El Superhome i la Transmutació de Valors

Filosofia de Nietzsche

El seu pensament sempre progressa i es pot interpretar de diferents formes. La seva sospita qüestiona contundentment tot, filosofa «a cops de martell», critica la filosofia, la ciència, la moral, la religió, els valors de progrés, raó i veritat, que fan sotmetre la vida a «l'imperi frígid de la teoria».

Crítica a la Cultura Occidental: Apol·lo i Dionís

A La Genealogia de la Tragèdia mostra la seva filosofia, que es basa en reconèixer la vida com a valor fonamental, convençut que la cultura occidental l'ha negat. La tragèdia grega n'és un clar exemple, mostra la oposició inconciliable entre Bé i Mal, entre l'esperit dionisíac (de vida, fecunditat, salut, força instintiva, d'harmonia amb la natura) amb l'esperit d'Apol·lo (que adorm i emmascara la realitat, que representa la raó, la proporció, la mesura, l'equilibri, la serenitat...). L'art tràgic diu sí a la vida. Plató i Aristòtil, amb la seva decadència, imposen moralitat sobre vida, imposen Apol·lo sobre Dionís.

Temes de Nietzsche

Mort de Déu

Resumeix la mort de les idees immutables i absolutes, la decadència dels valors caducs. Déu representa allò suprasensible, allò ideal, les grans veritats d'Occident, els dogmes. Però ara ha mort. L'antropocentrisme renaixentista, el racionalisme humanista, el positivisme científic (en una primera etapa) i la consciència moderna el fan reflexionar. Aquesta mort suposa un renèixer de l'home, la seva alliberació, la creació d'una història on l'home forja el seu propi destí.

Superhome

Conseqüència de la mort de Déu. És el nihilisme, manca de valors, evolucionat. S'ha de fer, però, un pas endavant, ja que el nihilisme per si sol no aporta res. El nihilisme pot ser positiu (on es col·loquen nous valors en lloc de Déu), negatiu (quan no se'n posen de nous i es crea desesperació) i passiu (quan no es busca transcendència, com en el budisme).

El superhome ha de superar els antics valors i posar la vida en primer lloc. Ha de superar el nihilisme i evolucionar sense aportar valors falsos que creïn una nova religió i el facin ser el darrer home. L'ha de transmutar. El superhome és el nou déu i és el sentit de la veritat i creador de valor al món. L'home patirà tres metamorfosis:

• Esperit de camell: Representa la càrrega del pes de la moral, és l'home que no vol i que nega aquesta vida per acceptar la de més enllà, un home submís a la moral.
• Esperit de lleó: Representa l'home superior que es vol trobar a si mateix i s'autoafirma per sobre de tot i crida la llibertat contestant al «Tu has» de Déu amb un «Jo vull» rotund.
• Esperit de nen: Representa l'esperit creador i espontani que té llibertat vertadera i diu «Sí a la vida». És el superhome.

Voluntat de Poder

És la característica principal del superhome (inspiració de Schopenhauer, «voluntat de viure», però menys pessimista). És allò que mostra l'actitud d'afirmar la vida. És la voluntat de domini, força, potència vital, energia creadora, que s'oposa a la voluntat d'igualtat. És l'instint de manifestar-se més enllà del bé i del mal.

Teoria de l'Etern Retorn

És una metàfora que caracteritza els valors que sorgeixen de la transmutació de valors. És la infinita repetició d'allò que existeix, és una visió cíclica, no lineal com l'habitual, que ens ha de fer obrar de forma digna per viure la repetició. Aquesta teoria destaca la importància del canvi i l'evolució d'Heràclit, la importància de la vida i l'existència en contra del pessimisme i la importància de la reversibilitat a favor d'Empèdocles.

Transmutació de Valors

No és una inversió, és un trencament, una nova cultura que fa fora els valors caducs (Déu, raó, moral, ciència) i en posa d'altres que acceptin la vida amb amor i valguin, per tant, per si mateixos. Els valors ara són vida, no raó.

Crítica a la Cultura del Moment: Crítica a la Moral

Critica a la moral judeocristiana, que és antinatural i metafísica i treu importància a la vida terrenal, única, a favor d'una celestial i divina.