquesta afirmació va tenir un impacte considerable en la premsa, que a través del
New York Times es va fer ressò de la notícia fins i tot abans que aparegués una versió de la mateixa en la revistes acadèmiques. D'aquesta manera, la idea que l'ànima podria pesar uns 21 grams ha arrelat fortament en la cultura popular, la qual cosa explica que apareguin referències a aquest experiment en peces musicals, novel·les i pel·lícules, sent la més notòria 21 grams del director Alejandro González Iñárritu.

«Els sentits ens enganyen; la raó és l'instrument adequat per entendre la realitat».

Cada sentit té una part del cervell (o diverses) encarregada de controlar-; aquest òrgan classifica els estímuls rebuts segons la nostra subjectivitat i nosaltres els organitzem a través del llenguatge ", explica el doctor André Didyme-Dôme, psicòleg màster en comunicació, docent de teories de la percepció de la Universitat Jorge Tadeo Lozano.

Aquest dita que diu 'res és el que sembla', resulta ser molt cert. El doctor explica que "des de la filosofia es planteja que els sentits ens enganyen, però això té una base biològica. De vegades, l'engany és causat per alteracions o lesions en els òrgans (tumors), altres vegades per problemes químics o elèctrics en el cervell (malalties mentals). També ocorren pel consum de substàncies psicoactives que alteren la percepció, com els al·lucinògens ".

«Pot ser que en una societat no hi hagi ningú que sigui injust, però que, tot i així, aquella societat en conjunt sigui injusta»

Els desonaments són un cas legals però a la vegada injust, ja que fan fora a famílies per no poder pagar la vivenda. Segons la nostra societat, som bons quan complim les lleis i las seguim però els desonaments són un bon cas per dir que vivim en una societat injusta, ja que si seguim aquesta llei, estem a favor de fer fora a gent que no pot pagar.

Segons el períòdic ara.Cat, Cada dia 36 famílies perden el pis perquè no poden pagar el lloguer o la hipoteca (ara.Cat)-Una societat justa segons Plató es quan tots complim el nostre càrrec, és a dir, el defensaria que la justícia avui dia seria seguir les normes i les lleis,però no totes les lleis són justes, per això sí que podríem dir que vivim en una societat injusta, encara que nosaltres no siguem injustos. Un bon exemple serien els desonaments, són legals però no són ètics. Per exemple, al 2016, van desallotjar a una mare amb tres fills de quatre i vuit anys i l'alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, va retreure als Mossos per Twitter la seva actuació. La policia li va respondre que només obeïa el jutge i és perquè ells només seguien les lleis, així que no podem dir que són persones injustes, perquè estan fen el seu treball i amés, ho estan fent bé.