Subjecte el·liptic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,07 KB
Però L. Catilina, després d’aturar-se uns dies a casa de G. Flamini en el camp d’Arezzo, mentre arma la població ja prèviament revoltada, es dirigeix al campament amb els fasces i les altres insígnies del poder. Quan això es va saber a Roma, el senat decreta que Antoní s’afanyi a perseguir Catilina amb l’exèrcit.
Es tracta d’una oració composta en què la subordinada fa de Complement d’Objecte Directe de la principal; per tant la conjunció ut introdueix una oració subordinada completiva en funció de CD. A la principal senatus és el subjecte, decernit és el verb i l’oració introduïda per ut el CD. A la subordinada, Antonius és el subjecte, persequi maturet és el verb, Catilinam és el CD (també es pot considerar que persequi és CD de maturet , i que Catilinam ho és de persequi ), i cum exercitu és un CC de companyia
Pel mig de Mèdia passa el riu Cidne. Llavors era l’estiu; la transparència de les aigües invità el rei cobert de pols i ensems de suor a rabejar-hi el seu cos encara ardent. Així, doncs, després de despullar-se, davallà al riu. Tan bon punt entrà a l’aigua, els seusmembres començaren a enrampar-se; i el calor vital abandonà gairebé tot el seu cos. Veste deposita és una construcció d’ablatiu o participi absolut; està formada per un substantiu en ablatiu amb el qu al concorda un participi, en aquest cas de perfet passiu. Té autonomia sintàctica. Veste fa la funció de subjecte i deposita de predicat
«Quan es dirigia cap a Itàlia, Cèsar envià Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als nantuates, perquè volia obrir una via a través dels Alps. Galba, un cop preses les fortaleses, decidí establir dues cohorts entre els nantuates, i ell mateix passar l’hivern amb les cohorts restants en un poblet que s’anomenava Octodurus.» L’estructura sintàctica iter per Alpes patefieri forma una oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de complement directe de uolebat. En aquesta construcció cum és una conjunció subordinant. Introdueix una oració subordinada adverbial de cum històric (temporal-causal).
«Quan va ser anunciada aquesta incursió sobtada, Cèsar envià des del campament tota la cavalleria als soldats d’infanteria, que resistien amb molta valentia l’atac dels enemics i lluitaven aferrissadament . Havent rebut un nombre petit de ferides, els soldats d’infanteria van matar un bon nombre d’enemics, abans d’aparèixer la nostra cavalleria.»La construcció formada per Paucis uulneribus acceptis és un ablatiu absolut. Consisteix en un participi en ablatiu concordat amb un substantiu també en ablatiu , que li fa de subjecte.(OPCIONAL: aquí el substantiu va complementat per l’adjectiu paucis)
Ròmul, després de fundar la ciutat, a la qual tot partint del seu propi nom va denominar Roma, rebé a la ciutat una multitud de pobles veïns. Va triar cent homes d’entre els més vells, als quals va posar el nom de senadors a causa de la vellesa . Aleshores, com que ni ell ni el poble no tenien esposes va convidar les nacions veïnes de la ciutat de Roma a l’espectacle dels jocs i en va raptar les noies
Tenim dues oracions, una subordinada causal temporal introduïda per cum i una principal, la que comença amb el verb inuitauit. La subordinada està formada per un subjecte múltiple: ipse et populus, i un predicat verbal format pel verb haberenti el COD,uxores. Es tracta per tant d’una oració transitiva.D’altra banda, la conjunciócum i el verb haberent formen una construcció anomenada cum narratiu o històric. Està constituïda per la conjunció cum i un imperfet o plusquamperfet de subjuntiu. Té valor temporal-causal i sol traduir-se habitualment per gerundi simple o compost, segons el temps emprat. L’oració principal està formada per un subjecte en tercera persona, que pel context deduïm que és Romulus , ja citat abans, i un predicat del qual formen part el verb inuitauit, el COD: uicinas urbis Romae nationes(urbis Romae constitueixen un complement del nom), un CC de direcció (qüestió quo), ad spectaculum ludorum (aquí, ludorum, també és complement nominal). És, per tant, una oració transitiva.
"Sòcrates no s’avergonyia de jugar amb els infants (1) i Cató relaxava amb vi el seu espèrit (0.5) fatigat per les preocupacions públiques (1), i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes (0.5). De la freqüència dels fatics neix un cert afebliment dels esperits (0.5). En efecte, el son és necessari per a refer-se (0.5); tanmateix, si l’allargues sempre dia i nit, serà la mort (1)".
“Totes les coses que existeixen en la vida dels homes han d’haver estat tractades per l’orador; en efecte, l’eloqüència és una de les virtuts més importants. Encara que totes les virtuts són iguals i similars, tanmateix una és més il.Lustre que no pas una altra; l‘eloqüència és la força que exposa les percepcions i les decisions de la ment de manera que és capaç de commoure els oients”.
« Un cop dutes a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb una gran escassetat de blat.» La construcció formada per inita hieme és un ablatiu absolut, que consta d’un participi en ablatiu concordat amb un substantiu també en ablatiu
« Un cop dutes a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb una gran escassetat de blat.» La construcció formada per inita hieme és un ablatiu absolut, que consta d’un participi en ablatiu concordat amb un substantiu també en ablatiu. L’estructura sintàctica pacatam essé Galliam forma una oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de complement directe de existimabat
Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba a la vora dels aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants decideix dirigir-se cap al riu Esca lda, que desemboca en el Mosa. Es tracta d’una oració composta d’una proposició principal, el subjecte de la qual és Caesar i el verb és el present iubet. D’aquest depenen dues proposicions subordinades: (1) una completiva d’infinitiu, que realitza la funció de complement directe, el subjecte de la qual és l’acusatiu T. Labienum i el verb, l’infinitiu de presentproficisci, amb els complements circumstancials d’instrument cum legionibus tribus i de direcció in eas partes. D’aquest darrercomplement depèn una subordinada relativa amb funció adjectiva, el subjecte de la qual és el pronom quaei el verb attingunt , amb el COD Menapios
Una vella desconeguda va anar a veure el rei Tarquini el Superb duent nou llibres, els quals deia que eren oracles divins. Els volia vendre. Tarquini va preguntar-ne el preu. La dona en va demanar un preu excessiu i desorbitat. El rei se’n va riure. Llavors ella va cremar tres dels nou llibres i va preguntar al rei si volia comprar els sis restants al mateix preu. L’infinitiu és essé, el seu subjecte és quos. La construcció d’infinitiu fa de COD del verb dicebat. A part del subjecte quos, essé porta un atribut que és diuina oracula.
“Virgili fou mantuà. A Màntua i en diferents llocs es va dedicar a les lletres: després, en haver perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i amb el seu enginy es va procurar el favor d’August, dels líders i de tot el poble. Finalment va sucumbir a la naturalesa [va morir] a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus ossos van ser traslladats a Nàpols –tal com ell mateix va desitjar- i enterrats a la via de Putèols”. Principum és genitiu plural i fa la funció de complement del nom fauorem. Ossa és nominatiu plural i fa la funció de subjecte de translata sunt