Superstrat català

ELS REGISTRES NO FORMALS

Espontaneïtat en l’ús de la llengua.
Tipus:
registre familiar i popular.

1. REGISTRE FAMILIAR
   

Converses privades més espontànies. Registre col·loquial, caracteritzat per la subjectivitat, l’emoció que es posa en dir alguna cosa. El llenguatge és de gran expressivitat i informalitat, per això es poc elaborat, espontani, repetitiu i simple. Usa recursos com la comparació, els sentits figurats i les frases fetes, les exageracions, els eufemismes, les onomatopeies i combina paraules amb gestos.

La cohesió textual, empra pocs nexes de subordinació i les frases sovint queden inacabades i deslligades. La gran expressivitat es manifesta en l’ús abundant d’interrogacions i exclamacions, imperatius, cicatrius i interjeccions.

2. REGISTRE POPULAR
   

Usada per la majoria d’estrats socials, expressiu i directe amb una formalitat molt baixa. Transgredeix la norma lingüística i també la norma social. Quan transgredim la norma social és quan reneguem i diem paraulotes (temes referits al sexe, funcions religioses i escarni religiós).

Conceptes:

(Substrat, Superstrat, Adstrat)

• Substrat: Es denomina substrat a les paraules que provenen de les llengües que hi havia abans de l’arribada del llatí vulgar i que avui encara es segueixen utilitzant.Com per exemple:

  • Iber/Iberobasc⇒ Paparra, pissarra, isard, esquerra.

  • Celtes⇒ Salardú, Besalú.

  • Grecs⇒ Aire, pedra, oliva, esponja, hora.

  • Fenicis⇒ Eivissa.                                                                                                           

• Superstrat: Element lingüístics de llengües que varen influenciar a la creació d’altres, com es el cas de les llengües ROMàniques. Al català per exemple hi podem trobar:

  • Visigots/Germànics⇒ Arnau, Bernat, Roger, Ramón, Ferran.

  • Àrab⇒ Bini/Beni. (vol dir fill de ho podem trobar a noms de llocs com per exemple Biniparrell).

  • Francs.

• Adstrat: Elements lingüístics d’una altre llengua que influeixen a una llengua ja formada. Com es el cas de:

  • Francès⇒ (S. XVIII) Neoclassicisme, vinyeta, dutxa, frac.

  • Anglès⇒ En el cas de l’anglès cal diferenciar dues influències: una de general que es dona a nivell de tota la llengua catalana i una que es va dur a terme durant la dominació anglesa de Menorca al S.XVIII i que només influeix al dialecte menorquí.

    • • -Dialecte menorquí⇒ Xoc, Mèrvil, Boinder.

      • -Català⇒ Filmografia, futbol, boicot, bistec.

  • Castellà⇒ (S.XV) Amo, hisenda, esmorzar, gandul, enfadar.

  • Italià⇒ (època del Regne de Nàpols) carnaval, camerino, batuta, cúpula, disseny.

  • Occità⇒ (S. XII-XIII) Canonge, bacallà, ambaixada, heretge.