Sons sords i sonors

FONOLOGIA CATALANA

Transcripció escrita:

-Lectura del text: Marcar pauses (“I”: pausa Breu; “II” pausa llarga).

-Marcar els accents: Davant de qualsevol pausa hi Hauria un accent. Canvis d’accents = SIL·LABIFICACIÓ: avi/un avi (a “avi” L’accent es troba al davant i a “un avi” les síl·labes son: [u ‘ naβi]

-Transcripció

La llengua escrita és arbitrària (diferent a la parla Contínua) i en permanent canvi.

DIDAL: 3 sons consonàntics i dos fonemes.

1 so 1 grafia = <l> [l] = la

1 grafia 2 sons = <c> [s] = cent[k] = casa

1 so 1 grafies = [ʒ] <j> jaqueta<g> gegant

2 grafies 1 so = [g] <gu> guerra

1 grafia 0 so = <h> hora

21-9-15

Els alfabets fonètics

La característica principal ha de ser:

-L’eliminació de les arbitrarietats que es donen En les llengües naturals quant a relació entre grafia i sons.

La transcripció fonètica

Utilitats:

-Dialectologia

-Diccionaris monolingües i bilingües

-Estudis de patologies de la parla

-Qualsevol anàlisi lingüística que necessiti una Representació el més propera possible a la realitat.

Limitacions:

-Dificultat per transcriure una llengua que es Desconeix.

-Un mateix símbol pot representar realitzacions Fonètiques diferents en llengües diferents.

-Una mateixa seqüència es pot transcriure de Maneres diferents.

Les mateixes dades es poden transcriure de maneres Diferents.

Els alfabets fonètics a través del temps:

-Icònics

-No icònics

-Notacions no alfabètiques

Actualment el sistema de transcripció fonètic més utilitzat Per la comunitat científica és l’Afí/IPA.

Orígens de l’Afí

1882: moviment de renovació en l’ensenyament de llengües Modernes a Europa.

1886: associació per a la reforma de la didàctica de les Llengües modernes.

Un dels primers objectius és establir un ALFABET FONÈTIC que Apliqui a totes les llengües.

Els principis fonamentals de l’Afí:

-Una lletra per a cada so.

-L’ús dels mateixos símbols per representar sons Que puguin trobar-se en diferents llengües.

-L’ús de caràcters romans, especialment.

-Evitar l’ús de diacrítics.

1897: revista de l’Associació Fonètica Internacional.

Afí pretén ser un conjunt de símbols que representa tots els Sons possibles de les llengües del món. S’ha anat modificant al llarg de la Història.

Recomanacions de l’Associació Fonètica Internacional Sobre l’ús de l’Afí

Únicament s’han proporcionat símbols diferents per als sons Que son distintius en alguna llengua.

Casa – caça

L’Associació Fonètica Internacional recomana l’ús de l’Afí i Usar la notació més simple possible.

Transcripció ampla: sense diacrítics (la més simple).

Transcripció estreta: amb diacrítics.

L’Afí als ordinadors

SAMPA

Inventaris consonàntics i llengües

-Petits

-Moderadament petits

-Moderadament grans

-Grans

[El castellà té més consonants que el català]

n + g = ŋ

Observacions sobre els sons del món

-Dentals i alveolars són molt comunes.

-Gairebé totes les llengües tenen [ptk].

-Si una llengua té [u], també té [i].

-Laver (1994) anàlisi de la freqüència d’aparició Dels sons en les llengües:

- Sons més comuns: nasals, Oclusives sordes, fricatives sordes, oclusives sonores, fricatives sonores.

- Sons menys comuns: ejectius i Implosius.

22-9-15

Quan la [v] i la [b] estan en contacte, no hi ha Aproximantització. El mateix passa amb [ld] (falda] i amb [ʎd] (Vall d’Aran).

Sempre és fonamental la posició de la síl·laba.

1. Transcripció fonètica. CONSONANTS

Aplicació de l’Afí als sons del castellà.

Diacrítics de l’Afí:

-Permeten agregar aspectes addicionals als sons: Una marca damunt o davall del símbol; una marca volada al costat; en el cas de Velarització de la lateral, superposat.

-Els diacrítics permeten modificar: trets Addicionals amb articulacions secundàries; posició de la llengua; graus D’obertura; arrodoniment dels llavis.

-Qualitats del signe:

http://www.Ub.Edu/sonscatala/ca/central

28-9-15

L’Afí i els suprasegments

Suprasegments:

-Accent

-To

-Ritme

TONEMA = l’última síl·laba de la seqüència.

Tonema ascendent: en les oracions enunciatives.

Tonema descendent: en les oracions interrogatives absolutes.

1. Transcripció fonètica. VOCALS

Vocals cardinals: són punts de referència (no existeixen).

-Primàries

-Secundàries

-Centrals

Trapezi articulatori: el punt de la [a] està més enrere que El de la [i]. I, si ho ajuntem amb una línia, aquesta forma que fa és la d’un Trapezi.

Vocals cardinals

Sistema més utilitzat per classificar les vocals. Creat per Daniel Jones el 1917. Adoptat per l’Associació Fonètica Internacional. És una Tècnica descriptiva: representa vocals teòriques; es basa en la “teoria del Límit vocàlic” (el límit anterior és [i], i el posterior és [a]).

Realització formal de les vocals

Depenent de les característiques fonètiques.

-Monoptongs

-Vocals nasalitzades

-Vocals ensordides

Vocals i llengües

Variacions segons el nombre i tipus de vocals.

-Sistemes amb inventaris simples

-Sistemes amb inventaris complexos

Inventari vocàlic

-Petit (2-3 a 4)

-Mitjà (5 a 6)

-Gran (7 a 14)

5-10-15

Fonètica i fonologia

Fonètica: Estudi de les propietats físiques dels Sons des del punt de vista de la seva producció, transmissió i percepció.

Fonologia: Estudi del coneixement lingüístic del Parlant pel que fa al sistema de sons de la seva llengua:

-propietats fòniques que Presenten una funció contrastiva,

-pautes sonores que regeixen La combinació dels sons,

-principis que regeixen el Comportament dels sons en diferents llengües.

Objectius i branques de la fonètica

Objectius: La fonètica s'ocupa de la descripció física dels Sons de la parla i dels mecanismes que afecten la producció, la transmissió i La recepció d'aquests sons

Branques de la fonètica: 1) Fonètica articulatòria; 2) Fonètica acústica; 3) Fonètica perceptiva

Fonètica Articulatòria, I Instruments d’anàlisi articulatòria

Radiografia: Permet visualitzar talls sagitals tracte vocal

Electropalatografia

Magnetometria

Cineradiografia

Consisteix en una impressió radiològica, amb lluminositat i Velocitat elevades, dels òrgans de fonació en moviment oral.

Electropalatografia (EPG

Tècnica que permet visualitzar les zones de contacte entre La llengua i el paladar.

Les dades s’obtenen mitjançant un paladar artificial que Conté una sèrie d’elèctrodes que s’activen quan es produeix el contacte Lingual.

Les dades es representen mitjançant palatogrames.

Dades dinàmiques i PMC.

Magnetometria

Reflecteix el moviment dels articuladors.

Fonètica acústica, I Instruments D’anàlisi acústica

Representació oscil·logràfica: Paràmetres de freqüència i Amplitud.

Fonètica perceptiva

Percepció categorial: Els oients segmenten un contínuum Acústic d’acord amb les categories fonemàtiques de la pròpia llengua.

Objectius de la Fonologia

La fonologia s'ocupa de caracteritzar el coneixement Lingüístic del parlant pel que fa al sistema de sons de la seva llengua.

-la categorització dels sons: s'interessa per Aquelles propietats fòniques que presenten una funció contrastiva o distintiva En una llengua determinada.

-els patrons sonors o alternances entre sons: com Varien els sons segons el context? Són predictibles, aquests patrons?

-la combinació dels sons: descriu les pautes Sonores (patrons predictibles), els possibles principis universals que regeixen El comportament dels sons en diferents llengües.

La categorització dels sons: sistemes fonològics

Un so pot tenir una funció distintiva en una llengua o Varietat i en una altra no.

•fresno (cast) vs. Casa (cat.)

La nostra capacitat cognitiva és el que ens permet d’anar Identificant i segmentant el contínuum de sons de la parla.

El sistema fonològic d'una llengua condiciona fortament tant La producció com la percepció dels sons lingüístics per part dels seus Parlants.

Combinacions de sons: principis universals

Hi ha sons més freqüents que altres (en un mateix sistema Lingüístic i en sistemes lingüístics diferents): Vocals orals: presents en Moltes llengües (català, alemany, castellà).

Vocals orals i nasals: presents en algunes llengües (francès, portuguès). No hi ha cap llengua que només tingui vocals nasals.

Vocals nasals: impliquen l’existència de vocals orals

Obstruents: hi ha moltes llengües que només tenen obstruents Sordes i d’altres que tenen obstruents sordes i sonores;

Però: no hi ha cap llengua que només tingui obstruents Sonores.

Preguntes de la fonologia

Per què cada llengua té uns FONEMES determinats i no uns Altres?

L’estudi global dels sons de les llengües del món ha permès Observar una sèrie de regularitats:

Els parlants busquen invertir el MÍNIM esforç en L’articulació dels sons que han de produir. Inventaris consistents en petites Variacions a l’entorn del so més fàcil d’articular. Nombre de fonemes d’una Llengua depèn de la llargada dels mots

Una llengua que només admeti monosíl·labs necessitarà molts Sons

Els oients prefereixen escollir sons molt diferents i fàcils D’identificar.

Això, però, obligaria l’ARTICULACIÓ a adoptar configuracions Complicades i a fer gestos especialment difícils.

ELS SISTEMES FONOLÒGICS BUSQUEN UN EQUILIBRE ENTRE PRODUCCIÓ I PERCEPCIÓ.

“La llengua s’esforça per simplificar-nos la vida mentre Nosaltres no parem de complicar-nos-la per entendre com ho fa.” Palmada (1998:44).

El concepte de fonema

Un fonema és una entitat abstracta que no es correspon amb Cap realitat fònica particular i que posseeix una capacitat distintiva o Contrastiva, és a dir, la de produir diferències de significat en una llengua Determinada.

”Els fonemes no són sons, sinó simplement trets sonors Agrupats que els parlants s'han entrenat a produir i a reconèixer dins el Corrent fònic de la parla efectiva, tal com els conductors s'han avesat a Aturar-se davant d'un senyal vermell, tant si es tracta d'un semàfor elèctric Com d'un fanal o una bandera o de qualsevol altra forma de realització, encara Que no existeix pas una vermellor desencarnada, separada d'aquests senyals Efectius.”

Fonema

S’ha definit des de tres punts de vista:

-Des d’un punt de vista psicològic

-Des d’un punt de vista físic o fonètic

-Des d’un punt de vista funcional o fonològic

Fonema des d’un punt de vista psicològic

Baudouin de Courtenay (1845-1929; polonès)

Fonema: realitat mental

-Com la intenció del parlant

-Com la impressió de l’oient

-Com intenció i impressió de parlant i oient

Fonema des d’un punt de vista físic o fonètic

Daniel Jones (1881-1967):

Fonema com a cap d’una família de sons

-Els membres de la família són els al·lòfons i Compleixen 2 criteris:

Similitud Fonètica [b/β]

Distribució Complementària [p/t/k] #

-De vegades és possible que 2 membres d’un fonema Apareguin en el mateix context i no causin canvis de significat. (Però Significació social)

Variació Lliure (arracades / primavera)

Fonema des d’un punt de vista funcional o fonològic

Escola de Praga i Trubetzkoi (1890-1938)

-Fonema: la suma de les propietats fonològiques Rellevants d’un so

-La noció més important en la fonologia és la Funció

-Així doncs, fonema és la unitat mínima que pot Funcionar per distingir significats

Parells mínims (pas/vas)

Trets Distintius / trets d’oposicions (defineixen fonema)

6-10-15

Resum de la història de la fonologia

“És un intent permanent d’arribar a establir un nombre Determinat d’unitats invariants –els fonemes– a partir d’un nombre indeterminat De variants –els sons–.”

Rafel (1998: 18)

Definició de síl·laba

És difícil definir-la. Però:

1) Individus sense coneixements lingüístics poden dividir Paraules amb síl·labes

2) L’escriptura va ser primer sil·làbica i, posteriorment, Fonològica

3) Les paraules cantades es divideixen en síl·labes, mai en Fonemes (prova de la seva unitat expiratòria)

4) El ritme poètic es fonamenta sobre el nombre de Síl·labes, no sobre el de fonemes

5) Els parlants que tenen afàsia motriu subcortical, en Produir un missatge, realitzen tants moviments expiratoris com síl·labes hi ha En el missatge.

Teories fisiològiques

Unitat expiratòria (Henry Sweet - 1845-1912): una síl·laba Correspon a un moviment expiratori

Correspon a un augment momentani de la pressió pulmonar o ‘chest pulse’ (R H Stetson 1951)

Cap d’aquestes teories s’ha pogut comprovar per mitjans Instrumentals.

Saussure (Curs de lingüística general, 1916) defineix la Síl·laba des d’un punt de vista articulatori. Distingeix els sons en explosius O implosius (que obren o tanquen) segons la posició dins de la cadena parlada.

Totes les síl·labes estan formades per la suma de dues Fases:

1) Fase d’explosió

2) Fase d’implosió

En la paraula apte, tenim un so implosiu [p] i un altre D’explosiu [t]

El nucli sil·làbic o el centre sil·làbic es correspon amb el So amb què comença la fase de tancament o implosiva.

Aquesta anàlisi no es pot aplicar universalment a totes les Llengües.

Teoria de la síl·laba basada en el grau de “sonoritat” Dels sons d’una llengua (Otto Jespersen -1860/1943) I

Els sons que tenen el nivell més alt de sonoritat són les Vocals obertes > vocals tancades> consonants líquides i nasals> Consonants fricatives sonores> oclusives sonores>fricatives Sordes>oclusives sordes.

Sembla que l’oient sent que hi ha tantes síl·labes com Augments apreciables de sonoritat en relació amb els sons adjacents, que són Menys sonors.

Teoria de la síl·laba basada en el grau de “sonoritat” Dels sons d’una llengua (Otto Jespersen) II

El terme sonoritat, en aquest context, resulta imprecís i Confús perquè admet 2 interpretacions possibles:

1. Perceptibilitat o audibilitat (capacitat de ser sentit o Percebut a una certa distància) d’alguns elements fònics

2. Presència/absència d’ona laríngia i de ressonància Complementària al tracte vocal

Hi ha contraexemples importants: [s] té una gran Perceptibilitat i es troba en el penúltim lloc de l’escala de sonicitat.

“La sílaba es una Articulación o grupo de articulaciones de tensión fisiológica creciente al Principio i decreciente al final, que responde a un solo impulso de energía Muscular, y cuyo centro, formado por uno o más sonidos, posee mayor intensidad Espiratoria, mayor abertura, mayor perceptibilidad y mayor tensió muscular que El resto de los sonidos que la integran. Así pues, la sílaba es a la vez una Unidad de tipo articultaorio, acústico, auditivo y psicológico. (Gil, 1995:121).

La fonotàctica

La fonotàctica és l’estudi de les combinacions possibles de Sons en una llengua.

Les combinacions possibles de sons varien d’una llengua a L’altra.

La fonotàctica específica d’una llengua condiciona L’aplicació dels processos fonològics.

•Els processos fonològics són l’expressió de les Regularitats i els patrons sonors predictibles d’una llengua.

•Una de les funcions dels processos fonològics és donar Compte de les alternances sonores predictibles en una llengua.

•Concepte de forma subjacent i forma fonètica.

Els processos Fonològics

•Els processos fonològics són l’expressió de les Regularitats i els patrons sonors predictibles d’una llengua.

•Una de les funcions dels processos fonològics és donar Compte de les alternances sonores predictibles en una llengua.

•Concepte de forma subjacent i forma fonètica.

Principals tipus de processos fonològics

Segons el tipus d’operació, s’han distingit tradicionalment Tres tipus de processos fonològics:

-Processos d’assimilació i dissimilació

-Processos d’inserció i elisió de segments

-Processos de canvi de trets

Processos D’assimilació, I

Assimilacions regressives i progressives

Processos D’assimilació, II

Processos de Dissimilació, I

Processos de dissimilació, II

Procés d’africació de sibilants del mallorquí i el menorquí.

Processos d’inserció I elisió

Processos de canvi de Trets

Modificacions de trets que no es poden atribuir a Assimilació o dissimilació o a requeriments de l’estructura sil·làbica (elisió I inserció de segments).

13-10-15

TEMA 3: PRODUCCIÓ, TRANSMISSIÓ I PERCEPCIÓ DELS SONS LINGÜÍSTICS

Procés de la comunicació

Emissor: fonètica articulatòria

Receptor: fonètica perceptiva

La producció de la parla

- Cavitat supraglòtica: faringe, cavitat bucal (oral) i Cavitat nasal.

- Cavitat glòtica: laringe, cordes vocals (on hi ha la Restricció de l'aire)
.

- Cavitat infraglòtica: diafragma. Puja i baixa. Dóna impuls Als pulmons.

Cavitat infraglòtica. Respiració (I)

Funció fisiològica (dues parts):

-Respiració vital: per viure, inconscient, per Oxigenar la sang.

-Respiració fònica: per comunicar-se; Filogenèticament, és més recent (adaptació secundària de la vital).

La respiració té dos moviments:

-La inspiració:

1) abaixament del diafragma;

2) contracció dels músculs intercostals Externs;

3) elevació de les costelles;

4) descens del nivell de la pressió Pulmonar en relació amb la pressió ambiental;

5) ingrés d'aire de l'exterior als pulmons

-L'expiració:

1) reducció del volum de la cavitat Toràcica;

2) relaxament dels músculs inspiratoris;

3) abaixament de les costelles i els Músculs abdominals;

4) elevació del diafragma;

5) augment del nivell de la pressió Pulmonar;

6) aire expel·lit a l'exterior

Cavitat infraglòtica. Recomanacions

-Cal planificar la situació de les pauses en el Discurs per tal de no quedar-se sense aire a la meitat de l’enunciació.

-Evitar respiracions audibles.

Les cordes vocals (I)

Quan l'aire surt dels pulmons, passa per la tràquia, el Cricoide, els aritenoides i les cordes vocals (laringe). La glotis es troba al Mig de les cordes vocals. Tiroide: glàndula que protegeix les cordes vocals.

La fonació. Elements implicats

-Cricoide: forma la base de la laringe i connecta Amb la tràquia; prim a la part anterior i ample a la posterior.

-Tiroide: damunt del cricoide, a la part anterior De la laringe, al seu damunt hi ha l'epiglotis; protegeix les cordes vocals i Quan és estret cap al davant, els plecs es tensen.

-Aritenoides: a la part posterior del tiroide, en Forma piramidal; subjecten els extrems posterior de les cordes vocals; tenen Molta mobilitat i, amb els seus girs, la glotis es fa ampla o estreta.

-Epiglotis: cartílag lligat a la base de la Llengua, les parets de la faringe i l'esòfag; distribueix els aliments cap a L'esòfag.

-Hioide: os situat a la base de la llengua.

-Músculs: extrínsecs; intrínsecs.

El resultat: la fonació

Efecte Bernoulli.

Mitjançant la fonació, produïm la veu.

Sonoritat: les cordes vocals es posen en moviment. Moviment Ondulatori.

9-11-15

Vibració de les cordes vocals

Condicionants: Cal que les cordes vocals:

1)es trobin separades;

2)tinguin una tensió i;

3)el nivell De la pressió subglotal sigui superior al nivell de l’aire supraglotal

Teoria mioelàstica aerodinàmica

Fase I: les cordes vocals estan obertes mentre hi ha Silenci; les CV s’acosten (contraccions musculars); velocitat de l’aire Augmenta (la glotis es va tancant). (aerondinàmica).

Fase II: pressió de la glotis disminueix i les CV s’acosten: EFECTE BERNOULLI i elasticitat muscular; la glotis es tanca, la pressió Subglòtica augmenta. (mioelàstica).

Tipus de fonació. Efectes

-Efectes fisiològics: diferències de veu en nens, Dones i homes.

-Efectes paralingüístics: diferents tipus de veu (xiuxiueig, veu emesa, amb aire, etc.)

-Efectes lingüístics: diferències entre sons Sords i sons sonors, diferències entonatives.

Aspiració i glotalització

-Aspiració [^h]: ocasionada pel pas de L'aire a través d'una obertura glotal. Fricció audible a les cavitats Supraglotals.

-Oclusiva glotal [ʔ]: tancament complet o parcial De la glotis durant l'articulació d'un altre so. S’emet amb oclusió entre les Cordes vocals.

La font del so: la fonació

On s'inicia el so? A les cordes vocals: la successió D'obertures i tancaments de les cordes vocals origina perturbacions o la vibració sonora.

Ona glotal: surt de la vibració de les cordes vocals. Relacionada amb la Freqüència fonamental (nombre de vegades que les cordes Vocals s'obren i es tanquen en la producció d'un so).

Cicle: el recorregut que fa l'aire a mesura de temps (des que s'obren les cordes vocals fins que es tanquen).

Ona sonora

És el resultat de la vibració de les molècules de l'aire i Es pot definir a partir de l'amplitud (energia amb la qual surt l'aire, Intensitat, volum), la freqüència (to) i el temps.

Amplitud: fluix i Fort. Intensitat del so o sonoritat perceptiva. Articulatòriament, està Relacionada amb la força amb què s’expulsa l’aire dels pulmons, cosa que es Connecta a una major velocitat de sortida de l’aire.

Freqüència/to: to De veu resultant (to fonamental): depèn del nombre de vegades que les CV S’obren i es tanquen en un segon.

Diferències de to

1)El parlant pot alterar voluntàriament la Velocitat de la vibració de les cordes vocals

2)Resultat: controlar el to de veu resultant

3)Bases fisiològiques del to: el múscul Cricotiroide és el responsable principal de la regulació del to

Velocitat de vibració de les cordes vocals

Depèn:

-Inversament de la seva dimensió (longitud/gruix).

-Directament de la seva elasticitat.

Variacions de la freqüència fonamental

Depèn de:

-la tensió aplicada sobre les CV (vocals altes, Freqüència fonamental alta; vocals baixes, freqüència fonamental baixa);

-el nivell de pressió subglotal.

Variacions d'amplitud (força/intensitat)

- Les vocals, respecte de les consonants, tenen més Intensitat perquè no tenen obstacles que impedeixin la sortida de l'aire.

- Les consonants, respecte de les vocals, tenen més Impediments, per tant, són menys intenses. (Fricatius sords: els sons Consonàntics més intensos).

Monosíl·labs àtons que no s'accentuen

- els articles i les contraccions

- els adjectius possessius (àtons) (mon, ta,...)

- les preposicions

- els pronoms febles (me, te,...)

- les conjuncions

- el pronom relatiu "que"

Porten dos accents

- els prefixats tònics (aeroport)

- els compostos (salfumant)

- els adverbis acabats amb -ment (sàviament)

Tots els dialectes del català tenen reducció vocàlica (canvi De timbre).

Excepcions contextuals

- Context fonològic

- Casos sistemàtics

· e + á(dissimilació): lineal, real, peatge, Oceà.

· e + ә(que prové d' []: tònica, dissimilació): teatral, realitat.

· e + ә(en posició final; dissimilació): Tràquia, pàncrees.

· e + ә(dissimilació): aleatori.

·ә + e (dissimilació i cultisme): anaerobi, Dànae.

·ә + e (no cultisme): paelleta, neerlandès.

· o + e : àloe.

· 'ɔ + e : holòedre.

· e + o : víDeó.

· e + 'ɔ : geògraf.

· e + 'o : camaleó.

Cor-ment

La veu, la situem a la laringe, en un punt que simbolitza el Pas entre el cap i un conducte entre la ment i el cos.

Ona períòdica: ona regular en el temps.

Ones cerebrals

- Ones beta: es troben en l'estat despert de la consciència Diària (14-30 Hz/seg)

- Ones alfa: es troben en l'estat entre el somni i estar Despert (8-13 Hz/seg)

- Ones theta: es troben en la meditació profunda i el somni (4-7 Hz/seg)

- Ones delta: es troben en el somni profund (0'5-3 Hz/seg)

Des del punt de vista articulatori, els sons lingüístics Es poden classificar a partir de diferents paràmetres (Julià-Mené 2001 i 2003):

- Segons el corrent d'aire: els sons poden ser consonants (so articulat mitjançant una obstrucció o constricció en algun punt del tracte Vocal) o vocals (so articulat sense cap obstrucció al tracte vocal).

- Segons la fonació: sons sonors (so articulat amb vibració De les cordes vocals) o sons sords (so articulat sense vibració de les cordes Vocals).

- Segons la constricció dels articuladors: sons consonàntics (oclusiu oral, fricatiu, africat, oclusiu nasal, lateral, ròtic i aproximant) o Sons vocàlics (tancat o alt, mitjà tancat o mitjà alt, mitjà, mitjà obert o Mitjà baix, obert o baix.

- Segons la localització dels articuladors: sons Consonàntics (bilabial, labiodental, dental, alveolar, prepalatal o Postalveolar, palatal, velar) o sons vocàlics (anterior, central, posterior)

Sortida de l'aire:

- Contínues: fricatives i aproximants

- Interruptes: oclusives i africades

Sons sonants i obstruents

Sonants: sons en què l'aire surt lliurement a l'anterior. Hi Ha una vibració espontània de les CV.

Obstruents: sons que es troben que els seus òrgans Articulatoris produeixen un tancament absolut durant el període temporal i un Fort estretament del conducte, cosa que provoca que l'aire surti amb dificultat I s'acumuli dins la boca. No hi ha vibració espontània de les cordes vocals.

Sons vocàlics

El parlant exerceix el control sobre la configuració global Del tracte vocal i sobre l'activitat dels músculs externs de la llengua.

No hi ha constricció, són més obertes que les consonants. Els òrgans articulatoris poden formar només aproximació.

Ona acústica

L'ona acústica de Sortida d'un so lingüístic depèn de l'ona acústica de l'origen del so i de la Configuració del tracte vocal en l'articulació del so. L'ona passa pel Ressonador o filtre i dóna com a resultat l'ona de sortida.

Ona sonora

Vocals, període oclusiu dels sons sonors orals i nasals, Fricatives sonores, aproximants, bategants, vibrants, laterals.

Ona turbulenta

Fricatives i el període de fricció i aspiració de les Oclusives sordes.

La font del soroll: a les cavitats supraglòtiques; prové del Soroll de fricció i explosió com a conseqüència d’una constricció o una oclusió Entre dos articuladors.

L'ona acústica és COMPLEXA, APERIÒDICA o INHARMÒNICA.

Ona abrupta

Període explosiu de les oclusives.

Presenta ascens i descens bruscs d'amplitud en un període Curt de temps.

Resultat de l'explosió de l'aire intraoral durant l'emissió D'una oclusiva explosiva.

Complexa i aperiòdica.

Ona glotal (representació temporal i espectre)

Quan l’ona puja, suma; quan baixa, resta. L’ona complexa és La suma d’ones simples superposades.

Es pot representar amb ona temporal o amb espectre.

Espectre de l’ona laríngia o glotal

L’espectre de l’ona sonora tal com es produeix a la glotis Representa una amplitud descendent (-12 dB) en els harmònics (que són ones Sonores simples i períòdiques) a mesura que augmenta la freqüència.

El tracte vocal com a filtre

Si haguéssim de comunicar-nos només sentint l'ona que es Genera a les CV, no ens entendríem perquè no ens sentiríem.

Després de sortir de les CV, l'ona laríngia passa per una Sèrie de cavitats que actuen com a filtres i ressonadors i que tenen doble Funció:

1)amplificar les freqüències de l'ona que Coincideixen amb les propietats de la cavitat;

2)disminuir les freqüències de l'ona que no hi Coincideixin

El resultat final d'amplificar i atenuar determinades Freqüències de l'ona glotal és el que coneixem com a timbre. La funció D'amplificar les freqüències està relacionada amb un fenomen físic que prové Del grec "eco" i que anomenem ressonància.

Ressonància

Consisteix en el reforçament d'alguns components de l'ona Complexa per efecte d'un ressonador. En altres paraules, els cossos i les Cavitats tenen una freqüència de vibració pròpia.Si hi arriba una ona que coincideix amb la Mateixa freqüència de vibració dels cossos, aquests cossos o les cavitats es Posaran a vibrar segons la capacitat vibratòria que tenen.

Els ressonadors són caixes de ressonància que tenen la Capacitat de reforçar o donar més amplitud a aquells components de l'ona Complexa que coincideixen amb la freqüència natural de vibració del ressonador. Algunes propietats dels ressonadors són les que segueixen:

1)Per regla general, les cavitats petites reforcen L’amplitud dels harmònics de freqüència alta, per això percebem un so agut en El cas del violí.

2)Les cavitats grans reforcen l’amplitud dels Harmònics de freqüència baixa, per això percebem sons greus quan sentim un Contrabaix.

Font i filtratge (Fant, 1960)

Filtratge i articulació

Articulació i formants vocàlics

Consonants

Característiques ArticulatòriesCaracterístiques acústiques

- No hi ha sempre Vibració glòtica- Combinació de fonts

- Constricció a la sortida de l’aire- Soroll i Formants de menor intensitat

- Configuració tancada del tracte- Inestabilitat Acústica

- No hi ha sempre prolongació en el temps- Dependència dels sons Contigus

Vocals

Característiques ArticulatòriesCaracterístiques acústiques

- Vibració glòtica- Font sempre harmònica

- Només aproximació, no hi ha constricció en el tracte- Estructura formàntica

- Configuració oberta del tracte- Formants definits, amb intensitat alta

- Prolongació en el temps- Estabilitat formàntica

Ressonància i articulació de vocals

En les cavitats supraglòtiques, l’amplitud dels harmònics de L’ona sonora procedent de la glotis queda alterada en funció de la posició Adoptada per l’articulació de cada so.

Especialment en el cas dels sons períòdics complexos, es Reforça l’amplitud de grups d’harmònics situats al voltant d’una determinada Freqüència i així es configuren els formants.

Articulació i formants vocàlics

A la boca es generen 2 formants d’acord amb 2 cavitats Compostes:

1)Cavitat faringal: des de la glotis fins al punt D’articulació (F1)

2)Cavitat anterior de la boca: des del punt D’articulació fins als llavis (F2)

Sons vocàlics

Paràmetres de classificació acústica:

1.Elevació lingual (F1)

2.Anterior lingual (F2)

3.Arrodoniment labial (F3)

Correlats articulatoris i acústics de les vocals

La caracterització acústica de les vocals es fonamenta en la Descripció dels formants que componen les vocals:

-F0 (freqüència fonamental): indica que hi ha Vibració de les CV (es troba a la base de l’espectograma)

-F1 (formant primer): depèn de la forma de la Cavitat faríngia (com més estreta sigui, més freqüència tindrà F1).

-F2 (formant segon): està relacionat amb la Posició de la llengua (si s’eleva en la part anterior, augmentarà l’F2; si S’eleva en la posterior, F2 davallarà –és inversament proporcional a l’elevació Lingual-).

-F3 (formant tercer): està connectat a l’acció Dels llavis (si els llavis estan estirats, F3 serà més alt; si els llavis estan Arrodonits, F3 serà més baix).

Sons posteriors

Quan s’articulen, la laringe davalla.

Això provoca que augmenti el volum del 1r ressonador.

Quan s’articulen, hi ha un endarreriment de la llengua i Protusió labial (l’orifici labial és més estret també).

Això provoca que augmenti el volum del 2n ressonador.

[ә] vocal mitjana central

Té molta variabilitat. Adopta les característiques d’altres Vocals. És on els formants estan més junts.

Sons fricatius

I. Paràmetres de classificació articulatòria:

1.Vibració CV

2.PA

3.MA

Fricatius (MA)

1.Els sons fricatius es produeixen amb una Constricció de 2 articuladors (aproximació amb estrenyiment)

2.La sortida de l’aire en els fricatius té una Turbulència per l’acostament a aquests dos articuladors

Fricatius (sonoritat)

-Sonors: 2 fonts d’energia: l’energia originada Per la vibració de les cordes vocals i l’energia aperiòdica del soroll Turbulent en les cavitats supraglòtiques.

-Sords: una font d’energia: l’energia aperiòdica Del soroll turbulent en les cavitats supraglòtiques.

Fricatius sonors

1)Tenen les estries típiques dels sons harmònics

2)Tenen dues fonts d’energia

Ressonància i articulació dels fricatius sonors

Els sons fricatius són sons aperiòdics complexos i presenten Una configuració espectral diferent.

Fricatius sonors

Al tracte vocal es produeix una constricció estreta i això Provoca que s’emetin sons APERIÒDICS.

Són sons sonors continus i l’ona que en resulta és mixta:

-sonora (-períòdica- per la vibració de les Cordes vocals)

-turbulenta (per la generació del soroll Turbulent a les cavitats supraglòtiques).

Fricatius (acústica III)

Segons la configuració espectral, els fricatiu es poden Dividir en dos grups:

-Estridents o sibilants

-No estridents o no sibilants

Oclusius orals

Tenen 3 etapes:

1.Tancament

2.Oclusió

3.Explosió

4.(Aspiració): de vegades se fa quan es vol Accentuar alguna cosa. És molt usada en anglès

Oclusius orals (Mode d’articulació)

1)Els oclusius orals es produeixen amb un Tancament de 2 articuladors (obstrucció complexa)

2)La sortida de l’aire és més dificultosa que la Dels sons fricatius

Oclusius orals (Punt d’articulació)

1)Bilabials

2)Dentals

3)Velars

Sons oclusius

Els sons oclusius són sons aperiòdics complexos i presenten Una configuració espectral diferent.

De l’explosió surt l’ona abrupta (pujada i baixada brusca D’intensitat).

L’aspiració és una ona turbulenta.

L’oclusió és una ona sonora.

Classificació per la sonoritat

-Sonors: 2 o 3 fonts d’energia: vibració CV; Explosió; (aspiració)

-Sords: 1 o 2 fonts d’energia: explosió; (aspiració)

Oclusius sonors

1)Tenen les estries típiques dels sons harmònics (ona acústica sonora)

2)Ona abrupta

Oclusius sords

1)Ona abrupta

2)Ona turbulenta

ESQUEMA COMENTARI DE TRANSCRIPCIÓ

Vocalisme

Reducció Vocàlica:

-Freqüents: especialistes, objecte

Absència de reducció vocàlica

-Casos morfològics: prefixats tònics (preàmbul), compostos (malfiar), adverbis acabats en –ment (realment).

-Excepcions contextuals: id[e’a]l, r[eə]lment.

-Excepcions lèxiques: base

Vocals en contacte (en l’àmbit de la frase i del mot)

-Elisió: nostr[ə]cció

-Diftongació: heu / d’entrada us / llengua

-Hiat: preàmbul, acció

Vocal tònica amb timbres diferents: llengua [ɛ] o [e]

Consonantisme

Processos de modificació consonàntica

-Assimilacions del Punt d’Articulació (PA): Dentalització (desprendre’s), Palatalització (menys), Labiodentalització (pensament fonamental), Velarització (llengua), etc.

-Assimilacions de sonoritat: una consonant sorda Se sonoritza o a l’inrevés: dels especialistes, més amunt.

-Assimilacions del Mode d’Articulació (MA): Aproximantització o espirantització: idíl·liqües / heu de.

Contínues en contacte: és realment (elisió de la [s] en Contacte amb la [r])

Altres realitzacions

-Emmudiments (malfiar, desprendre’s)

-Grups consonàntics homorgànics (pensament)

-Idíl·liqües: Segons la normativa: [l:], però es transcriu sense geminació.

Prosòdia

Grups tonals

Grups fònics (el text està Dividit en x grups fònics)

Accents secundaris

EXAMEN TEORIA

Un tema amb 5 subpreguntes

Exemples:

-Fonació: articulació, transcripció, acústica,...

-Vocals: classificació, processos modificació, Síl·laba, etc

-Consonants

Etc.