Suspensió del contracte de treball

El mercat es delimita en la temàtica. Però la temàtica no és suficient. Per tant el mercat no es pot
Analitzar d’una manera simple.
Per trobar mercats hem de distingir dels mercats estrictament comercials, i dels mercats lligats a la
Tendència de la societat.
Mercats comercials: en funció d’on es transmet la nostre narrativa audiovisual, és possible que el
Mitjà vagi adreçat a una persona determinada. Com per exemple divinity que està adreçat a la
Població femenina. LLavors a partir d’aquí, qualsevol producte que surti a divinity a d’estar lligat a
Aquest mercat femení, és a dir, programes que el public objectiu que s’interessi sigui el femení.
Per tant, els mercats comercials estan lligats més per el públic objectiu i no la temàtica.
Neox: Públic adult jove urbans. Per tant, Neox busca aquest mercat.
Els mercats comercials són mercats de públic objectiu, per tant, és clau trobar el públic objectiu
Per trobar el mercat.
En cinema és diferent que en la televisió. Les sales d’exibició són més amples de públic. Per tant
El públic de mercat el marcan les grans distribuidores. Que decideixen comprar paquets de
Temàtiques diferents en funció dels seus interessos de distribució.
Les grans distribuidores fan grans estudis públics als quals s’hi ha d’arribar, amb mercats
Nacionals.
Les productores el que han de fer es saber que estan pensant les distribuidores, que els interessa
O convença les distribuidores.
El mercat de tendències ens indica quines son les vies, els interessos, que grups de
Determinades poblacions poden tenir d’ara en el futur, i per tant, que el que tu creeis audiovisual
Sigui lligat els interessos d’aquell grup social.
Per exemple: penses que d’ara, fins d’aquí un any, hi haurà molt d’interés en la política aquest
Any, llavors crees un canel on hi hagi debats polítics, etc.
Llavors com a tendència nosaltres analitzaríem com a tendència que la política catalana i
Espanyola tenen un debat social molt alt. Per tant veiem una tendència i l’apliquem.
En televisió és molt clar perquè veus una tendència avui, i pots preparar un programa i en 3-5
Mesos ho pots tenir.
La tendència ha de ser ràpida, perquè no saps quan morirà. Si produeixo un programa per d’aquí
2-3 mesos funcionarà, sinó no.
Per tant la TV admet tendències a curt termini, perquè els temps de producció són molt més curts
Que els del cinema.
En cinema hem de tenir una habilitat més ampla, sempre hem d’anar al mercat de tendències,
Estar atenent el que està passant, per transformar-ho amb una narrativa, perquè després d’aquí 4
Anys, la gent ho vegi com si estigues passant ara. 
One day More, Los Miserables. Mercat que anava destinat era a un mercat relativament nou,
Que hollywood va descobrir a partir dels anys 60, que és el mercat global. Determinats productes,
Produits de determinada manera, aconsegueixen arribar a tot el món, saltant-se barreres culturals.
El mercat global és un mercat que actualment està dominant els altres mercats. Liderant per tot el
Món. Les grans pel.Lícules i sèries de televisió, fins i tot programes de no ficció, han aconseguir
Trascendir el seu mercat, i s’han convertit en mercats globals.
Històricament, els mercats estaven molt fraccionats. Fins l’arrribada de l’audiovisual no es pot
Parlar d’un mercat global.
El primer mercat global el marquen els francesos. França serà el que portarà al món una manera
De fer cinema. Després de la segona Guerra Mundial és pot parlar d’un gran domini de les
Productores americanes de la manera de fer cinema.
L’estil de vida que marca les pelis que arriben d’Estats Units no són normal per la resta dels
Països. Però els americans comencen a fer pel.Lícules amb regust europeu per acostar-se a la
Resta de països.
Los Miserables es situa a França per poder arribar a més públics, i a públics més globals.
ELS americans utilitzen temàtiques, interessos, actors,etc, que no són necessàriament nordamericans
I que s’han convertit en mainstream de la cultura global. Els valors que mostren Los
Miserables són valors globals, la lluita contra la opressió, la Unió individual del poble que pot
Aconseguir la lllibertat.
El mercat global per tant marca els altres mercats, sobretot els mercats de tendències. Entre els
Mercats de tendències tenim dues influències; la distribució i els mercats globals.
El mercat global abarca a tot el món.
A partir d’uns valors anglosaxons, el mercat global condiciona els petits mercats de tendències de
Tot el món, i alhora marca una tendència cultural clara. Per tant si volem que el nostre projecte
Sigui atrectiu s’haura de parlar de llibertat, perquè era el que marcava el mercat global. Amb els
Valors del que tracta el mercat global. Totes les pelis que s’han apropat al mercat global han
Triomfat. Quan les pelis parlen de temes globals i tractas.
Qualsevol producte de caire global, actualment ens marca les tendències dels mercats globals.
El mercat global afecta sobretot als mercats petits.
El mercat global de tendències, és a dir, el que desitja el nostre mercat, no només hem de
Localitzar que és allò que la nostra cultura demana i té interés, sinó quin és el mercat global i com
Influencia. Perquè no som lliures d’aquesta influència estètica.
Sempre ens hem de fixar en el mercat global, a les influències del mercat global.
Les tendències globals són una oportunitat de negoci en el mercat local. I en el món de la telvisió
És el mateix. La globalització com a tendència de producció, es evident que ens marca. Les
Oportunitats de negoci que surten de la globalització són majors.
 El mercat de televisió és molt diferent a la del cinema. 2 grans paquets de producció: productes
Acabats que es compren en paquets de molts productes acabats( ex. Paquet de 7 series) o bé es
Compren idees per productes i després es fa el programa. També els drets d’emissió de
Determinats esdeveniments.
El mercat més important del món de la televisió és el Mip (mipcom, miptv)
Als anys 60 el festival de cinema de Cannes tenia molt d’èxit, però al voltant dels festivals hi ha un
Mercat paral.Lel, perquè es van adonar que no hi havia un espai determinat per vendre productes
De televisió. O la gent anava a EEUU a comprar series, o algun delgat comercial de cada país venia
A una sola televisió de cada país. Però les teles anaven creixent, el comerça anava ampliant, i
Això cada vegada tenia menys sentit. Al final de manera molt natural al festival de Cannes van
Començar a assistir delegats i representatnts de les productores nordamercianes que volien
Vendre seres a la televisió europea.
Llavors es va inventar el MIP ( Marché(mercat) internacional de producció). Va ser un èxit des del
Primer moment, molt més del que s’esperaven.
Al cap de pocs anys com tenia molt d’èxit es van haver de fer dos edicions anuals, una a la
Primavera i una altra a la tardor.
Es negocien dues coses: amb diners es negocien els Drets de Format (Format rights) i un
Pagament. Quan tu vols els drets d’un programa de TV pel teu país has de pagar uns drets de
Representació (pagament-FIT) és normalment una quanitat estànder, uns 10mil dòlers. Aquells
10mil dolers, que són el que et donen dret a representar al teu mercat durant x temps, no els
Recuperaràs mai més. Quan s’acaba aquest x temps de emetre al teu mercat, ho has de renovar,
És a dir, tornar a pagar.
Els drets de format són posteriors, no necessariament es paga. Si jo aconsegueixo vendre el
Programa sempre s’han de negociar els drets del programa, que per exemple per cada programa
Pago 2 mil dòlers de drets de format, cada vegada que s’emet un programa s’emeti pago 2 mil
Dòlers. 6programes 12 mil dòlars. És a dir, cada programa s’han de pagar uns drets, però avanço
10 mil per tant els 5 primers programes ja no pago perquè ja ho he fet, i ho he venut, i l’he emès
El dret a representar es paga sempre, en canvi el dret a produir, només es pagar si tu emets.
En funció del mercat es diu quins són els drets de format, tenint en compte el públic, depenent de
La gent que pugui arribar. El període de representació normalment són sis mesos.
Amb el format depen molt de els acords que arribis, i també de la oferta que et faci la productora.
EL MIP s’ha de dividir en dos: Mipcom ( més de series i animació) i el MIPTV (més de formats).
Al principi aquest mercat va ser despreciat pels americans. Això va portar que es crees un nou
Mercat anomenat Natpe. Aquest no es fa en un lloc determinat, sinó que es negocia on es fa.
Els dos mercats que hi ha són :Grans cadenes de televisió, i les cadenes mitjanes i petites. 
El mercat de les grans cadenes de televisió, no està en el natpe. El natpe fa el mercat del sindicat.
A EEUU es calcula que hi ha 10 o 12 mil cadenes al país, es pot considerar que mil o mil 500 no fan
Producció pròpia. El natpe cobreix el mercat de televisió de les cadenes de televisió mitjana.
Sindicació de programes: per cada emissió aquest programa costa x dolers, llavors aquest
Programa no el faré si no arribo a x contractes. Depenent dels programes faras x contractes.
Pago una quantitat que jo puc pagar i està a l’espera perquè s’apuntin suficents cadenes de
Televisió, llavors aquest programa es fa si hi ha suficientes. La productora només farà el
Programa, si per exemple, aconsegueix 10 contractes amb televisions d’EEUU. Quants més
Contractes, més barat farà el programa. Les cadenes de televisió paguen una quantitat que poden
Pagar i esperen a que hi hagi suficients cadenes de televisió que hagin contractat el programa,
Perque el programa s’acabi fent. Aquest sistema és un sistema sindical. Al “Natpe” el que es fa és
Això, sindicar els programes.
Una productora presenta un pilot d’una serie i més d’una televisió es pot sindica a produir el
Programa. La productora no posarà en marxa el projecte fins que no hi ha un nomnre mínim de
Productes interessades en el programa.
Al voltant del MIP i del Nape s’han generat altres fires que intenten aprofitar l’empenta de la gent
Que va a aquestes grans fires. El cas més conegut és el de la fira de Montecarlo.
En el montecarlo bàsicament es negocien els paquets d’esport internacionals, lloc de trobada per
La compra venta dels drets esportius. Si és la teva especialitat té sentit anar a montecarlo sinó no.
El “input” es fa a Tessalònica, inicialment va ser simplement una mostra, una trobada de
Televisions públiques de tot arreu del món per mostar els productes més ponters que feien. Però
Actualment l’imput admeten qualsevol producte que no sigui necessariament de finançament
Privat, tant pot tenir finançament públic i privat, com només públic. Abans només era de
Finançament públic ara ja no. Però no deixa de ser una mostra. I on es fan grans debats televisius.
Sobre què signifiquen, què aporten. D’aquesta manera podem arribar a conèixer les coses que
S’estan fent.
Normalment al input també s’arriban a acords de compraventa, de coproduccions… malgrat no
Sigui la seva funció. Per tant, encara que no sigui la seva funció té un comercial
Amb els últims anys la Unió del cinema i la televisió han incrementat a causa de la digitalització, és
Per això que la qualitat de producció del cinema està molt aprop de la qualitat de producció d’algun
Tipus de televisió. Per tant el cinema que té més baixa qualitat està igual que la televisió que té la
Més alta qualitat. Aquest fenòmen ha fet que les productores de televisió més o menys grosses,
No tenen tant problema mental a saltar a fer pelis com abans, i alguns directors de cinema no
Tenen problemes a produir televisió d’un determinant format. Això passa a la Berlinale. Dins de la
Berlinale es com una mena de secció de la Berlinale on treballen les series, perquè és evident que 
En aquest moments que moltes productores de cinema, aprofitan la venentesa perquè també els
Hi va bé produir series.
La berlinale per tant, ha creat aquestes dos divisions de cinema i televisió, per això. Per aquelles
Productores de televisió que també s’obren a fer cinema i viceversa.
La rose d’or és d’un dels premis de televisió més antics. Es fa a Berlín. Neix una mica més tard
Que Eurovisión (1965). Si tu vols veure que s’esta fent a Europa és a La Rosa d’or. A més et donen
Moltes dades. No és un gran mercat, però la majoria de persones que creen els productes
Audivosiusals són allà, veus les tendències, veus el que hi ha de nou, val la pena com a concepte,
S’apren molt. És molt interessant però poc divertit. Normlament t’has de centrar amb un gènere o
Dos com a molt, perquè no pots veure-ho tot.
L’objectiu d’aquest festival és tornar amb moltes idees de producció com a productor. Però no
Tornes mai amb un contracte.
International Documentary Film Festival Amsterdam. (IDFA) el bloc Barcelona funciona igual. Té
Dos grans línies de treball. Una és la línia de mercat pur i dur. Presentes un documental ja fet, amb
Possiblitats de vendre’l. Els documentals del IDFA sempre tenen molt de prestigi, per tant, si té un
Premi, les possiblitats de vendre-ho a altres televisions són molt altes.
I l’altre línia són els pichings una mica especials. Són els pichings més prestigiosos del món.
Només pel fet que t’admetin aquest piching tens moltes possiblitats de poder vendre, o com a
Mínim mirar-se el teu projecte.
Primer hi ha una preselecció per veure si entres dins del piching, el fet que te’l admetin és molt
Positiu. Després fas el piching, i et pot sortir assesoria, o també fins i tot coproduccions.
HKIFF SOCIETY: festival de cinema, però s’ha convertit en el gran festival d’animació del món.
El món de l’animació és el que fa servir més la coproducció.
Mercats de Cinema
El mercat de TV és un mercat que es basa amb el fet claríssim de que els mercats nacionals són
Realmente tancats.
Des de la creació de la idea a projectarla a la TV es un procés realment curt, en canvia en el
Cinema aquest temps és més llarg(3-10 anys).
A USA el rebuig de cinema no angloparlant és molt alt.
Hi ha diversos sitemes de comercialització:
Distribuidores. És el majoritari. Empreses que s'han convertit claramente en les que marquen el
Negoci cinematrogradic en el món. A l'hora de la veritat són les distribuidores les eu marquen les 
Tendències als productors, perque el poder d'aquestes és inmens. Són aquelles que donen una
Empenta a la película, dónen facilitats al productor. Via habitual de venta.
Festivals. S'aprofiten els festivas de cinema perque abarca a molta gent de la industria, per arribar
A distribuidores i productores que puguin produir i ço-produir. Quan una pel·lícula guanya un
Festival important el se caché puja.
Cannes: festival més important del món. Centre de les grans produccións cinematogràfiques.
Cinema comercia d'alta qualitat(Matrix). Diferencia entre el comité seleccionador, que es qui
Selecciona les pel·lícules que entren al festival, i el jurat, que és qui tria les millor pel·lícules.
FIAPF(federación internacional d'associació de productors de films). El funcionament intern, abans
De que s'acabi un festival, el comité ja està buscant pel·lícules, o els mateixos productors les
Presenten. El fet que una pel·lícula entri en el festival de Cannes, puja el caché i per tant és més
Cara. Cannes, com a ciutat també juga un gran paper, ha sigut històricament el lloc de les grans
Orgies de les estrelles de hollywood.
Mostra Internazionale d'arte Cinematrografica, Biennale di Venezia. 1932, pels feixistes. El
Starsystem és el punt clau de la Mostra de Venècia. És el lloc on actors, productores i
Distribuidores es troben.
Berlinale. Cinema de producció una mica més senzilla. Películes de comercialitat una mica més
Baix. Un festival per un cinema petit-mig en temes de producció, és Berlín. Comercialment és el
Festival més interessant del món, (és més barato)
San Sebastián. No ha trobat el tó. No busca el glamour.
TIFF.
Sundance film festival: festival de cinema independent americà. Cinema innovador i
Progressista. Les pelis fugen de les majors i buscan cadenes de distribució més especifiques. Són
Pelis amb un pressupost més alt que el cinema europeu. Pel.Licules fora del sistema convencional
Són considerades pelis indie, però són pelis d’un pressupost elevat i sovint amb algun actor
Conegut. Sundance està considerat una gran trobada de l’industria, més que el fet de guanyar o no
Guanyar. Està molt centrat en el mercat nord americà. També és un festival on hi van productores
Europees per aconseguir pelis de bon nivell, o no tant cares com les que venen les grans
Productores.
Festival de cinema fantàstic (Festival de Sitges): Teòricament és un festival especialitzat. Aquest
Festival va comença sent “freaky”. És un festival amb un renom internacional i cada any va
Creixent. A poc a poc, als anys 70, aquest cinema fantàstic que abans es consideraven “freaky”
Comença a canviar la persepció, i llavors Sitges es convertiex en el gran punt de referència del
Cinema fantàstic europeu.
Són pelis que normalment van més enllà del cinema fantàstic i totes tenen una història darrera. 
També s’ha convertit en el gran festivla de cinema a Catalunya, i la Generalitat li ha donat molt de
Suport.
Dins del món de cinema de Catalunya s’ha de passar per sitges encara que no sigui cinema
Fantàstic.
És el més important festival de cinema fantàstic del món.
Gérardmer: qualsevol acte cultural que es faci a França sempre té suport del govern francés.
Sol.Licitar ajuds és molt fàcil. Anar a festivals amb ajuda del govern francés. Era abans el Festival
De Borias(?), i ara es diu Gérardmer, per les dificultats de transport i localització de la ciutat. Era
Un festival de terror i animació. I ara, encara no ha acabat d'arrancar. Sitges els ha guanyat. Té el
Support del govern francés i per tant donen facilitats per portar material al festival.
Volen que sigui un festival reconegut a nivell europeu, però encara no és gaire internacional.
Festival de Málaga: és un festival relativament jove, té 20 anys, i s’ha convertit en el gran festival
De cinema en espanyol. També entren produccions sud-americanes en espanyol. Han aconseguit
Que es convertiexi en una mostra de cinema, i també en un festival en el qual la indústria hi va.
Màlaga és un lloc barat, aprop i bonic, i això també fa que la gent vagi. A més es fan molts
Negocis. El festival si et vols moure dins del món del cinema espanyol és el lloc. És un cinema
Molt comercial.
Seminici: molt per el cinema que es fa a Madrid i al País Basc. Es va crear als anys 50 com a
Festival de cine catòlic. Però després va passar a emetre pelis de valors catòlics fins que finalment
Van acceptar totes aquelles pelis que eren censurades arreu d’Espanya. Totes aquelles pelis
Censurades es pasaaven per aquest festival. Temes socials, drames, i drames socials. Cinema
Social.
En els festivals de cinema té sentit anar encara que encara no estiguis en la indústira. Però en
Canvi en el mercat de televisió és un mercat tancat i no té sentit anar als mercats de televisió si no
Tens algo a oferir, o bé estas dins la indústria ja, s’ha d’anar a intercanviar.
Tendències
Idescat( de Catalunya), eurostat (d’Europa) per saber les estadístiques. Les institucions públiques
Normalment tenen un apartat on surten les estadístiques. Això ens va bé, perquè podem veure les
Estadístiques de certs aspectes de la societat, i després en les pel.Lícules ho podem aplicar, i
L’espectador al veure-ho es sentirà reflexat, perquè ho haurà viscut, o bé, ho viurà més endavant.
Altres pàgines d’estadísitca: Instituto Nacional de Estadísticas. 
L’eurostat et dóna una visió de coses més humanes, que fa la societat. Té una visió més ampla. Et
Dóna una visió de com és la essència humana. En canvi l’Idescat només t’ensenya com són els
Humans a Catalunya.
ICAA bàsicament pel cinema. Però també té una part d’estadística. Et dóna saber quines
Productores han produit, quines coproduccions s’han fet i amb qui, què han produit, etc.
També hi ha el Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Revistes
Variety: Va nèixer amb el cinema mut, és una de les més antigues que es manté fins ara. Va
Convinar des del primer moment una barreja molt curiosa que és de notícies de producció, què
S’esta produint, quan costa la peli, quines càmeres utilitzen, i també amb molta notícies de gossip,
Crítiques del cinema, i estrenes. Ens explica que s’esta produint, és molt americana, però té versió
Llatina, i també europea, però no són tant bones. També et dóna una visió de com està anant la
Indústria americana, i quines tendències hi ha.
També hi ha una secció de moltes línies del que s’està fent a televisió a EEUU. T’explica que
S’esta fent en cada moment. Bàsicament tot ficció.
Filmmaker: és una revista com ara el Variety però de cinema d’alta qualitat, per tant té un
Plantejament relativament similar. Dóna molta informació del cinema que s’està fent. No hi ha
Massa temes de gossip dels actors. Es una revista molt ben feta i molt interessant. No es un
Cinema comercial. Per públics més minoritaris, selectes. Bàsicament cinema, no entren temes de
Televisió.
Anthology Film Archives: revista de la història del cinema.
TV GUIDE: De televisió es veu molt bé quines són les audiencies, que s’esta fent, que es el que
Triomfa. Les coses que s’estan fent. És molt important per veure les tendències que es fan servir, i
També com a inspiració per crear programes.
UK GAMES SHOW: es una pàgina web però actua com a revista, Explica els concursos que s’han
Emés o s’estan emeten al regne unit. És la millor revista/ pàgina més bona sobre concursos que hi
Ha al món. Té un arxiu impresionant, del qual pots treure absolutament tot el que s’ha fet de
Concursos.
Fotogramas: a mitjans dels 70 era una revista super moderna per aquella època.
Cinemanía: 
Com es crea un producte audiovisual?
Una sola persona després d’una experiència més o menys llarga en el món audiovisual
( l’experiència t’ajuda a destriar idees més bones, i idees més vistes), és desenvolupa a partir
D’una idea mare.
Les idees mare el que busquen és un punt de discusió, trobar un sistema per discutir unes coses.
La qüestió es que construim una idea de fons per discutir, l’apliquem a un format, i després
Extreure’n una trama o programa.
Coses que se fer:
-Hosteleria
-Dansa
Coses que m’agradaria saber:
-Psicologia
-Ment humana
Això són punts de discusió a partir de zero absolut, has de començar o bé de coses que tens un
Gran interés per saber, i que la teva curiositat et porta a saber. O bé, coses que saps més que els
Altres. I, això et pot portar a tenir una discussió.
A partir del tema et surt el gènere que es podria desenvolupar segons el tema.
Això ens dóna un material per començar a treballar. I un cop que comences a treballar potser
T’anadones que no té cap sortida, o que sí que la té.
A partir d’una primera idea, mirem que hi ha que ja estigui fet semblant, és possible que el cercle
Proper en e l que ens fixem per trobar idees, l’haguem d’ampliar. Investigar que hi ha de similar
Allò que nosaltres volíem fer. Fer una resserca al passat per veure quins programes s’havien fet.
Molts esquemes de programes dels anys 50,60 actualitzats poden funcionar-nos molt bé. I del
Futur? Del futur és que s’està produint, quines línies s’esta treballant, cap on anem, les tendències
Que hi ha, i, també comparant, si allò que s’esta treballant també s’esta treballant a algun altre
Lloc.
MIrar el cercla més proper, després un cercla més llunyar, mirada cap el passat i mirada cap al
Futur.
Sempre fer una recerca de mercat, i coses connexes.
Falten apunts (contracte audiovisual)
Contacte privat: és el comú en el món de l’audiovisual.
Tres part en el contracte:
1.El concepte identitari: qui són les persones que firmen en nom de què.
2. Part expositiva: quin és l’objecte del contracte, què es negociarà
3.Pactes i condicions: es posen les clàusules, punts que matitzen el contracte.
1.Identificació
2.Exposen: on s’exposa els punts que es discutiran i arribaran a un acord. S’exposa exacatament
Quina és l’essència del contracte. A: Habitualment es detalla tot el projecte ( un projecte de
Producció audiovisual que consisteix en 13 capítols de x temps de durada, segons allò que havien
Presentat abans, és a dir, segons la memòria presentada adjunta, o el pla de producció adjunt.
Això es fa per no explicar en detall el programa en el contracte. Després estan detallades en un
Anex
B: està interessada la televisió en què es faci això, i també per explotar-ho. EMetre-ho en la seva
Cadena i treure un benefici. Drets d’explotació i exhibició. En aquesta part s’especifica quin tipus
De dret tenen.
C: Ambdues parts formalitzen
3.Pactes i condicions:
Primera part: objecte: normalment és similar a la part d’exposen. Però més detalladament. En el
Cas de enfant terrible exposa que s’ha de cedir els drets a TVC.
Segona part: Capacitat i garanties: S’exposa que la productora té les capacitats suficents per
Assolir la producció audiovisual, en totes les seves fases, i que disposa dels mitjans de tècnicques
I dels recursos humans suficents i necessaris en quan el volum, qualitat i recursos econòmics
Propis.
Tercera part: Autoria, originalitat i Drets de la Propietat intel.Lectual. Hi ha diverses maneres
De produir un programa: creació pròpia o compra dels drets d’una idea existent i adaptació al
Mercat on el vols vendre. Aquestes dues vies poden tenir problemes, és a dir, saber el que és nou
I el que no això sempre és complicat. I això la televisió se’n desentén. És a dir, ets tu com a
Productor que ha de saber això, i si hi ha algun problema la televisió se’n retarà les mans. I si
S’atura la producció per plagi, qui ho haurà de pagar tota la producció a la televisió és la
Productora, i a més el deute per plagi.
Segons les clàusules que hi ha en el contracte, totes les repercusions de drets que hi puguin
Haver anira contra la productora i no contra la televisió.
Quarta part: Contingut i característiques de la producció: en la mesura del possible ha de
Quedar reflexada en documents, tots aquelles desviacions de pressupost que puguin tenir lloc.
Totes les comunicacions, en la mesura del possible s’han de guardar. Totes les modificacions han
De quedar guardades fins que la producció no estigui tancada.Tenir sempre un document que
Sigui provatori de qualsevol problema. 
La televisió no farà una aprovació de forma expres d’algun canvi, li has de fer tu perquè sigui
Expres. I sempre tenir el document de l’acord expres que es va fer. Perquè d’aquesta manera es
Pot demostrar que el canvi que s’ha fet ha sigut d’acord amb el contractat.
Cinquè: Producció executiva: Va també amb els drets colaterals. SI al contracte no queda prou
Clar qui fa que, pot comportar que coses que fa a la tele et repercuteixi a tu com a productora. Per
Exemple si el disseny gràfic el fa la cadena, i fa servir una tipografia que no té drets, qui se la
Carrega si no queda clar quina tasca que fa cadascú, és la productora.
Sisè: Productor delegat: un productor delegat controla que si tu has posat x diners per alguna
Cosa, doncs que es gastin aquests x diners per això.
Setè: Calendari de producció i lliurament. Temes claus de qualsevol contracte audiovisual és
Marcar el calendari. I també són amb els que s’ha de discutir més, i negociar més. Un retard de X
Temps ( a negociar) pot comportar que es produeixi el trencament del contracte.
Vuitè: Verificació de materials: habitualment en un equip és l’ajudant de realització qui
S’encarrega de tenir el control de les especificacions tècniques.
Novè: Pressupost de la producció: s’estableix per tots els conceptes vinculats directa o
Indirectament amb els costos de producció per tots els elements tècnics i recursos humans.
Desè: Forma i terminis de pagament: La quantiat que serà abonada per en aquest cas la
Cadena, i els terminis de pagament.
Onze: Comptabilitat de producció:
Dotze: Propietat de la producció i tituliaritat dels drets d’explotació: La televisió es queda
Amb tots els drets. La situació de feblesa de l’estructura audiovisual espanyola fa que hi hagi una
Desproporció molt gran entre els que venen (la productora) i els que compren ( la televisió) que es
Queden amb tots els drets. Això fa que la creativitat en el món espanyol està tant mal pagada que
Es fa poc. A Espanya el que es sol fer és comprar talent de fora, i per tant, es deixa de produir
Més. Aquesta situació pot revalar una manca de creativitat dels creadors de l’estat. A més, el fet
Que s’hagi de vendre els drets a cadenes de televisió impadeix la creativitat propia.
El que no es cedeix únicament són els drets d’autor, perquè està prohibit. Però el que sí que pots
Cedir són els beneficis dels drets d’autor.
Tretze: Gestió de comercialització de la producció
Catorze: Lliurament de materials: és estànder a totes les televisions i als contractes d’exhibició.
Quinze: Element identificatius de la producció: el títol, careta i logotip programa seran
Propietat exclusiva de la cadena de tv, la qual ostentarà els drets d’explotació.
Setze: Publicitat: EL product placement es va regular a partir de la serie Médico de família Avui
En dia s’han arribat a acords a canvi de que el puguin mosrar les marques.
Disset: Títol de crèdit: Al final, a vegades es posen els actors. A la hora de la veritat, en la televisió,
Es comença posant de qui és el programa ( productor executiu o director) després posa la
Producció executiva , el realitzador si hi ha un cap de guió, els guionistes… Si hi ha protagonistes 
O presentedors, es posa al moment en que apareixen en pantalla. El programa MEDIA de la UE
Obliga a que tots els programes de tv de la UE surtin els títols de crèdit totes les persones que han
Participat en el programa.En els programes que van de Dilluns a Divendres, només un dia es
Posen totes les persones que han participat en la creació del programa.
Divuit: Responsabilitats de caràcter social:
Dinou: Cessió i/o subrogació contractual:
Vint: No constitució de societat
Vint-i-un: Confidencialitat
Vint-i-dos: Incompliment i resolució és el més important. Les causes per la resolució d’un
Contracte són sobretot els temes de lliuració i terminis. Si no ho compleixes, pot comporatar a la
Resolusió del contracte.
També si es denuncia el plagi el primer que et faran sera parar el contracte, abans de tenir
Conseqüències. A la mínima demanada es para el contracte.
Vint-i-tres: Jurisdicció i competència La firma dels dos interessats. La base del dret civil és que
Si no et saltes unes normes molt concretes, tot lo altre ho pots regular tu.
Les qüestions de temes legals civils depenen de cada comunitat autònoma. Per tant la catalana té
Algunes diferències.
Contractes d’adhesió: una de les parts és tant forta, i una és tant feble, que no hi ha remei que
L’altre no ho accepti.Només la part feble el que pot és aderir-se o no a la part forta, és a dir
Acceptar les condicions. NO és poden discutir les condicions. Per exemple un contracte d’aigua, o
De llum.
Com som tant forts qui vulgui fer el programa/projecte ha de firmar aquesta clàusula d’adhesió. La
Part grossa acostuma a posar o un contracte totalment d’adhesió, o bé, una clàusula d’adhesió, i
Que no es pugui negociar.
(falten dos dies)
21 DE Novembre
Les xarxes de conneixement són més importants en aquest món que les xarxes curriculars, és a
Dir, com més contactes millor.
Conèixer qui ens pot comprar. El primer que s’ha de fer és conèixer qui té poder de desició a la
Televisió i qui no. Conèixer els diferents departaments, i detectar el departament on contactar.
A TV3 és el departament de nous projectes.
Els exemples dels referents sempre han de ser del país o comarca que vols vendre. 
Cal ser relacions públiques, i anar a convencions i esdeveniments per així fer contactes, i també
Per poder vendre el teu producte.
El nostre projecte a de ser bo i adequat per el lloc on el vulguem vendre.
Com ens hem de presentar? Hem d’utilitzar tots els missatges subliminals que revelaran que
Farem un bon producte. Utilitzar un llenguatge adequat. Presentar els projectes sense errors,
Sense faltes d’ortografia.