Sons sords i sons sonors

Contexto:2 guerras mun que va dividir el mon en 2 1.Paisos economia y mercat. 2. Economia socialista, idees revolucionàries y esdeveniments polítics, socials culturals.

Dividit en 2 meitats: 1. Post roman(+dissonàncies, +cromatismes,+modulacions,+llibertat compositiva), expressionisme, dodecafonisme, serialisme, impressionisme,nacionalisme (d'aquí al privitivisme), populisme.
2. Serialisme integral, tecnologia, mus popular, mus aleatoria.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA MÚSICA:

No estructures melòdiques i harmòniques, ampliació de les possibilitats dinàmiques. Dissolució de la tonalitat.Ritme: Constant sense pulsació, Melodia: Desapareix la frase, alguns compositors utilitzen els dotze sons al mateix temps.Harmonia: La dissonància s’utilitza per a expressar-se. No distinció entre el so i el soroll.Forma: Desaparició. Monodia, cada nota son acords i ritmes. Nous instruments i aparells.

1a Meitat:Nacionalisme:Comencen llunts, després van en solitari i creen estils nous. Busquen essència del poble en la riquesa melòdica i en les llegendes del folklore i la llengua pròpia. La Música ROMàntica + el folklore de cada país té dues etapes:-1850-1900: Primer nacionalisme (romanticisme + folklore). Apareixen 3 escoles: la russa, la bohèmia i la escandinava.(romanticisme)-1900-1950: Segon nacionalisme (romanticisme + folklore + elements musicals del Segle XX). Escola hongaresa i espanyola.Escoles Nacionalistes Nascudes durant el Segle XX:

Post-romanticisme (Final S.XIX).Prolongar les formes i l’estètica ROMàntiques,Harmonia molt complexa,arribar al límit de l’exaltació de la individualitat i els estats anímics personals. -Compositor més lliure per crear composicions. Es valora l’originalitat i la innovació.Director dona la pulsació, dirigir, extreu cada instrument intencionalitat.So ampli, grandiós,gràcies a la burgesia.

Primitivisme:rescatar el folklore llenguatge modern, incorporar mètriques i accentuacions irregulars, Major ús de la percussió,escales modals, i harmonia politonal i atonal.

Impressionisme (França S.XIX):preocupació pel tractament i plasmació de la llum.Fugen del romanticisme, suggerir cromatismes, jocs de llum i imatges.Música programàtica amb ús d’acords dissonants,Escales exòtiques,Exploració de combinacions inusuals de timbres, ritmes fluids, textures tènues, efectes subtils de llum i ombra.

Expressionisme (Atonal,Finals S.XIX).expressa distorsió de les formes i de l’irracionalisme del contingut. Primer utilitza harmonies cromàtiques, i després les dotze notes.Harmonies extremadament dissonants, Línies melòdiques disjuntes i frenètiques, incloent grans salts,Contrastos violents i expressius, instruments executats amb  força, tensió.

Dodecafonisme:Creació d’una sèrie de 12 notes diferents de l'escala cromàtica. Cada nota té la mateixa importància. 

Neoclassicisme:Compositors imiten aspectes de l'estil i estructures pròpies d'altres èpoques,Retorn a les formes i/o l'esperit clàssic, Engloba una mirada al S.XVIII.

Populisme:Alemanya Comunista. Intenta que la música sigui i arribi per a tothom.Musicals.

Politonalisme:

L'ús musical de més d'una tonalitat simultàniament,Bitonalitat.

2a Meitat: Canvis més importants - el magnetòfon (els sons es poden manipular). El compositor pot executar una peça sense dependre dels músics que la interpretin.

Serialisme integral:series com al dedocafonisme, ordre en la successió d'altures de les notes.

Música aleatoria: composició musical que permet la intervenció de processos d'atzar.

ons que creu interessants, després es manipulen en un laboratori musical.

Minimalisme:Es basa en crear una mínima cèl·lula melòdica i repetir constantment introduint un canvi insignificant en cada repetició.