Lo somni argument

- És el representant més característic del grup de secretaris de la Cancelleria.

- En la seva obra caldrà fer esment de fets històrics ® motivadors de la seva obra.

- Fou el primer que s'adonà del canvi de sensibilitat literària ®es separa de les estructures pròpies de l'Edat Mitjana.® característiques totalment modernes i per tant humanístiques:

- sentit crític

- ironia.

- exaltació de la bellesa.

VIDA

Neix a Barcelona, entre 1340 i 1346, al carrer dels Especiers (avui Llibreteria) on el seu pare tenia un obrador d'apotecari, al qual recorria tot sovint la família reial.

1359 ® mort el seu pare Guillem Metge.

1364 ® la seva mare (Agnès) es casa amb Ferrer Sayol, escrivà i després pronotari de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III el cerimoniós.

1371 ® Bernat Metge jura el càrrec de notari i entra a l'escrivania de la reina Elionor en qualitat d'ajudant de registre ® això suposa que era capaç de redactar en llatí, català i Aragónès.

1375 ® morta la reina, apareix adscrit a la casa del primogènit i duc de Girona ( el futur Joan I ) en qualitat d'escrivà.

29 d'Abril de 1380 ® el primogènit contrau matrimoni amb Violant de Bar, qui exercint una notable influència sobre el seu marit farà que Bernat Metge acupi un lloc destacat a la cort.

1388 ® fou processat per causes no massa conegudes (malversació de fons públics) i després àmpliament rehabilitat.

1390 ® és nombrat secretari dels reis.

1392 ® és nombrat administrador d'uns delmes que Climent VII, Papa d'Avinyó, havia concedit al rei d'Aragó per tal de contribuir a les despeses d'una expedició a Sardenya, que mai es dugué a terme.

Aquesta estada a Avinyó li permet conèixer a l'humanista Aragónès Juan Fernández de Herédia.

Mentrestant els consells de les ciutats (València i Barcelona) denunciaven davant del monarca casos de corrupció dels consellers reials -impostos indeguts, compra de càrrecs..-

1396 ® mort Joan I en circumstàncies misterioses ® es culparà de la mort als seus servidors íntims i consellers. El Consell de regència ordena la presó per determinats servidors de Joan I, entgre ells Bernat metge.

1398 ® Martí I l'Humà absolt tots els inculpats i crida de nou a Bernat Metge.

1402 ® accedí de nou al càrrec de secretari, que només abandona a la mort del monarca (1410)

1413 ® Bernat Metge mort a Barcelona.

OBRA

Les primeres obres, escrites en la seva joventut, són el Sermó i Ovidi enamorat.

EL SERMÓ:

poema de data incerta, 211 versos en codolada = forma mètrica composta d'un seguit de versos apariats, sovint isosil.Làbics (mateix nombre de síl.Labes) els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres rimats entre ells de dos en dos.

És una paròdia irreverent dels sermons dels predicadors. Els consells de l'obra són també una paròdia dels bons consells cristians. Cal destacar les ironies sobre les dones i el matrimoni. Els consells més característics són sobre la manera de prosperar deixant a part tota ètica i tota lleialtat.

OVIDI ENAMORAT:

Data indeterminada. Coneguda probablement també amb el títol de "La Vellatona", és una traducció en prosa d'un poema llatí en hexàmetres ( 6 peus) que hom creia que era obra d'Ovidi.

Dins aquesta obra apareixen certs llatinismes i l'hipèrbaton d'origen llatí.

EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDÈNCIA:

(1381).

És l'obra més extensa en vers. Consta de 1194 octosíl.Labs apariats i és escrita en primera persona amb la intenció d'identificar-se amb el protagonista.

Argument ® discussió entre Fortuna e Prudència sobre l'existència de la providència divina.

Els temes i l'actitud de Bernat Metge són típicament medievals per:

A) El tema és constant a la literatura medieval

B) El tipus d'estrofa, apariats octosíl.Labs ja feia prop de 200 anys que era emprada a Catalunya

c) Les al.Legories i els debats eren cosa ja antiquada ® el Renaixement farà desaparèixer aquest tipus de tractat filósòfic versificat.

D) Ús de paraules medievals, per exemple "sologsme" (sil.Logisme)

E) Català on abunden provençalismes

VALTER E GRISELDA

 (1388)

Fou redactat durant el primer procés judicial de l'escriptor i per defensar-se li calgué recórrer a tota mena d'influències, una d'aquestes era Isabel de Guimerà, filla d'un tresorer reial, a qui adreçà en forma epistolar la seva traducció en prosa de Valter e Griselda.

La cosa més significativa és que Bernat Metge prefereix la versió de Petrarca, com explica en la dedicatòria, en lloc de l'original de Boccaccio.

Com és sabut la narració és la novel.La desena de la darrera jornada el Decameron i que Petrarca traduí al llatí, en honor de Boccaccio, adreçant-li en el comentari final un elogi de les dames virtuoses de l'antiguitat, que Bernat Metge repeteix.

La importància de l'obra resideix en:

A) La bellesa i la novetat en la prosa de Bernat Metge

B) L'entusiame que sent l'autor per Petrarca (humanista, autor d'obres en llatí clàssic, no poeta)

Argument: ® exemplaritzar la fidelitat conjugal, on un noble sotmet a la seva dona a dures i inhumanes proves ® tipus medieval.

En la prosa de l'obra -comparable a la Cancelleria reial- hi abunden els llatinismes, la sintaxi és recargolada a base de subordinades.

LA MEDECINA:

125 octosíl.Labs apariats. És escrita en forma de carta al seu amic Bernat Margarit, antic conseller de Joan I i també inculpat en el procés de 1396.

Bernat Metge des de la presó tramet al seu amic una burlesca recepta mitjançant la qual el seu amic podrà curar. Es tracta d'una banda d'una versió humorística dels Lletovaris que els poetes escrivien amb la finalitat simbòlica de curar malalties amoroses; d'altra banda es tracta també d'una burla del món farmacèutic medieval.

L'APOLOGIA:

inspirada en un dels llibres més impressionants de Petrarca "Secretum", de la qual només és coneix el començament.

L'obra consisteix en un diàleg i representa una novetat en la literatura catalana ® està escrita en llengua vulgar.

Es tracta d'un diàleg filósòfic a l'estil de Plató i Ciceró; aquí el protagonista ja no es troba en un món meravellós, exclòs de les lleis de la natura, sinó en una cambra, voltat dels seus llibres predilectes i sentint-se formant part de la minoria selecta que venerava els clàssics.

Aquesta obra és l'antecedent de "Lo Somni".

LO SOMNI

1399. És la primera manifestació de la prosa humanística a la península pel seu estil i estructura, pel gran nombre de fonts que engloba (Valeri Maxim, Ovidi, Ciceró, Virgili, Petrarca, Boccaccio, Sant Tomàs) i bàsicament per la concepció del món de l'autor.

Bernat Metge va ser un personatge vinculat a la Cort i a la Cancelleria reial. Va ser secretari de Joan I, el regnat del qual es caracteritza per una forta hostilitat en el país, de vegades fundada, envers els oficials i servidors del rei. En les obscures circumstàncies que van envoltar la mort de Joan I (1396), Bernat Metge va ser un dels acusats, no únicament de la seva mort corporal, sinó de la condemació de la seva ànima.

Bernat Metge va defensar-se amb l'escriptura de "Lo Somni".