Suspensió del contracte de treball

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el 16 de Agosto de 2023 en catalán con un tamaño de 6,31 KB

La reforma liberal pretenia un millor repartiment de les terres entre la gent, ja q tradicionalment les terres havien estat en mans d’uns pocs (noblesa, església, ajuntaments,..) Així, al llarg del Segle XIX la reforma agrària visqué les següents etapes: · Regències (1834-1843): es van restablir les lleis del Trienni Liberal. Pel que fa a les terres comunals, es va aprovar el decret que convertia en propietat particular les terres ermes. A més va tindre lloc la desamortització de Mendízabal, es va procedir a dissoldre els ordes religiosos, llevat els dedicats a ensenyança i assistència hospitalària, i vendre els seus béns; es promulgà la llei de béns nacionals. · Dècada Moderada (1843-1854): els únics fets rellevants van ser el reial ordre que legalitzava vendes i ocupacions de les terres comunals; i la llei que restringia la venda dels béns nacionals procedents de la desamortització (Concordat amb la Santa Seu). · Bienni Progressista (1854-1856): va tindre lloc la desamortització de Madoz que afectà els béns de l’estat, de l’Església, dels ordes militars, de les institucions benèfiques i sobretot dels ajuntaments (béns de propis i comunals). ·En la II República (1931 - 1939) es van intentar dur a terme les reformes més progressistes i radicals, ja que el context (república, govern d’esquerres, auge dels moviments obrers) ho permetia: Es van aprovar una sèrie de decrets per protegir els camperols sense terra i els arrendataris, es prohibí la supressió de contractes d’arrendaments, es fixà la jornada laboral de 8 hores, es fixaren salaris mínims i s’obligà als propietaris a posar en cultiu les terres aptes. La llei de Reforma Agrària s’aprovà en Setembre de 1932 i pretenia modernitzar l’agricultura mitjançant l’expropiació sense indemnització de part de les terres de la noblesa; l’expropiació d’aquelles terres cultivades deficientment, les arrendades o les que no eren regades (però amb indemnització); i la creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA) encarregat de facilitar l’assentament de les famílies camperoles i que estava dotat

d’un pressupost anual. Els resultats foren limitats, augmentà la conflictivitat social ja que s’expropiaren menys terres de les esperades i s’assentaren menys famílies de les esperades. Les causes d’aquests resultats van ser la complexitat legislativa, la lentitud i dificultat burocràtiques, la falta de pressupost i la resistència dels propietaris. Les conseqüències socials van ser que els grans propietaris s’oposaren i s’aliaren amb els enemics de règim i els llauradors decebuts s’aproparen a posicions més revolucionàries.

BIENNI REFORMISTA (1931-33) REF MILITAR

Va afectar tant a l’exèrcit professional com el democràtic. Creia que era necessari reduir els efectius militars i eliminar la macrocefàlia. Va eliminar el fur espanyol dels militars i va assegurar l’obediència al poder civil i va posar fi al colpisme. El 1931 es va promulgar la Llei de Retir de l’Oficialitat que oferia als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions. Es van suprimir alguns rangs tradicionals i es va reduir el nombre d’unitats i oficials. A més es va tancar l’acadèmia militar de Saragossa, es van clausurar les capitanies generals i van desaparèixer els Tribunals d’Honor i el Consell Suprem de Justícia Militar. Finalment es va crear la Guàrdia d’Assalt.

REF RELIG

La por a la influència dels ordes religiosos va comportar la dissolució dels jesuïtes. Es va crear la llei de congregacions que va limitar la possessió de béns als ordes religiosos i impedia la creació de nous. La jerarquia eclesiàstica no va dubtar a manifestar el seu antagonisme envers la República i a posar-hi en contra els catòlics.

REF AGRÀRI

Es va basar en uns decrets que es basaven en la prohibició de suprimir els contractes de cultiu, en l’establiment de la jornada de 8 hores i en la imposició d’uns salaris mínims. El 1952 es va crear la Llei de reforma agrària, que es basava en l’expropiació de les terres dels grans d’Espanya, sense indemnitzacions, mentre que les que estaven cultivades de manera deficient es podien expropiar però indemnitzant els propietaris. Els resultats de la reforma foren l’augment de la conflictivitat, la menor expropiació de terres i el menor assentament de llauradors. Les causes dels resultats foren la complexitat de la llei, la lentitud, la manca de pressupost i la resistència de propietaris. Les conseqüències es van basar en que molts propietaris es convertiren en enemics de la República i que molts llauradors van donar suport s les posicions més revolucionàries.

REF ESTAT CENTRALISTA

A Catalunya, el 14 d’Abril, Francesc Macià va intentar proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica, amb un govern autònom (La Generalitat). El 1932 es va aprovar l’estatut d’autonomia i es va establir un govern i un parlament amb competències i es va reconèixer la cooficialitat del català. Al País Basc el PNB va aprovar un projecte d’estatut (Estatut d’Estella). Aquest va comptar amb l’oposició de republicans i socialistes, que el consideraven massa confessional i poc democràtic. L’Octubre de 1936 es va aprovar un estatut i José Antonio Aguirre va ser elegit primer lehendakari. A Galícia, el 1936 es va sotmetre a plebiscit un projecte d’estatut que mai va ser aprovat, per l’esclat de la Guerra Civil.

REF SOC I EDUC

Largo Caballero va proposar una reforma per a millorar les condicions de treball. Es va aprovar la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva, i es va establir també la setmana laboral de 40 hores i es va estimular l’augment de salaris. Es va promoure la creació d’assegurances i es va reduir la jornada laboral. L’objectiu de la reforma educativa era promoure una educació liberal i laica. El centre va ser l’ensenyament primari, i es va adoptar un model d’escola mixta. A més, estaven convençuts de la necessitat de millorar el nivell cultural de la població. Es van promoure missions pedagògiques que portaven la cultura a les zones rurals.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: