La Substància i l'Existència: Una Exploració Metafísica

Què significa existir?

Si per mitjà de la raó ens preguntem què són les coses, i tractem d'anar més enllà de les propietats que presenten, descobrirem immediatament que les coses són, existeixen. El ser de les coses és el que els metafísics han anomenat substància. La substància és l'element que està per sota de les propietats, i també dels canvis que les coses experimenten. La realitat és, i ser significa ser substancial. Tot el que és alguna cosa és una substància, i totes les seves propietats es refereixen a la substància, la substància del substrat general, la primera característica del qual és l'existència.

Els canvis també es produeixen sobre la substància. Sense la substància no hi hauria cap canvi possible, no hi hauria procés. En qualsevol canvi és necessari que alguna cosa continuï i una altra canviï. Si no fos així, hi hauria substitució i no canvi. El que continua en el canvi és la substància. La substància serveix per fer comprensible el fenomen de l'existència i el canvi. És alguna cosa que no es veu, que no té propietats, però és necessari que existeixi, perquè això ho exigeix la raó. A més, tingui o no tingui una existència efectiva, sembla necessari, com a mínim, disposar del concepte de substància per pensar la realitat i el canvi i poder-ne parlar.

Què existeix?

Existeix la substància i existeixen les propietats que se li poden atribuir. Existeixen també la permanència i el canvi. Algunes d'aquestes existències podem observar-les: els sentits ens n'informen. Però unes altres (el que és substancial i permanent) només podem pensar-les, dir que existeixen gràcies a la raó. La metafísica ha considerat que el que és substancial i permanent és més real que el que és plural i canviant, d'aquí que la raó (el pensament humà raonant correctament) es consideri el camí adequat per saber què és de veritat la realitat.

En general, els pensadors metafísics s'han esforçat a fer comprensible la realitat i el canvi amb el menor nombre de substàncies.

Visions sobre el nombre de substàncies

• En un extrem trobaríem els qui defensen l'existència d'una sola substància. Si només s'admet l'existència d'una sola substància, la metafísica es denominarà monista.
• Si es defensa l'existència de més d'una substància, parlaríem de metafísica pluralista. L'extrem del pluralisme consisteix a defensar l'existència d'un infinit nombre de substàncies.

La naturalesa de la substància

• Si es considera que la substància és material (té les propietats de la matèria), la metafísica serà materialista.
• Si és espiritual, serà espiritualista.

Filòsofs i les seves concepcions

Hi ha filòsofs, com Descartes, que admeten l'existència alhora de substàncies espirituals (ànima humana, Déu) i materials (els cossos). D'altres, com Berkeley, només admeten la substància espiritual. Spinoza només reconeix una substància comprehensiva, infinita i eterna.