Suspensió del contracte de treball
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,31 KB
La reforma liberal pretenia un millor repartiment de les terres entre la gent, ja q tradicionalment les terres havien estat en mans d’uns pocs (noblesa, església, ajuntaments,..) Així, al llarg del Segle XIX la reforma agrària visqué les següents etapes: · Regències (1834-1843): es van restablir les lleis del Trienni Liberal. Pel que fa a les terres comunals, es va aprovar el decret que convertia en propietat particular les terres ermes. A més va tindre lloc la desamortització de Mendízabal, es va procedir a dissoldre els ordes religiosos, llevat els dedicats a ensenyança i assistència hospitalària, i vendre els seus béns; es promulgà la llei de béns nacionals. · Dècada Moderada (1843-1854): els únics fets rellevants van ser el reial ordre que legalitzava vendes i ocupacions de les terres comunals; i la llei que restringia la venda dels béns nacionals procedents de la desamortització (Concordat amb la Santa Seu). · Bienni Progressista (1854-1856): va tindre lloc la desamortització de Madoz que afectà els béns de l’estat, de l’Església, dels ordes militars, de les institucions benèfiques i sobretot dels ajuntaments (béns de propis i comunals). ·En la II República (1931 - 1939) es van intentar dur a terme les reformes més progressistes i radicals, ja que el context (república, govern d’esquerres, auge dels moviments obrers) ho permetia: Es van aprovar una sèrie de decrets per protegir els camperols sense terra i els arrendataris, es prohibí la supressió de contractes d’arrendaments, es fixà la jornada laboral de 8 hores, es fixaren salaris mínims i s’obligà als propietaris a posar en cultiu les terres aptes. La llei de Reforma Agrària s’aprovà en Setembre de 1932 i pretenia modernitzar l’agricultura mitjançant l’expropiació sense indemnització de part de les terres de la noblesa; l’expropiació d’aquelles terres cultivades deficientment, les arrendades o les que no eren regades (però amb indemnització); i la creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA) encarregat de facilitar l’assentament de les famílies camperoles i que estava dotat
d’un pressupost anual. Els resultats foren limitats, augmentà la conflictivitat social ja que s’expropiaren menys terres de les esperades i s’assentaren menys famílies de les esperades. Les causes d’aquests resultats van ser la complexitat legislativa, la lentitud i dificultat burocràtiques, la falta de pressupost i la resistència dels propietaris. Les conseqüències socials van ser que els grans propietaris s’oposaren i s’aliaren amb els enemics de règim i els llauradors decebuts s’aproparen a posicions més revolucionàries.
BIENNI REFORMISTA (1931-33) REF MILITAR
Va afectar tant a l’exèrcit professional com el democràtic. Creia que era necessari reduir els efectius militars i eliminar la macrocefàlia. Va eliminar el fur espanyol dels militars i va assegurar l’obediència al poder civil i va posar fi al colpisme. El 1931 es va promulgar la Llei de Retir de l’Oficialitat que oferia als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions. Es van suprimir alguns rangs tradicionals i es va reduir el nombre d’unitats i oficials. A més es va tancar l’acadèmia militar de Saragossa, es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar. Finalment es va crear la Guàrdia d’Assalt.