Stuart mill defensa un individualisme radical
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,76 KB
LIBERALISME I UTILITARISME: John STUART MILL
EL LIBERALISME DEL s. XIX
Durant la primera Revolució Industrial la societat europea del Segle XIX es transforma radicalment. Les noves estructures socials i econòmiques generen un fort antagonisme de classessocials entre la burgesia (la propietària dels mitjans de producció) i el proletariat (que únicament posseeix la seva força de treball).
El liberalisme econòmic veu en l’interès individual el motor de l’activitat productiva i defensa l’obtenció del màxim benefici individual, afirma el dret a la propietat i la limitació de la intervenció de l’Estat al manteniment de l’ordre social, al mateix temps que consagra la llei de l’oferta i la demanda com a llei bàsica de l’economia de mercat.
Una de les figures més destacades del liberalisme econòmic va ser l’escocès Adam Smith (1723 -1790) proposa conèixer les lleis que regulen el mercat. Propugna la completa llibertat de comerç i defensa que l’Estat no ha d’intervenir en les relacions econòmiques entre els individus.
Aquestes teories liberals no tenen en compte que la dinàmica del capitalisme, per si sola, provoca enormes desigualtats socials, amb una classe obrera que viu en unes condicions extremadament penoses d’embrutiment humà: homes, dones, criatures (sovint a partir dels set anys) pateixen jornades laborals de dotze, catorze hores en fàbriques i mines insalubres i perilloses, sense cap tipus de protecció legal (inexistència de contractes fixos, sou inestable, acomiadament lliure, ni cap tipus de cobertura social (com invalidesa, accident, malaltia o jubilació,...
En aquest context neixen les concepcions que promouen una sortida revolucionària, bé socialista o comunista (Karl Marx) bé anarquista llibertària (Mijail Bakunin), que pretenen una liquidació revolucionària, i per tant necessàriament violenta, del sistema capitalista i l’abolició del seu fonament: la propietat privada.
John Stuart Mill, en canvi, se situa en una posició reformista, que suposa no qüestionar radicalment el capitalisme, els valors burgesos, però en canvi buscar la manera mitjançant reformes (d’aquí el seu reformisme
) de suavitzar les desigualtats, fent per exemple que l’Estat limiti per llei la jornada de treball, que prohibeixi el treball infantil, que promogui la salut i l’educació, etc.
Defensa que la societat i l’Estat s’han de regir pel principi de la màxima felicitat i mínim de patiment per al més gran nombre de gent.
Diferència entre felicitat (happiness) i satisfacció (content). “Més m’estimo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”. Un porc perfectament satisfet, sols ha obtingut un plaer, en canvi Sòcrates haurà conegut, malgrat la seva insatisfacció, plaers més nombrosos i variats. Satisfer els nostres desigs i cercar la felicitat són coses diferents. Per felicitat Mill entén una vida plena de la quantitat més extensa possible de plaers o d’estats mentals agradables. Un ser moralment desenvolupat.
Cadascú ha de buscar la felicitat de tots. Posa èmfasi en la noció de bé comú
: l’obtenció de la suma més alta possible de satisfacció i de felicitat per al major nombre de persones.