Suspensió del contracte de treball

Buena pregunta. Sea cual sea el caso práctico, la estructura para responder siempre es la misma:

PASO 1 – Lee el enunciado entero antes de escribir nada

Identifica:

• Quién es el sujeto (particular, empresa, funcionario...)
• Qué ha hecho la Administración (denegar, no responder, ejecutar algo, sancionar...)
• Qué fechas aparecen y para qué sirven
• Qué te preguntan exactamente

PASO 2 – Identifica el tema de cada pregunta

Cada pregunta del caso pertenece a un tema concreto:

• ¿Es válido el acto? → Tema 4 (nulidad/anulabilidad)
• ¿Ha habido silencio? → Tema 3
• ¿Qué recurso y en qué plazo? → Tema 9
• ¿Puede ejecutarlo la AP? → Tema 7
• ¿Ante qué tribunal? → Tema 10-11
• ¿Era válida la notificación? → Tema 2
• ¿Puede la AP revisar su propio acto? → Tema 8

PASO 3 – Estructura de cada respuesta

Siempre igual, sean cuales sean los hechos:

Párrafo 1 → La regla general con el artículo "L'art. X Llei 39/2015 estableix que..."

Párrafo 2 → Las excepciones si las hay "No obstant, existeixen excepcions..."

Párrafo 3 → Aplica al caso "En el present cas... Donat que... Per tant..."

Párrafo 4 → Conclusión clara "En conseqüència, l'acte és nul/el recurs és en termini/ha operat el silenci.
.."

PASO 4 – Casos típicos que pueden caer aunque no sean obras

Sancíó administrativa → nulidad/anulabilidad + recurso + ejecución (no ejecutable si hay recurso pendiente, art. 98)

Subvenció denegada → silencio positivo (regla general) + recurso + tribunal

Lliçència d'activitat → silencio negativo (dominio público) + recurso + paralización

Inactivitat de l'AP → art. 29 Llei 29/1998, requerimiento + 3 meses + contencioso

Expropiació → acto de gravamen + nulidad si no hay procedimiento + tribunal

Funcionari sancionat → tema 12 + recurso + jurisdicción contenciosa

La clave universal:

Cualquier caso práctico de Dret Administratiu siempre sigue este recorrido:

AP dicta acte → ¿és vàlid? (T4) → ¿s'ha notificat bé? (T2) → ¿hi ha silenci? (T3) → ¿quin recurs? (T9) → ¿davant quin tribunal? (T10-11) → ¿pot executar-ho l'AP? (T7) → ¿pot revisar el seu propi acte? (T8)

Con eso cubres cualquier caso que salga. 💪

Si el caso es completamente diferente al de obras, lo primero que haces es identificar qué tipo de acto es:

• Acte favorable (subvenció, lliçència concedida...) → si l'AP vol eliminar-lo → lesivitat (art. 107)
• 
  Acte de gravamen (Sancíó, denegació...) → el particular recorre → arts. 121-124
• Inactivitat de l'AP → art. 29 Llei 29/1998
• Via de fet → art. 30 Llei 29/1998

A partir de ahí aplicas la estructura de siempre: regla general → excepciones → aplica al caso → conclusión.

SOBRE LA REVISIÓ D'OFICI

P8 – Pot l'Ajuntament revisar d'ofici la seva pròpia resolució?

Si el particular no ha recorregut i l'acte és ferm, o si l'AP vol eliminar el seu propi acte:

Si l'acte és nul (art. 106): l'AP pot revisar-lo en qualsevol moment, d'ofici o a instància de part. Necessita dictamen preceptiu i favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la CCAA. Si no es resol en 6 mesos → caducitat (si era d'ofici) o silenci desestimatori (si ho va demanar el particular).

Si l'acte és anul·lable i favorable al particular (art. 107): l'AP no pot anul·lar-lo directament. Ha de declarar-lo lesiu i anar ella al jutge. Termini màxim: 4 anys des de l'acte.

En el nostre cas la denegació és desfavorable al particular → l'AP podria revocar-la directament (art. 109), sense necessitat d'anar al jutge, sempre que no suposi una dispensa il·legal ni vulneri la igualtat ni l'interès públic.

SOBRE LES MESURES CAUTELARS JUDICIALS

P9 – Pot el particular demanar la suspensió de la denegació mentre dura el procés judicial?

Sí. Arts. 129-135 Llei 29/1998. El jutge valora (art. 130): si l'execució de l'acte pot fer perdre la finalitat legítima del recurs, ponderant tots els interessos en conflicte.

Si hi ha urgència especial → mesures cautelarísimes (art. 135): el jutge les adopta sense escoltar la part demandada, en màxim 24 hores. Després dona Audíència a l'AP.

El particular pot demanar que mentre dura el judici pugui continuar les obres o que es suspengui l'ordre de paralització.

SOBRE L'EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA

P10 – Què passa si el particular guanya al jutge i l'Ajuntament no compleix la sentència?

Art. 103 Llei 29/1998: l'obligació de complir les sentències és constitucional (art. 118 CE). Els actes contraris als pronunciaments de les sentències dictats per eludir el seu compliment són nuls de ple dret (art. 103.4).

Termini voluntari per complir: 2 mesos (art. 104.2). Si l'AP no compleix, el jutge pot (art. 112): Imposar multes coercitives de 150 a 1.500€ a les autoritats o funcionaris responsables, reiterables fins al compliment, Deduir testimoni per exigir responsabilitat penal Si és impossible executar la sentència → el jutge fixa una indemnització equivalent (art. 105.2).

SOBRE LA VIA DE FET

P11 – Si l'Ajuntament para les obres sense resolució prèvia, és una via de fet?

Sí. L'art. 97 Llei 39/2015 prohibeix expressament iniciar qualsevol actuació material d'execució que limiti drets sense una resolució administrativa prèvia que serveixi de fonament jurídic. Si l'Ajuntament para físicament les obres sense resolució → via de fet. El particular pot (art. 30 Llei 29/1998): Requerir a l'Ajuntament que cessi la via de fet,  Si en 10 dies no actua → recurs contenciós directament, Pot demanar mesures cautelarísimes al jutge per recuperar immediatament la possessió (art. 135)

ENUNCIAT TIPUS

Un particular sol·licita a l'Ajuntament una lliçència d'obres. Sense esperar resposta, inicia les obres. Mesos després l'Ajuntament dicta una resolució denegant la lliçència sense motivar la decisió. El particular vol recórrer.

Les tres dates solen servir per calcular si ha operat el silenci i si el recurs és en termini.

PREGUNTA 1 – L'acte de denegació és nul o anul·lable?

Resposta:

Els actes administratius es presumeixen vàlids des que es dicten (art. 39 Llei 39/2015). No obstant això, quan contenen vicis jurídics poden ser invàlids. L'ordenament distingeix dos graus d'invalidesa: la nul·litat de ple dret (art. 47) i l'anul·labilitat (art. 48). La nul·litat es reserva per als vicis més greus taxats per la

L'anul·labilitat és la regla general: comprèn qualsevol infracció jurídica que no sigui causa de nul·litat, inclosa la desviació de poder. Produeix efectes des que s'anul·la (ex nunc), prescriu i pot ser convalidada.

En el present cas, l'Ajuntament ha dictat la resolució denegatòria sense motivació. L'art. 35.1.A obliga a motivar els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims. La falta de motivació constitueix un vici formal que, segons l'art. 48.2, genera anul·labilitat quan el defecte de forma impedeix l'acte d'assolir la seva finalitat o genera indefensió. En aquest cas, el particular no pot conèixer les raons de la denegació ni defensar-se adequadament, per la qual cosa l'acte és ANUL·LABLE.

PREGUNTA 2 – Ha operat el silenci administratiu?

Resposta:

L'art. 21 Llei 39/2015 imposa a l'Administració l'obligació de resoldre i notificar en tots els procediments. El termini màxim quan no hi ha norma específica és de 3 mesos (art. 21.3). En urbanisme sol existir termini específic establert per la normativa sectorial. El còmput s'inicia des del dia següent a l'entrada de la sol·licitud al registre de l'Ajuntament (art. 21.3.B i art. 30.3).

Si transcorre el termini sense resolució expressa, entra el silenci administratiu (art. 24). La regla general en procediments iniciats a instància de part és el silenci positiu:
La sol·licitud s'entén estimada.

No obstant, en matèria urbanística és freqüent el silenci negatiu:
Quan la lliçència implicaria adquisició de facultats sobre domini públic o seria contrària a l'ordenament jurídic (art. 24.1), el silenci és desestimatori.

Aplicant les dates del cas: si entre la data de sol·licitud i la data de resposta de l'Ajuntament ha transcorregut el termini màxim sense resolució, ha operat el silenci. El seu valor és: Silenci positiu → acte administratiu presumpte, finalitza el procediment. L'AP ja no pot desestimaré directament. Silenci negatiu → no és acte administratiu, només permet recórrer (art. 24.2). L'interessat pot acreditar el silenci mitjançant el certificat que l'AP ha d'emetre en 15 dies (art. 24.4).

PREGUNTA 3 – Quin recurs pot interposar i en quin termini?

Resposta:

El primer que cal determinar és si l'acte posa fi a la via administrativa (art. 114 Llei 39/2015). En els Ajuntaments, els actes dictats per l'Alcalde o el Ple en l'exercici de les seves competències normalment posen fi a la via administrativa.

Si l'acte posa fi a la via administrativa:

El particular pot optar entre: Recurs potestatiu de reposició (art. 123-124): davant el mateix òrgan que va dictar l'acte. Termini d'interposició: 1 mes des de la notificació. L'AP té 1 mes per resoldre. El silenci és desestimatori en tot cas. És potestatiu: si s'interposa, no es pot anar al contenciós fins que es resolgui o hi hagi silenci. O bé directament recurs contenciós-administratiu (art. 46 Llei 29/1998): davant el jutjat contenciós-administratiu. Termini: 2 mesos des de la notificació.

Si l'acte NO posa fi a la via administrativa:

Recurs d'alçada (art. 121-122): davant el superior jeràrquic. Termini: 1 mes. L'AP té 3 mesos per resoldre. Silenci: desestimatori en general. És preceptiu: si no s'interposa, l'acte es fa ferm i no es pot anar al contenciós.

Aplicació de les dates:

comptar des del dia SEGÜENT a la notificació (art. 30.3). Si el termini venç en dissabte, diumenge o festiu, es prorroga al dia hàbil següent (art. 30.5). Si ha passat el termini → l'acte és ferm i només cabria recurs extraordinari de revisió si concorre alguna causa de l'art. 125.

PREGUNTA 4 – Pot l'Ajuntament paralitzar les obres ja iniciades?

Resposta:

Cal distingir com s'havien iniciat les obres:

Si es van iniciar amb declaració responsable (art. 69 Llei 39/2015):

El particular podia iniciar l'activitat des del primer dia de la presentació. Si la declaració era falsa o incompleta en aspectes essencials, l'AP pot paralitzar immediatament l'activitat, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives.

Si es van iniciar sense cap cobertura jurídica (via de fet):

L'AP pot actuar però necessita una resolució administrativa prèvia que serveixi de títol jurídic (art. 97 Llei 39/2015) i notificació a l'interessat. Sense resolució prèvia, l'AP no pot iniciar cap actuació material d'execució que limiti drets.

En qualsevol cas, durant el procediment l'Ajuntament pot adoptar mesures provisionals (art. 56) per assegurar l'eficàcia de la resolució final: han de ser motivades, proporcionals i no poden causar perjudicis irreparables ni vulnerar drets fonamentals. Si el particular no compleix voluntàriament la paralització, l'Ajuntament pot recórrer als Execució subsidiària (art. 102): l'AP enderroca a costa del particular, previ requeriment. Multa coercitiva (art. 103): quantitats reiterades per forçar el compliment. No és Sancíó, és instrument d'execució, independent i compatible amb les sancions. Compulsió sobre les persones (art. 104): força física directa, últim recurs, només quan la llei ho autoritzi expressament.

PREGUNTA 5 – Si s'esgota la via administrativa, davant quin tribunal pot recórrer?

Resposta:

Un cop esgotada la via administrativa, el particular pot interposar recurs contenciós-administratiu davant la jurisdicció regulada per la Llei 29/1998.

Els actes d'un Ajuntament (Administració local) corresponen als jutjats contenciosos-administratius (art. 8 Llei 29/1998), que coneixen en primera instància dels actes de les entitats locals.

El termini per interposar el recurs és de 2 mesos des de la notificació de la resolució que posa fi a la via administrativa (art. 46.1 Llei 29/1998). Si hi ha hagut silenci administratiu negatiu, el termini és de 6 mesos des que s'ha produït l'acte presumpte (art. 46.1).

Si la quantia del litigi és inferior a 30.000€, el procediment serà el procediment abreujat (art. 78 Llei 29/1998), més simple i ràpid.

El particular pot sol·licitar mesures cautelars per suspendre la denegació mentre dura el procés (arts. 129-135 Llei 29/1998). El jutge valora si l'execució de l'acte pot fer perdre la finalitat legítima del recurs, ponderant els interessos en conflicte (art. 130).

SOBRE LAS FECHAS (muy probable)

P6 – ¿Está el recurso en plazo?

El examinador te da tres fechas y te pregunta si el recurso se ha interpuesto a tiempo.

Lo que tienes que hacer: Identificar la fecha de notificación,  Contar desde el día SIGUIENTE (art. 30.3), El plazo es de 1 mes → mismo día del mes siguiente, Comprobar si ese día es hábil (no sábado, domingo ni festivo → art. 30.2 y 30.5), Si el último día es inhábil → se prorroga al siguiente hábil

Ejemplo típico: notificación el 9 de Enero → plazo hasta el 9 de Febrero. Si el 9 de Febrero es sábado → hasta el 11 de Febrero (lunes).

SOBRE LA NOTIFICACIÓ

P7 – La notificació de la denegació era vàlida?

El examinador puede decirte que la notificación no contenía todos los elementos o que se hizo por email.

Regla (art. 40.2): la notificació ha de contenir: Text íntegre de la resolució,  Si posa fi o no a la via administrativa, Recursos que procedeixen,  Terminis per interposar-los, Òrgan davant el qual presentar-los, Consecuencias: Si falta el text íntegre → no es considera notificat, l'acte no produeix efectes,  Si falta la resta → l'acte produeix efectes però els terminis per recórrer NO corren mai (art. 40.3), El correu electrònic NO és forma de notificació vàlida → ha de ser a la seu electrònica (art. 43)

T1 – L'ACTE ADMINISTRATIU

Declaració unilateral AP que produeix efectes jurídics concrets. NO són actes: reglaments, contractes, actes polítics. Classes: reglat/discrecional, resolutori/tràmit, favorable/gravamen, exprés/presumpte/tàcit. Motivació obligatòria (art. 35): actes que limitin drets, discrecionals, sancionadors, els que es separin del criteri anterior. Actes de tràmit NO recurribles LLEVAT que decideixin el fons, impedeixin continuar o causin indefensió.

T2 – EFICÀCIA I NOTIFICACIÓ

Presumpció validesa: iuris tantum (art. 39). Notificar en 10 dies des que es dicta (art. 40.2). Contingut obligatori (art. 40.2): text íntegre + si posa fi + recursos + terminis + òrgan. Falta text íntegre → no notificat. Falta resta → notificat però terminis NO corren. Notificació electrònica (art. 43): 10 dies naturals → dia 11 = notificat. Recurs NO suspèn automàticament (art. 117). Sol·licitud suspensió: 1 mes silenci → POSITIU.

T3 – SILENCI ADMINISTRATIU

Obligació resoldre (art. 21). Termini general: 3 mesos, màxim 6 mesos. Suspensió (art. 22) vs ampliació (art. 23). Silenci a instància de part (art. 24): regla general POSITIU. Excepcions NEGATIU: dret petició, domini públic, medi ambient, responsabilitat patrimonial, impugnació actes. EXCEPCIÓ DE L'EXCEPCIÓ: recurs alçada contra silenci negatiu → silenci POSITIU. D'ofici: sancionador → caducitat. Reconèixer drets → desestimatori.

T4 – VALIDESA I INVALIDESA

Nul·litat (art. 47): ex tunc, imprescriptible, no convalidable. Causes: lesió DDFF, incompetència matèria/territori, contingut impossible, infracció penal, prescindir procediment, adquisició drets sense requisits, disposicions il·legals. Anul·labilitat (art. 48): regla general, ex nunc, prescriptible, convalidable. Causes: qualsevol infracció + desviació poder + incompetència jeràrquica. Conservació (art. 51), conversió (art. 50), convalidació (art. 52) NOMÉS anul·lables.

T5 – EL PROCEDIMENT

Interessats (art. 4): 3 categories. Obligats electrònicament (art. 14): persones jurídiques, col·legiats, funcionaris. Drets (art. 53). Terminis (art. 30): dies hàbils, NO dissabte/diumenge/festiu. Còmput: endemà notificació. 1 mes: data a data. Inhàbil → prorrogat al següent hàbil. Registre electrònic (art. 31): 24h tots els dies. Dia inhàbil → computa primer dia hàbil següent a les 00:00h.

T6 – ESTRUCTURA DEL PROCEDIMENT

Fases: iniciació → ordenació → instrucció → finalització. Denúncia (art. 62): NO inicia sola, NO obliga AP, NO confereix condició interessat. Esmena (art. 68): 10 dies (+5). Si no → desistit. Declaració responsable (art. 69): inicia activitat des del primer dia. Audíència (art. 82): últim tràmit, 10-15 dies, pot ometre's si resolució íntegrament favorable. Proposta resolució: NO decideix. Finalització: resolució, desistiment, renúncia, caducitat (art. 95: 3 mesos inactivitat interessat), acabament convencional.

T7 – AUTOTUTELA EXECUTIVA

Resolució prèvia obligatòria (art. 97): sense ella → via de fet. Executorietat (art. 98): immediata llevat excepcions: suspensió, sancionador + recurs pendent, norma contrària, cal aprovació superior. Mitjans execució (art. 100): constrenyiment patrimoni (art. 101, + habitual), execució subsidiària (art. 102, no personalíssima, requeriment previ), multa coercitiva (art. 103, NO Sancíó, compatible sancions), compulsió persones (art. 104, + intens, excepcional, llei expressa).

T8 – REVISIÓ D'OFICI

Revisió nuls (art. 106): qualsevol moment, dictamen Consell d'Estat obligatori, 6 mesos → caducitat (ofici) / silenci desestimatori (part). Lesivitat (art. 107): actes FAVORABLES + ANUL·LABLES, 4 anys, AP va al jutge, NO recurrible via adm. Revocació (art. 109): actes DESFAVORABLES, sense jutge. Rectificació errors (art. 109.2): errors materials/fet/aritmètics, qualsevol moment.

T9 – RECURSOS ADMINISTRATIUS

Sempre a instàncies de part. Actes tràmit: recurribles si decideixen fons/impedeixen continuar/indefensió. Contra reglaments: NO recurs administratiu. Antiformalisme (art. 115). Reformatio in peius: PROHIBIDA. Suspensió (art. 117): NO automàtica, 1 mes silenci → POSITIU. Alçada (arts. 121-122): NO posa fi, preceptiu, superior jeràrquic, 1 mes interposició, 3 mesos resolució, silenci desestimatori / estimatori si contra presumpte. Reposició (arts. 123-124): SÍ posa fi, potestatiu, mateix òrgan, 1+1 mesos, silenci sempre desestimatori. Revisió extraordinària (art. 125): actes ferms, causes taxades, error fet 4 anys / resta 3 mesos.

T10 – JURISDICCIÓ CONTENCIOSA

Tribunals (art. 6 Llei 29/1998): jutjats contenciosos (ens locals), jutjats centrals (ministres/secretaris Estat), TSJ (CCAA), AN (òrgans centrals Estat), TS (cassació + Consell Ministres). Legitimació (art. 19): dret o interès legítim. Impugnable: actes, reglaments (directe/indirecte/qüestió il·legalitat), inactivitat art. 29 (requeriment + 3 mesos), via de fet art. 30 (requeriment + 10 dies). Pretensions (arts. 31-32): anul·lació, plena jurisdicció, condemna, indemnització.

T11 – EL PROCÉS CONTENCIÓS

Terminis interposició (art. 46 Llei 29/1998): 2 mesos acte exprés, 6 mesos acte presumpte, 10 dies drets fonamentals (art. 115). Mesures cautelars (arts. 129-135): jutge valora (art. 130). Cautelarísimes (art. 135): sense Audíència, 24h. Sentència (arts. 67-73): inadmissió/estimatòria/desestatòria. Execució (arts. 103-112): 2 mesos voluntari, multes 150-1.500€ (art. 112), nuls actes elusió (art. 103.4), impossible → indemnització (art. 105.2). Apel·lació (arts. 81-85): 15 dies, revisa fets+dret. Cassació (arts. 86-93): TS, NOMÉS dret, interès cassacional. Procediment abreujat (art. 78): moins de 30.000€.

T12 – FUNCIÓ PÚBLICA

Classes: funcionari carrera (estatutari, permanent, únics per potestats públiques), interí (temporal, màx 3 anys), laboral (contracte, jutge laboral), eventual (confiança política, NO compta com mèrit), directiu (objectius, avaluació). Accés: oposició/concurs/concurs-oposició (+ habitual, sempre oposició primer). Grups: A1/A2 (universitari), B (tècnic superior), C1/C2 (batx/ESO). Situacions: servei actiu, serveis especials (CONSERVA lloc), excedència (NO garanteix reserva lloc), suspensió funcions. Conflictes: funcionaris → contenciós. Laborals → jutge social.

Dues senyores demanen lliçència per fer apartaments turístics al mateix edifici. A la Sra. B li deneguen amb vicis greus. A la Sra. A li concedeixen però mitjançant prevaricació. Anys després hi ha sentència penal del TS.

Diferència clau amb el cas d'obres:

Aquí no hay silencio, hay resolución expresa con varios viciós acumulados + sentencia penal de por medio.

PREGUNTA 1 – Vicis de la denegació a la Sra. B

Vici 1 – Incompetència territorial → NUL·LITAT

Els actes administratius es presumeixen vàlids (art. 39 Llei 39/2015). No obstant, l'art. 47.1.B estableix que és nul de ple dret l'acte dictat per òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori.

En el present cas, el Decret d'Alcaldia de 10 de Gener de 2006 va delegar l'atorgament de lliçències HUT al Regidor del Districte de Ciutat Vella.
No obstant, la resolució denegatòria la dicta la Regidora del Districte de Sants el 14 d'Agost de 2008, òrgan que no tenia cap competència delegada per a aquest tipus de lliçències en aquell districte.

Per tant, l'acte és NUL DE PLE DRET (art. 47.1.B): efectes ex tunc, imprescriptible i no convalidable.

Vici 2 – Aplicació de norma incorrecta → ANUL·LABILITAT

L'art. 48 Llei 39/2015 estableix que són anul·lables els actes que infringeixin l'ordenament jurídic. La regidora aplica una norma general en lloc de la norma específica reguladora dels habitatges d'ús turístic, la qual era la normativa aplicable al cas.

Aquesta incorrecta aplicació del dret constitueix una infracció de l'ordenament jurídic que genera ANUL·LABILITAT (art. 48), amb efectes ex nunc i susceptible de convalidació.

Vici 3 – Tracte desigual amb la Sra. A → DESVIACIÓ DE PODER → ANUL·LABILITAT

L'art. 48 Llei 39/2015 inclou la desviació de poder com a causa d'anul·labilitat. La desviació de poder es produeix quan l'AP usa les seves potestats per a finalitats alienes a l'interès general o de manera discriminatòria.

En el present cas, la Sra. A va obtenir la lliçència per al mateix immoble i en les mateixes circumstàncies que la Sra. B, que va ser denegada. Aquest tracte desigual injustificat constitueix una possible desviació de poder que genera ANUL·LABILITAT (art. 48).

PREGUNTA 2 – Quin recurs pot interposar la Sra. B i en quin termini

El primer que cal determinar és si l'acte posa fi a la via administrativa (art. 114 Llei 39/2015). L'acte ha estat dictat per una regidora actuant per delegació de l'Alcalde. Els actes dictats per delegació de l'Alcalde posen fi a la via administrativa.

Per tant, la Sra. B té les opcions següents:

Opció 1 – Recurs potestatiu de reposició (arts. 123-124 Llei 39/2015): davant la mateixa regidora que va dictar l'acte. Termini d'interposició:
1 mes des del dia següent a la notificació (art. 30.3). L'AP té 1 mes per resoldre. Si no resol → silenci desestimatori en tot cas. És potestatiu: si s'interposa, no es pot anar al contenciós fins que es resolgui o operi el silenci.

Opció 2 – Recurs contenciós-administratiu (art. 46 Llei 29/1998): directament davant el jutjat contenciós-administratiu de Barcelona.
Termini:
2 mesos des de la notificació.

Opció 3 – Revisió d'ofici (art. 106 Llei 39/2015): donat que existeix un vici de nul·litat de ple dret per incompetència territorial, la Sra. B pot sol·licitar la revisió d'ofici en qualsevol moment, sense límit de temps. L'AP necessita dictamen preceptiu i favorable del Consell d'Estat. Si no resol en 6 mesos → silenci desestimatori.

PREGUNTA 3 – Recurs després de la sentència del TS (Desembre 2025)

Quin recurs:

Un cop la Sala Penal del Tribunal Suprem dicta sentència ferma el Desembre de 2025 declarant la prevaricació en l'atorgament de lliçències HUT, s'obre la possibilitat d'interposar el recurs extraordinari de revisió (art. 125 Llei 39/2015) contra la lliçència concedida a la Sra. A.

A més, l'Ajuntament podria iniciar d'ofici la revisió d'ofici per nul·litat (art. 106) ja que l'acte d'atorgament de lliçència a la Sra. A va ser dictat mitjançant prevaricació, que constitueix una infracció penal → nul·litat de ple dret (art. 47.1.D Llei 39/2015).

En base a quin motiu:

Art. 125.1.D Llei 39/2015: el recurs extraordinari de revisió procedeix quan la resolució s'ha dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o altres conductes punibles, sempre que així ho declari una sentència judicial ferma. En el present cas, la sentència del Tribunal Suprem de Desembre de 2025 és la sentència ferma que ho declara.

En quin termini:

Art. 125.2 Llei 39/2015: el termini és de 3 mesos des que es va tenir coneixement de la sentència ferma. Per tant, des de la sentència del TS de Desembre de 2025 → termini fins al març de 2026.

Davant quin òrgan:

Davant el mateix Ajuntament de Barcelona, que és l'AP que va dictar l'acte originari d'atorgament de lliçència (art. 125.2 Llei 39/2015).