Solitud Víctor catala resum per capítols

SOLITUD

GESTACIÓ I EDICIÓ

El 1902 Juventiud, encarrega a Víctor Català una novel·la que es publicarà setmanalment, tot i així, no es va publicar fins el 1904 i les entregues es feien amb dificultats. L’origen de la novel·la es troba en un conte ja existent, per això els aspectes fonamentals (tema o perfil del protagonista) no són improvissats.

La novel·la completa es publica el 1905 en forma de fulletó setmanal. Els fulletons varen ser la primera edició a la venta, sense un pròleg de l’autora que demanava disculpes per les mancances i errades.

TEMA

Solitud és una obra cabdal. La universalitat de l’obra es justifica amb la temàtica. El conflicte interior i dolor d’una dona, contra un entorn per superar la insatisfacció i assolir la realització personal cercant l’amor i la llibertat. Per arribar a la realització personal ha d’estar marginada.

Altres Heróïnes literàries europees també tenien aquest perfil psicològic, com: Madame Bovary, Anna Karenina i Ana Ozores de La Regenta. En aquestes obres es troba la felicitat a través de la marginació social, patiment i solitud.
Per Anna Karenina el final és tràgic, per Solitud la renúncia del passat du a una nova vida.

A Solitud trobem que l’ésser humà està situat entre el bé i el mal. La muntanya simbolitza els elements externs i internts, determinats en el destí tràgic de la Mila. Trobem un escenari místic i sobrenatural

ESPAI: NATURA SIMBÒLICA

Es descriu una geografia rural coneguda per Caterina Albert: la muntanya del Montgrí. La descripció de l’ermita de Sant Ponç, correspon a l’ermita de Santa Caterina. Aquesta muntanya és transformada per la subjectivitat de Víctor Català convertint-se en un referent simbòlic. La pujada de Mila i el descens de la muntanya s’ha de visualitzar simbòlicament.

Solitud té un llenguatge ric, expressiu i difícil d’entendre, ja que hi ha dialectismes i neologismes creats per l’autora. Víctor Català veu la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra com una causa polèmica, ja que té por de perdre la llibertat creativa i singularitat estilística.

La riquesa i vivesa lingüístiques pren un registre diferent en la narrativa. Per exemple, descripcions (registre dialectal i culte) i els diàlegs (registre dialectal i col·loquial). Per altre banda, el pastor que la seva llengua està formada per varietat de dialectes, per singulitzar el personatge per mitjà de la paraula. El pastor simbolitza la figura del poeta creador a través de la paraula viva.