Superhome Nietzsche camell Lleó nen

NIETZCHE

Friedrich Wilhelm Nietzche fou un filòsofalemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del Segle XX.

Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs.

Va meditar sobre les conseqüències del triomf del secularisme de la Il·lustració, reflexió que expressà, d'una manera concisa, en la seva observació que «Déu ha mort».
Nietzsche va rebre un ampli reconeixement durant la segona meitat del Segle XX, com una figura significativa en la filosofia moderna. La seva influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, fenomenològics, postes tructuralistes i postmoderns; especialment en autors francesos com Michel Foucault i Deleuze entre d'altres. Si bé hi ha qui sosté que la característica definitòria de Nietzsche no és tant la temàtica que tracta sinó l'estil i la subtilesa amb què ho fa. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de Paül Ricoeur), juntament amb Karl Marx i Sigmund Freud.

L'home i el superhome

L'home és un ésser a mig fer, un pont entre la bèstia i el superhome, l'únic animal que encara no s'ha consolidat. Cal, doncs, superar l'home o tornar a l'animalitat primitiva. Però l'home és l'animal que mira al futur, que és capaç de concebre ideals. Tres han estat les versions de l'ideal humà:

L'estètic, que és interpretat com a harmonia de vida i raó.

El científic, en el qual l'ésser humà coneix la realitat nua, per la qual cosa acaba afirmant enèrgicament la vida.

El superhome, que personifica el valor suprem de la vida, la més alta manifestació del qual és la voluntat de poder.

El superhome és un ésser superior, lliure dels valors del passat, autònom, agressiu i legislador.

Ell és la seva pròpia norma, perquè es troba més enllà del bé i del mal. Representa el fi suprem de la humanitat; la vida que el meni serà ascendent i natural, la que l’aparti, serà descendent i antinatural.

De quina manera apareixerà el superhome és una cosa que Nietzsche no explica. Potser cal entendre que el portarà l'etern retorn i que el superhome és el primer home, l'innocent home primitiu que encara perdura dels temps presocràtics. En qualsevol cas, Nietzsche presenta el superhome com el fruit de tres transformacions: «Com l'esperit es converteix en camell, el camell en lleó i el lleó, a la fi, en nen». El camell s'agenolla per carregar amb el pes que li llança el gran drac. Després, l'esperit es transforma en lleó que vol conquerir la seva llibertat, llançar els antics valors i poder dir que és la seva voluntat. Però el lleó, incapaç de crear nous valors, ha d'esperar que l'esperit es transformi en nen. «Per què el lleó rapaç ha de convertir-se en nen? Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que es mou per si mateixa, un primer moviment, un sant dir sí». El superhome, per tant, posseeix la innocència del nen, viu més enllà del bé i del mal, posseeix el poder de crear nous valors, viu fidel a la terra. En resum, el superhome no és sinó l'encarnació de tot el missatge de Nietzsche: no és un personatge terrible; és un nen.

Nietzsche assenyala com a condició per a l'aparició del superhome la mort de Déu; en la mesura que Déu representa l'antinòmia de la vida i la negació de la innocència de l'ésser humà. «El concepte Déu, inventat com a concepte antitètic de la vida –en aquest concepte es concentra tot allò que és nociu, enverinador, difamador, tota l'hostilitat a mort contra la vida».