No ha estat suficientment pensat l'adveniment dels sofistes com a professionals del fet educatiu, com aquells que inauguren l'ofici d'educar. La història de l'educació sol situar-los com un canvi en la continuïtat: la continuïtat la dóna l’educació e

5.Quina relació tenen els sofistes amb l'educació?

Durant el s. V les classes mitges van guanyar molt protagonisme. Va triomfar la democràcia, defensaven una “dêmos” lliure, la qual va irrompre en els afers de la polis i l’art lliure en ciutat és la superioritat de la civilització que Grècia vol representar. En els escrits de la època apareix, com a principal preocupació, el fet de ser bon ciutadà.

Aleshores van aparèixer els Sofistes i amb ells l’ofici d’educar.
Van significar el pas d’una educació heroica destinada als nobles a una educació per la formació del ciutadà. Pretenien ensenyar l’arétê (excel•lència), que fins el moment pertanyia a la naturalesa de les persones i al designi dels déus. Predicaven l’escepticisme, defensant que per a tota qüestió hi ha dos raonaments oposats entre sí.

Són considerats els creadors de la possibilitat de pensar que aquesta arétê es pot ensenyar i també de l’ètica situacional. Aquests dos aspectes enfonsen el món homèric i desvetlla la inquietud de pensadors, com Sòcrates i Plató. Els sofistes defensaven la força creadora del logos i de la paideia, això es coneix com el “relativisme moral”.

Així doncs, els Sofistes representaven el punt més àlgid de la destrucció de la seguretat que atorgava la metafísica de les narracions mítiques i religioses. Amb ells “educar” no és que es converteixi en un ofici, sinó que s’esdevé l’ofici d’educar i, per tant, l’educació.

6.Explica amb les teves paraules i comenta aquest fragment:

«No ha estat suficientment pensat l'adveniment dels sofistes com a professionals del fet educatiu, com aquells que inauguren l'ofici d'educar. La història de l'educació sol situar-los com un canvi en la continuïtat: la continuïtat la dóna l’educació entesa en sentit metafísic, immune al mostrar-se de les coses; i el canvi, el pas d'una educació heroica destinada als nobles, a una educació per a la formació del ciutadà. Però tot apunta a que no hi ha ni continuïtat ni canvi, sinó adveniment.»

Aquest fragment ens ve a explicar que amb els sofistes no va ser un adveniment que inauguressin l’ofici d’educar, sinó que van ser una aparició, que ells van ser els primers educadors de la història. Que l’educació està per sobre de totes les coses en un sentit metafísic i que l’educació és immune al mostrar-se de les coses, és a dir, queda igual. Que amb els sofistes, l’educació és per a la formació del ciutadà i no només per a la gent noble. Que no és un canvi ni una continuïtat, sinó una aparició perquè amb ells apareix l’ofici d’educar, amb ells apareix l’educació. Son els inaguradors d’aquest ofici.