Solucionari d'Exàmens de Llengua Catalana: Sèries 1 i 3

Sèrie 1

1. Comprensió lectora

• 1.1: FVFFF
• 1.2: Lideratge, corrobora, resilient, paradoxalment, equitativa.
• 1.3: a) De la pacificació d'una via o de la creació d'un espai verd. b) Els residents desplaçats.
• 1.4: La renaturalització revalora els barris, augmenta els lloguers i expulsa part dels residents amb menys recursos.

2. Literatura i mètrica

• 2.1: El poema expressa el dolor, la desolació i el sentiment de pèrdua del poeta.
• 2.1.2: Versos decasíl·labs.
• 2.1.3: Tercera estrofa.
• 2.1.4: «Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir».
• 2.2.2: a) F, b) F, c) F, d) F, e) V.
• 2.2.4: a) F, b) V, c) V, d) F, e) F.

3. Gramàtica i lèxic

• 3.1: 3.1.1 → Complement directe; 3.1.2 → Subjecte; 3.1.3 → Oració subordinada adjectiva o de relatiu; 3.1.4 → Complement indirecte; 3.1.5 → Complement de règim verbal.
• 3.2.1: a) Tant / tan; b) per què / perquè; c) si no / sinó; d) què / que; e) com / com a.
• 3.2.2: a) complaïa, b) cullis, c) cabéssim, d) absolt, e) traurà.
• 3.2.4: a) dolor, b) troballa, c) crueltat, d) negacionisme, e) musicologia.
• 3.2.6: Varietat: rossellonès. Trets: pas, tenes, seua.

4. Canvis gramaticals

Són → eren; s'oposen → s'oposaven; volen → volien; podem → podíem; pertoca → pertocava; cal → calia; s'implantin → s'implantessin; permetin → permetessin.

Sèrie 3

1. Comprensió lectora

• 1.1: VFVVF.
• 1.2: Alternativa, reptes, exponencial, quotidians, consensuades.
• 1.3: a) La carn; b) insectes.
• 1.4: Els insectes poden ajudar a solucionar l’escassetat d’aliments futura perquè aporten proteïnes, es reprodueixen ràpidament, són fàcils de criar i tenen un risc baix de transmissió de malalties.

2. Literatura i mètrica

• 2.1.1: El poema expressa les incerteses de la vida i la influència de les decisions en el destí.
• 2.1.2: Tres estrofes de vuit versos; alternança d’octosíl·labs i tetrasíl·labs.
• 2.1.3: El camí incert simbolitza la vida.
• 2.1.4: «Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-» o «Però: -No passis! -diu un vel de teranyina».
• 2.2.1: El vers blanc no té rima però manté una estructura mètrica; el vers lliure no segueix cap regularitat mètrica ni rítmica.
• 2.2.2: Fa, Fb, Vc, Fd, Ve.
• 2.2.3: Sinestèsia («color d’olor de poma»), personificació («morint la llum») o metàfora («morint la llum»).
• 2.2.4: Fa, Fb, Vc, Vd, Fe.

3. Gramàtica i lèxic

• 3.1: CC, subordinada substantiva CD, relatiu locatiu, complement del nom, CD.
• 3.2.1: a) per què/perquè; b) gaire/massa; c) enlloc/en lloc; d) res/gens; e) sinó/si no.
• 3.2.2: a) conec, b) doni, c) begueu, d) conclòs, e) pugueu.
• 3.2.3: Les pluges i les humitats poden provocar avaries en els ascensors i fer-ne malbé els mecanismes de funcionament.
• 3.2.4: a) maror, b) dormilega (o dormilec), c) feinejava, d) enrogallat, e) simplificar.
• 3.2.5: hi→∅, capigués→cabés, s’en→se’n, altra→una altra, marron→marró.
• 3.2.6: Varietat: nord-occidental. Trets: hai, vai, lo.

Final: Marie Curie

• 1.1: FVFFF
• 1.2: Nobel de Química, distincions acadèmiques, infraestructura adient, procediment d’aïllament del radi, treball humanitari.
• 1.3: a) Marie Curie no va patentar el procediment d’aïllament del radi perquè considerava que els seus descobriments havien de beneficiar tota la humanitat. b) Durant la Primera Guerra Mundial va impulsar la creació d’unitats mòbils de raigs X.
• 1.4: La qualitat humana de Marie Curie es manifesta en la seva generositat, el seu compromís amb la ciència al servei de la societat i la seva dedicació al treball humanitari.