Substitució lingüística

• BILINGÜISME → situació en que un parlant o un grup social determinat fa servir alternadament dues llengües.

• DIGLÒSSIA → fenomen que fa referència a l’ús diferencial de dues llengües. És un ús discriminatori ja que el parlant percep que una de les llengües té més prestigi que l’altra i sol emprar-ne només una per als usos formals i l’altra per als informals.

• SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA → procés a través del qual una llengua adquireix àmbits d’ús en detriment d’una altra que els ha perdut.

• NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA → procés sociocultural a través del qual una llengua s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i al mateix temps, accedeix a àmbits d’ús fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d’aquella.

• NORMATIVITZACIÓ → procés d’elaboració d’unes normes lingüístiques explicites que permet la construcció d’una variant estàndart per ser usada en els àmbits formals i públics.

• ESTANDARDITZACIÓ → és la promoció d’una varietat de la llengua com a norma supradialectal per a tota una comunitat lingüística.

• PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA → És l’acció de govern encaminada a l’elaboració conscient i racional de plans d¡intervenció sobre els fets lingüístics.

• POLÍTICA LINGÜÍSTICA→ es basa en la construcció d’un Març legal de l’idioma. La normalització és conseqüència d’una política lingüística.

CONCEPTES BÀSICS SOCIOLINGÜÍSTICS IV

• Monolingüisme com a objectiu → una situació poc habitual en què només existeix una llengua o bé en què les minories lingüístiques no són reconegudes i la política lingüística pretén substituir-les per la llengua dominant.

• Protecció́ de les minories lingüístiques → situacion en què les llengües minoritàries i minoritzades tot i que no disposar d’una planificació que en permeti la normalització, tenen, si més no, alguna mena de reconeixement institucional.

• Autonomia lingüística → situació en què les llengües minoritaries i/o minoritzades comparteixen la condició d’oficials en els territoris administratius propis amn la llengua oficial de tot l’estat.

• Federalisme lingüístic → aplicació estricta del criteri de territeriolitat. És a dir, les diferents llengües són oficials, de manera exclusiva, als territoris que històricament les tenen com a pròpies.

• Bilingüisme institucional → l’aplicació estricta de la cooficialita arreu de l’estat.

• Criteri o principi de territorialitat → consisteix a garantir els drets de la llengua territorial sobre els parlants que hi viuen.