Suspensió del contracte de treball

Branques de la psicologia

1. Psicologia publicitària:

Esquers de publicitat:

Test a ulls clucs: Consistia a tastar les 2 begudes sense saber quina era cadascuna. Resultats→ favor de la pepsi → d’entre les 2 begudes, → escollida → millor gust.

Joc brut sense victòria: Tot i q els tests afirmessin que la beguda amb millor gust era la pepsi, la beguda + venuda era la coca-cola. Pepsi habia donat el producte fresc i acabat d’obrir mentre q la coca-cola la servia tèbia i esbravada.

Globalització: l’empresa coca-cola→ fàbriques allà on hi havia soldats americans: Aixì → convertir-se→producte multinacional. 

Coca-cola a la ii Guerra Mundial: II Guerra Mundial, coca-cola va adquirir un gran prestigi militar.

Coca-cola alimentava els somnis d’amèrica: La beguda era recordada pels soldats→moment gloriós, formes → ampolla recordaven una “pin-up” desitjable. On hi havia un soldat americà hi era la coca-cola. La companyia va aprofitar el conflicte bèl·lic per donar popularitat a la coca-cola.

Representant de dos enemics: Mentre la coca-cola represent als soldats americans, a Alemanya la beguda calmava la set dels soldats nazis.

Sexisme en la públicitat: En la publi d’abans, les dones que surtien als anuncis es veien utilitzan cremes o roba i cuan habien d’utilitzar algun aparell q sembles complicat las acompanyaben comentares com ho, no ho se fer servir, cuina més facilment per la teva famila.

PUBLICITAT SUBLIMINAL

“neuromàrqueting”
: Aplicació de tècniques neurocientífiques per veure els efectes que la publicitat i altres accions comunicatives en el cervell humà, x preveure la conducta del consumidor.

2. Psicologia laboral:

El treball en les nostres vides:

Identitat: Ens definim x la feina q fem. 

Permet la socialització (Teletreball agobiava la gent també perquè es perd l’espontaneïtat de les relacions q estableixes amb els companys i companyes de feina. Ens permet l’Autorealització (fulfilment).

Cara positiva

Construcció de la identitat personal

Estructura el temps vital

Socialització

Autorealització

Dona unitat a les nostres vides, perquè marca una finalitat, un propòsit.

Cara negativa:

Alienació concepte → Karl Marx → diu → condicions de treball en el sist capitaliste ens separen de la nos essència: es impossible estar realitzats si només fem una part del procés de creació d’un produc, i el resultat del nos esforç es x un altre, quan les feines ens prenen el temps vital i l’energia que necessitem per a formar-nos

com a persones, “estudipidització de l’obrer” el sist q l’aliena produeix falses necessitats q el lliguen al sist: el treballador compra els mateixos productes q ell, sense saber-ho, i no pot deixar feines pq necessita els diners per ser reconegut socialment; se’l distreu d’aquest fracàs personal oferint-li distraccions que no el permeten reflexionar.

Mètodes de selecció de personal: el mètode Grönholm

Mobing l'agressió psico cap a una persona dels companys de treball o jefes per que deixi la feina i no despedirlos i pagar-lis, per això es important tenir algú q s’encarregui d’evitar aquestes coses a les empreses.

3. Mètodes de la Psicologia

Descripció

Estudi de casos

Freud va crear la seva teoria de la personalitat amb estudis de casos, de persones que anaven a la seva consulta.

Jean piaget va aportar molts coneixements del pensament dels nens/es observan els seus tres fills i preguntar-los coses.

Síndrome d’estocolm Déu el seu nom al robatori del banc kreditbanken, (estocolm, suècia). Les víctimes van defensar els seus captors fins i tot després d'acabar el seu segrest, de 6 dies, i van mostrar una conducta reticent davant dels procediments legals q es van emprendre contre els segrestadors.

Patty hearst després d'haver estat retinguda x l'organització d'extremaesquerra es va unir a ells mesos després de ser alliberada. Va participar en diverses accions de l'organització fins que va ser empresonada. El president estatunidenc li commutà la pena i, el 2001 va tenir el perdo presidencial de bill clinton. La popu del cas, i difusió d'imatges on se la veu atracant un banc, porten a l'error de creure q es l’origen del nom del síndrome.

Enquestes

Enquesta com a mètode per conèixer conductes o opinions - una enquesta demana a la gent q informi sobre la seva conducta o les seves opinions. - ho pot registrar tot: hores q la gent se’n va a dormir, opinions sobre les mesures dels polít.

Problemes de les enquestes - no fan preguntes clares. - la pregunta condiciona la resposta - quan les persones enquestades no són representatives del total de la població estudiada. Si només contesten les enquestes les persones que col·laboren, les enquestes ja estan decantades. - que les respostes no siguin sinceres

Observació natural

Consisteix a observar i registrar el comport dels organismes en el seu ambient natur Es poden observar des de les societ de goril·les a la selva fins a les relacions entre germans en els barris deprimits d’una gran ciutat, passant x la manera en q els alum seuen a classe o no hi ha normes x fer-ho.

Cas paradigmàtic d’observació natural: dian fossey era una zoóloga estatunidenca famosa x la seva feina cientif i conservacionista amb goril·les de les muntanyes virunga. Assassinada (1985); el cas està obert. El seu treball va ajudar a la recup de la població de goril·les i la desmitificació del seu comport violent. La van trobar assassinada al dormitori de la seva cabana a les muntanyes de virunga. L'últim escrit al seu diari: quan t'adones del valor de totes les vides, estàs - pendent d'allò q és passat i et concentres + en la preservació del futur. En els seus 22 anys d'estudi amb els goril·les, va combatré l'activit dels caçadors q estaven extingin els goril.Les de les muntanyes. Va fer molts enemics, es creu q és el motiu de l'assassinat. Morta a cops de matxet x el cap dels caçadors de goril·les

Correlació: positiva i negativa

Correlació Quan una caract de conducta acompanya una altra es correlacionen. Una correlació → mesura estadística de la relació: indica com la variació d’una mesura acompanya la variació de l’altra i, com una prediu l’altra

(casos q no podem establir enllaços de causa-efecte, pq les dues mesures no sempre estan relacionades)

Correlació positiva indica q les 2 mesures varien en el mateix sentit (augmenten o disminueixen alhora). Així, trauríem una correlació positiva entre hores d’estudi i notes a l’examen.

Correlació negativa Indica una relació inversa. Un valor augmenta, l’altre disminueix. Exemple, si l’autocontrol i la depressió tenen una correlació negativ = entre el grup de persones amb alt índex de depressió trobarem baix índex d’autocontrol. Això no estableix una relació de causalitat, el baix índex d’autocontrol augmenta l’índex de depressió, o el baix índex de depressió origina un augment de l’autocontrol? L’única conclusió és q + fàcil trobar persones depres entre el grup de les que presenten un baix autocontrol, però en cap cas que una cosa sigui conseqüència de l’altra. Atenció!! Errors més comuns dels psico → suposar q la correlació pressuposa la causalitat, cosa q porta a falses conclusions.

Mètode experimental x aïllar la causa i l’efecte, x explicar q provoca q , s’utilitza l’experimentació - Manipular un aspecte, controlable → variable independent, x veure quin efecte produeix en un altre aspecte, relatiu a la conducta del subj → variable dependent. - Si les manipulacions en les V.Ind (controlades x l’experimentador) van acompanyades de canvis en les V.Dep (no controlades x l’experimentador)

→ deduir q aquests canvis, si es produeixen sempre i en el mateix sentit, són conseqüència d’aquelles modificacions. - L’experimentació forma part del mètode hipotètic- deductiu, basat en l’observació d’un fenomen, la formul d’una hipòtesi sobre la seva causa i l’anàlisi de la validesa d’aquella hipòtesi amb el disseny d’un experiment q la posi a prova. En cas q l’experiment/s validin la hipòtesi, parlarem de la seva verificació. En cas q l’experiment/s refutin o falsin la hipòtesi, aquesta s’haurà de reformular.

Psicologia Estudi → comportament humà. Combina els coneixements de la bio amb els de la filo x entendre millor com i pq les pers es comporten de certa manera en diverses situacions. La Psico te en compte el q pensem, sentim i com altres elements influeixen en la manera com actuem. Tmb busca predir el comportament dels individus sobre determinats estímuls. És comú q la Psico s'auxiliï de la Neurologia x entendre millor com treballen el nos cervell i neurones i com impacta a com actuem.

Parapsicologia Pseudociencia (no branca Psico) estudia els fenòmens paranormals; relacionats amb elements sobrenaturals i per als quals «molts no troben explicacions lògiques». Telepatia, telequinesi, clarividència, precognició i experiències amb éssers sobrenaturals

Diferències - La Psico és una ciència, mentre que la Parapsico és una pseudociència. - La psico estudia els fenòmens relacionats al comportament humà, mentre que la parapsico estudia fenòmens sobrenaturals. - La psico empra el mètode científic en les seves investigacions, mentre que la parapsico no.

Experiment per demostrar que la telepatia és una pseudociència (Cartes Zenner)

Les cartes Zener són una baralla de cartes de 25 naips de cinc tipus distints. Van ser utilitzades pel parapsicòleg Joseph B. Rhine i Karl Zener, amb la finalitat d'estudiar la possib de percepció extrasensorial aparent. 2 persones participen en l'experiment com a subj. Si el receptor té poders psíquics, serà capaç de llegir-li la ment a l’altre. Les 2 persones estan assegudes en dos extrems d'una taula. La persona que actuarà d'agent rebrà un mall de 25 cartes Zener, que haurà d'anar aixecant una a una. Mirarà cada carta, tractant de pensar en el que està veient. El receptor apuntarà en un paper els símbols que creu estar llegint en la ment de l'agent. Un cop s'hagin llegit les 25 cartes, es compararà en quin ordre s'han presentat els símbols de la baralla i quins ha encertat el receptor. S’analitzarà estadísticament les 2 llistes, x veure si s'ha donat un cas de telekinesis real o si no te poder psíquic.

Astrologia (víDeó i qüestionari de Carl Sagan):

Pq és pseudociència? Pq es basa en opinions i no en evidències.

Pq perviu en els nostres dies? La rutina, la gent vol q estigui connectada amb l’univers. Ja q es diuen coses molt generals amb la q tots s’identifiquen.

Per què està lligada al fatalisme? És perillósa, pq representa q les nos vides estan lligades a les senyals del cel.

Escola estructuralista:

Lleis de la percepcióLleis gestalt Les lleis que descriurem no actuen de manera indepe, actuen simultàniament i s’influencien mútuament

Llei general de la bona forma Els estímuls ambigus s’organitzen de la forma més simple possible. Tendim a buscar de manera automàtica la simetria, la regularitat, l’estabilitat.

Llei del tancament Les formes tancades o acabades són + estables visualment, x això tendim a completar amb la imaginació les formes percebudes, buscant la millor organització possible.

Llei del contrast La posició relativa dels diferents elements incideix sobre l’atribució de qualitats

Llei de la proximitat Els elements + pròxims tendeixen a veure’s com una unitat i a aïllar-se d’alters. Encara q tots els punts siguin =, unim els + pròxims.

Llei semblança Agrupem elements semblants.

Llei de la continuïtat Donem continuïtat a imatges relacionades

Llei general de la figura i fons Figura: en primer pla, element q s’interrelaciona amb altres, imatge detallada i concreta. Límits clars. Àrea + lluminosa

Fons: no és figura, no és detallat, tendeix a desaparèixer. Límits es difuminen. Àrea més apagada.

Escola psicoanalítica (dues ppts): Una de les ppt és la teoria de Freud, una altra conté explicacions complementàries.

Parts de la personalitat: allò, jo, superjo

L'Això Freud deia q era l'estructura de la psique humana q apareix en 1r lloc → present des q naixem, els 1r 2 anys de vida és el q mana. Es mou → principi del plaer immediat, lluita per fer q les pulsions primàries regeixin la conducta de la persona, indepe de les conseqüè a mitjà o llarg termini q pugui comportar. Considerat → "la part animal"de l'ésser humà.

El Jo Sorgeix als 2 anys i, es regeix pel principi de la realitat. El Jo està + enfocat a l'exterior, I ens porta a pensar en les conseqü del q fem i els problemes q pot generar una conducta desinhibida. Emfrontaments → Això x aplacar les pulsions, x a això utilitza els mecanis de defensa.

El Superyó apareix als 3 anys de vida i és conseqüència de la socialitz i la interioritz de normes consensuades socialment. Vetlla pel compliment de les regles morals. Pressiona x fer grans sacrificis/esforços pq la personalitat d'un mateix s'acosti a la idea de la perfecció i el bé.

L'equilibri entre les forces Freud creia q totes aquestes parts de la psique hi ha a totes les persones i, a la seva manera, són part indispensable dels processos mentals. També creia q la lluita entre l'Això, el Jo i el Superyó pot generar descompensacions q produeixen patiment i l'aparició de psicopatologies, de manera q es devia tractar de re-equilibrar la correlació de forces a través de la psicoanàlisi. D'altra banda, si l'Això predominava, això podía donar pas a la sociopatía, Una impulsivitat q posa en perill a la persona q l'experimenta i als altres, la prioritat és satisfer necessitats amb urgència. La impossibilitat de refutar les teories de Freud converteix aquests 3 concep en constructes teòrics poc útils per a la psico cientif actual, en part per l'impacte que va tenir sobre la filosofia de la ciència l'obra de Karl popper i les seves crítiques a la psicoanàlisi.

Accés als continguts de la ment: conscient, preconscient i inconscient

Els tres nivells de la ment de Freud

El preconscient consisteix en tot allò q potencialment es pugui portar a la ment conscient. La ment conscient conté tots els pensaments, records, sentiments i desitjos dels quals som conscients en un moment donat. Aquest és l'aspecte del nostre processament mental que podem pensar i parlar racionalment. Una part d'això inclou la nostra memòria, que no sempre forma part de la consciència, sinó que es pot recuperar fàcilment en qualsevol moment i conscienciar-nos.

L’inconscient o allò està present en tots i és com una caldera d’aigua bullint; per evitar q exploti, s’ha de destapar una mica. Funció del jo, donar una certa llibertat allò però burlant la vigilància del superjo, que està a punt per reprimir-nos i fer-nos sentir culpables davant de

qualsevol impuls. El jo permet que l’allò s’alliberi una mica amb el que s’anomenen mecanismes de defensa, petits trucs que poden fer-nos sentir una mica millor enfront de la virulència de les pulsions:

Freud va comparar aquests tres nivells d'ànim amb un iceberg. La part superior de l'iceberg que es pot veure damunt de l'aigua representa la ment conscient. La part de l'iceberg submergida per sota de l'aigua però encara visible és la preconsciència. La major part de l'iceberg que no es veu sota la línia d'aigua representa l'inconscient.

Mecanismes de defensa

Reacció: Manifestar una conducta externa contraria a un sentiment o afecte que s’ha reprimit. S’oculta el veritable sentiment, q la conciencia no pot acceptar

Formació reactiva: Ocultarels teus sentiments reals i reaccionar amb l’inrevés (coraza) Identificació: Fer teu lo que una altre persona sent o te

Desplaçament: Traslladar un sentiment, desig o pulsió del seu objecte o persona original a un altre objecte o persona

Racionalització: Inventar arguments racionals x justificar una conducta q reclama l’allò Negació de la realitat: Negar o deformar un fet de la realitat “no ho he fet”

Projecció: Veure en elsaltres sentiments o idees propis que no volemacceptar en nos.

Fantasia. Per exemple, quan fantasegem i resolem un problema ni q només sigui en la nos imaginació (imaginar-me q estic amb el George Clooney permet q resolgui la meva pulsió sexual, i com q és un somni el meu superjo no em castiga fent-me sentir culpable pq faig mal al meu novio).

Sublimació. Quan intento compensar alguna cosa q no puc fer, fent molt bé una altra q sí q està al meu abast.

Regressió. Quan intento refugiar-me en una etapa anterior del meu passat en q em sentia + segura, per així no afrontar directament la situació present, q se’m fa molt difícil (per exemple, un nen q no paeix l’arribada d’un nou germà, pot tornar a fer-se pipí al llit)

Complex d’Èdip i complex d’Electra

El Complex d'Electra és alguna cosa molt comuna entre la majoria de les nenes en algun moment de la infància, en algunes ocasions, va més enllà. Aquesta fixació afectiva cap al pare pot generar una situació de rivalitat amb la mare. És una dinàmica normal en el desenvolup de les petites, q pot observar-se a partir dels 3 anys, però q en un termini de 2 anys es resol de manera natural.

El complex d'Èdip Durant l'etapa genital del desenvolup del nen, de 3 als 6 anys, el nen comença a sentir-se atret x la mare i a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja q sap q no està bé odiar el pare. Això es resol amb la identificació, en què el nen adopta caract del pare.

Somnis: Mecanismes de formació dels somnis.

MECANISME 1. El somni  te relació amb la vida desperta, amb representacions presents a la conciencia, encara que el teu somni sigui raro o treu de la vida real, de experiencies externes e internes

MECANISME 2. Moltes vivències reals son recordades en els somnis, però de vegades son peculiaritats que van passar temps enrere i que no recorden haver viscut mai

MECANISME 3. La infantesa és una font inesgotable de materials pels somnis perquè en aquella època som amorals, encara que no tinguem normes de conducta per la convivència. Els somnis mostren allò reprimit, desitjos, per exemple els gelós, cosa que se supera amb el temps

MECANISME 4. Fins i tot adormits es poden sentir estímuls sensorials que poden acabar fusionant-se amb els somnis. Per això de vegades exagerem aquell estímul desmesuradament.

MECANISME 5. El somni també es manifesta com la dramatització d’un desig reprimit, encara que fins i tot sommiant ens censurem

MECANISME 6. També hi ha un procés de simbolització on algun objectes representen altres objectes.

Lapsus linguae Errorinvoluntarioquesecometéalhablar.

Oblits Freud escriu aquesta obra per buscar una explicació a totes aquelles coses que ens passen habitualment i que ell creu que són actes preconscients o inconscients. Analitza diversos punts:

Lapsus linguae Equivocacions q fem al parlar i anant una mica + enllà Freud aporta el concepte d’acte fallit, en el qual se li donen a aquestes equivocacions un sentit psicoanalític. Actes fallitsComportament anormal involuntari i puntual i q quan som conscients q l’hem fet el rectifiquem ràpidament.

Actes simptomàticsSón actes q fem de manera sistemàtica al llarg de la nostra vida i q tenen una explicació q té a veure amb el nos inconscient

Oblit de noms Analitza tot el que fa referència al procés d’oblidar o equivocar-se de noms i exposa que d’una manera o altra, al darrere d’aquestes equivocacions, hi ha una posterior interpretació que fa que no se li doni gens d’importància al fet d’haver tingut aquesta equivocació.

Records encoberts Records infantils q tenen el seu origen a la relació associativa amb altres continguts reprimits

6.6. Recordeu també el cas d’Anna O. (Berta Pappenheim, pacient de Freud): el mètode de la talking cure o cura de la parla (el/la pacient parla amb llibertat perquè es troba en una posición relaxada (per exemple, estirat en un sofà), i llavors pot revelar pistes que portin cap a l’origen d’alguns traumes) i de l’associació lliure de paraules (el metge diu una paraula, i el/la pacient l’associa immediatament amb una altra; un cop acabada la sessió, el metge pot analitzar el que deia la persona per trobar claus dels traumes passats que probablement estaven causant l’angoixa del pacient).

Influència de la Psicoanàlisi en l’art:

El Surrealisme. És un moviment artístic i literari fundat l’any 1924, per André Breton, artista captivat per la Psicoanàlisi. Breton i els surrealistes voldran destaca el paper de l’inconscient en l’activitat creativa. Els surrealistes més importants van ser Max Ernst, René Magritte i Salvador Dalí.

Escola humanista:

Piràmide de MaslowAutorealització: Moralitat, creativitat, esponatietat, falta de prejudicis, acceptació de fets, resolució de prroblemes

Reconeixament: Autorreconeixement, confiança, respecte, éxit.

Afiliació: Amistat, afecte, intimitat sexual

Seguretat: Seguretat física, de empleo, de recursos, moral, familiar, de salud, de propietat privada

Sisiologia: Respiració, alimentació, descans, sexe, homeostasis.

Concepte d’assertivitat (enfront a passivitat i agressivitat)

- L’assertivitat és un concepte desenvolupat pels psicòlegs que treballen les habilitats socials. De fet, per alguns autors, assertivitat és sinònim d’habilitat social.

La conducta assertiva es defineix com l’expressió adequada de les emocions en les relacions socials, sense que hi hagi ansietat o agressivitat.

- La conducta agressiva pot arribar a tenir conseqüències aparentment favorables a curt termini, perquè les persones que la desenvolupen aconsegueixen els seus objectius i manifesten els sentiments de manera agressiva i violenta, però aquesta conducta anul·la el dret de les altres persones i genera odi i ressentiment. A llarg termini, doncs, la gent evita el contacte social amb la persona agressiva. De vegades la nostra societat premia la conducta agressiva amb el nom de conducta ambiciosa, però el preu d’aquesta «ambició» és deixar de banda els altres i tenir problemes en les relacions interpersonals.

- S’ha comprovat que la conducta passiva està relacionada amb sentiments de culpa, d’ansietat i sobretot amb una baixa autoestima. Desenvolupen aquest tipus de conducta les persones que sempre tenen por de molestar els altres, que no saben afrontar una negativa o un rebuig i que tenen un sentiment d’inferioritat.