Sondes i enemes: guia pràctica de sondatge rectal, nasogàstric i vesical

Sonda rectal

Concepte i característiques

Concepte sonda rectal: Són tubs que s'insereixen a l'interior d'una cavitat o d'un conducte per extreure o introduir substàncies amb finalitats terapèutiques.

Característiques sonda rectal: Sonda d'uns 30 cm de longitud; calibre 22–23 French en adults i 12–18 en nens; material: làtex o polímers plàstics.

Indicacions i possibles complicacions

Indicacions (2 exemples): Afavorir l'evacuació de les femtes i gasos acumulats; administrar enemes.

Què pot passar si forcem la inserció de la sonda: Podem provocar una fissura al recte i, si la posem massa endins, l'enema pot anar a una zona que no sigui l'intestí.

Contraindicacions

Contraindicació per a la col·locació de la sonda rectal: Pacients amb ferides o fissures a la zona anorectal, pacients amb diarrea i pacients amb patologies cardiovasculars.

Sonda nasogàstrica

Concepte i tipus

Concepte sonda nasogàstrica: Introducció d'un tub flexible a l'estómac a través d'una cavitat nasal o bucal amb finalitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques.

Tipus de sondes:

• Levin: Tub de poliuretà flexible amb una línia longitudinal radiopaca que permet confirmar per radiologia la seva correcta col·locació.
• Salem: Similar a la de Levin però amb dos llums: una que actua com a sonda i una altra per a l'entrada d'aire.

Principals indicacions

Principals indicacions: Obtenció de restes de suc gàstric, drenatge del contingut gàstric i rentats en casos d'intoxicació.

Sondes (definició repetida)

Sonda: Són tubs que s'inserten dins una cavitat o conducte per extreure o introduir substàncies amb finalitats terapèutiques.

Sondes vesicals i continència

Definició i tipus

Continència vesical: Capacitat del pacient per controlar voluntàriament la funció vesical.

Colector: Dispositiu de silicona o cautxú utilitzat per recollir l'orina en homes incontinents.

Concepte d'incontinència i tipus: La incontinència és la incapacitat per controlar voluntàriament la funció vesical i hi ha quatre tipus: incontinència d'esforç, d'urgència, per sobreeiximent i reflexa.

Classificació de sondes vesicals

• Sonda permanent: Per a llarga durada.
• Colector: Sonda per incontinència masculina.
• Sonda intermitent: Per a curt termini.

Utilitat de la sonda Foley de 3 vies

Utilitat sonda Foley 3 vies: Una via és per drenatge, una altra per inflat del globus i una altra s'utilitza per a la irrigació en rentats vesicals.

Enema: definició i classificació

Enema: Introducció d'una solució per via rectal a l'interior de l'intestí gros amb finalitats d'afavorir el peristaltisme intestinal, estovar la femta per facilitar l'expulsió, preparar per proves diagnòstiques i quirúrgiques, facilitar l'expulsió de gasos i administrar medicaments per via rectal.

Classificació d'enemes

• Enema d'aigua sabonosa: Aigua tèbia amb sabó dissolt.
• Enema salí: Composat d'aigua i sal comuna dissolta.
• Enema comercial d'un sol ús: Elaborats amb solucions hipertòniques.

Material i tècnica d'administració d'enema

Material necessari: Sonda rectal, recipient amb la solució, connexions, pinça Kocher, xopadors, guants, vaselina, gasses, cunya, paper higiènic, aigua tèbia.

Tipus de sondes utilitzades: Sonda rectal i sonda Nordman.

Temperatura d'administració: Al voltant de 38 °C; si és massa freda no és efectiu i si és massa calenta pot empitjorar la situació.

Quantitat: Entre 500–1500 ml.

Posició, responsabilitat i regulació

Posició del pacient per administrar enemes de neteja: Posició de Sims o decúbit lateral.

De qui és la tasca d'administrar enemes: De l'equip d'infermeria, tant infermera com auxiliar.

Alçada del recipient: 50 cm per sobre del llit.

Regulació de l'entrada de l'enema: Controlant mig tancant la vàlvula del recipient, reduint l'alçada del recipient o pinçant amb una pinça Kocher.

Retenció i termes urològics

Retenció: És un fet que ocorreix sempre que hi ha un obstacle en el buidament de la bufeta per obstrucció interna de l'urètra.

• Poliúria: Eliminació d'un volum major d'orina.
• Oligúria: Eliminació d'un volum menor d'orina.
• Anúria: Falta total d'orina o diüresi nul·la.
• Incontinència urinària: Incapacitat de controlar el flux urinari.
• Disúria: Dificultat per orinar o dolor durant la micció.
• Polaquiúria: Augment en la freqüència de les miccions.
• Tenesme vesical: Sensació contínua de voler orinar que no desapareix després de la micció.
• Nictúria: Necessitat anòmala d'orinar a la nit.
• Enuresi: Emissió involuntària d'orina durant el son.

Paràmetres analítics en orina

• Hematuria: Presència de sang a l'orina.
• Leucocituria: Presència de leucòcits a l'orina.
• Bacteriúria: Presència de bacteris a l'orina.
• Proteinúria: Presència de proteïnes a l'orina.
• Glucosúria: Presència de glucosa a l'orina.
• Colúria: Presència de bilirrubina a l'orina.
• Albuminúria: Presència d'albúmina a l'orina.

Ostomia

Ostomia: Intervenció quirúrgica mitjançant la qual comuniquem un òrgan buit amb l'exterior a través d'un orifici no natural.