Suspensió del contracte de treball

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,72 KB

Dinàmica de carregues

On puc jugar amb els components, objectiu crear adaptacions.

Relació entre si els components

Via/mètode de augmentar la carrega de treball

L’augment progressiu de treball per arribar al màxim de tolerància

VOLUM: series ejercicis repeticions tecnica condició d’execusio.

INTENSITAT: en respecte al 100% força, velocitat, resistència i flexibilitat

RECUPERACIÓ: tipos de recuperació

Procés fonamental en l’esport en aquest procés es quan es creen adaptacions cròniques

Te que està mesurarà en temps i FC

DENSIDAD: relació del temps de treball con la recuperació.

Relació entre recuperació i volum,intensitat.
Modificar el % intensitat a través de la Densitat

Lligada a la recuperació ens servirà per saber el grau d’intensitat

Progressió: comença de la neutra i anar augmentar la Densitat alta, si no recuperem podem

anar a Densitat baixa.

Recuperació.

Suposa l’absència dels estímuls d’entrenament per la regeneració de la capacitat de treball i

afavorir l’acció de l’estímul següent.

Una distribució errònia de la recuperació, tant per quantitat com per qualitat, condueix a

un sobreentrenament o a una falta d’intensitat que no produeix adaptacions.

La velocitat de tornada a l’estat de repòs es mesurable mitjançant la freqüència cardíaca i

representa un dels indicadors mes importants d’adaptació a la carrega, quan mes ràpid

sigui la recuperació millor estat de forma hi haurà, quan mes triguem en recuperar-nos

menys adaptats als esforç estarem.

Mètode: Es prenen les pulsacions just després d’acabar l'exercici, s’espera 1 minut i es

tornen a mesurar , en aquest temps recorregut les pulsacions haurien de haver baixat a

nivell pròxims a l freqüència cardíaca de repòs (110-120p/m), es lo que se denomina la

pausa incomplerta.

Valors que indiquen quines son les recuperacions adaptatives:

 Després d’un minut de recuperació hem de recuperar el 60% de la freqüència

final.

 Després de dos minuts de recuperació hem de recuperar el 95% de la

freqüència final.

 Després de 3 minuts de recuperació hem de recuperar el 100% de la

freqüència final. Hauríem de baixar de les 100 pulsacions.

 Als 20 minuts hem de recuperar la freqüència basal.

Característiques i tipus de pauses.

L’adaptació es produeix quan finalitza l’aplicació de la càrrega (durant les pauses o períodes

de recuperació). És per això que tindrà molta importància en la planificació.

Hi ha tres tipus de descans en funció del tipus d’activitat:

1.El canvi d’activitat. Realitzar una activitat diferent amb menor intensitat.

2.El descans actiu. Es realitzen exercicis similars però amb intensitat inferior per permetre

un descens més progressiu de la FC i una recuperació muscular més gran. (millor en

esportistes experts).

3.El descans passiu. Amb un mínim de moviment, permet un descens ràpid de la FC i

possibilitat la reducció del temps de recuperació, normalment son exercicis suaus de

estiraments o mobilitat articular.

Hi ha tres tipus de pausa en funció del metabolisme emprat:

 Per treballs que impliquin al metabolisme aeròbic les pauses seran més curtes i es

basaran en l’observació de la FC

 Per treballs anaeròbics làctic s’han de mantenir fins que els residus de lactat i el grau

d’acidesa arribin a nivells acceptables.

 Per treballs anaerobis alactits la pausa serà més amplia perquè l’ATP i el fosfagen

siguin reposats a la seva totalitat.

Principis de l’entrenament -- > Normes per a que l’entrenament sigui efectiu

Principi de la carrega:

-Principi de la relació òptima entre carrega i la recuperació.

la carrega a de estar relacionada amb el volum i la intensitat i la recuperació. Es necessari un

temps adequat de recuperació per no sobrecargar el cos .

-Principi de l’increment progressiu de la carrega.

L’increment de la carrega ha de ser progressiu perquè el nostre cos te un equilibri de base

que va augmentan a mesura que anem entrenan.

-Principi d’increment discontinu de la carrega.

La carga ha de variar períòdicament amb el temps de recuperació o canvis d’activitats.

-
principi de la Versatilitat de la carga .

Programes variats lligats amb l’objectiu de l'entrenament, pot ser: 1 modificacions dels

components, 2 amb variacions dels sistemes i mètodes, 3 variacions en l’ambient.

Principi de la perioritzacio

-Principi de la continuïtat.

L’entrenament ha de ser períòdic i no ha de ser esporadic.

-Principi de perioritzacio de la carrega (planificació)

Cal programar l’entrenament segons el calendari competitiu.

Principi de especialització

-Principi d individualització

Objectiu del individus, també quins tipus de carregues i la intensitat que pot soportar

segons l’edat i el sexe. Així com la capacitat adaptació de l'esportista

-Principi de coordinació sistemàtica

Conèixer les característiques de l'esport d'acord amb la condició física i la tecnica.

-Principi de la alternança reguladora

Cal lligar la capacitat i la coordinativa

Principis pedagògics

-Principi de la participació activa

L'esportista pren desicions sobre les accions motrius, per arribar a com i quant realitzar-les

-Principi de la transferència

Tot aprenentatge el puc aplicar a situacions noves

-principi de l’accesibilitat

Plantejar carregues factibles (reals)

Entradas relacionadas: