Solitud de Víctor Català: resum dels capítols 1 a 14
Resumen
Aquest document resumeix la novel·la Solitud a partir dels primers capítols, centrats en la Mila, el seu espòs Matias i el pastor Gaietà a l'ermita de la muntanya. Explica el nucli de la història: l'aïllament de la protagonista, la festa de Sant Ponç, la visió negativa del poble i la progressiva transformació interior de la Mila. Permet entendre els temes del Modernisme i l'evolució emocional del personatge.
Puntos clave
- La novel·la comença amb la pujada de la Mila i el Matias a l'ermita, que han de cuidar.
- El pastor Gaietà esdevé el principal vincle de la Mila i li obre el món de la imaginació i la muntanya.
- La festa de Sant Ponç acaba en desastre econòmic i en una desbandada tumultuosa, mostrant la multitud com a primitiva i incívica.
- Al capítol 9 apareix el contrast entre la innocència del Baldiret i la malícia del món adult.
- La Mila entra en una profunda depressió per les dificultats econòmiques i el buit afectiu.
- Al capítol 12 la protagonista comença a sentir-se lliure i autònoma gràcies al pastor.
- Al capítol 14 descobreix que el pastor té 65 anys, i la seva solitud arriba al punt més baix.
També vam comentar la inclinació dels escriptors modernistes a descriure el primitivisme de l'entorn rural, que troba en els "drames rurals" de Víctor Català la seva màxima expressió.En aquest capítol 9, la visió que se'ns dóna del poble, de la multitud, no és pas que diguem gaire optimista, més aviat tot el contrari. La multitud és primitiva, desagradosa i grollera, incívica i desconsiderada. El que havia d'ésser una celebració, l'àpat de la festa de Sant Ponç, acaba com el "rosari de l'aurora", a cops de puny i plantufades i en una desbandada tumultuosa.Fixeu-vos, al final del capítol, en la innocència i tendresa del Baldiret (el menut li recorda al pastor que han de fer els fanalets que aquest li va prometre, amb les restes de les closques de la cargolada). Aquesta innocència de l'infant contraresta l'animalitat i malícia del món adult. La imatge final de l'ermita en el silenci tranquil de la nit, il·luminada pels encenalls com si fos una mena d'arbre de Nadal, ens transmet un gran lirisme. La poesia té un sentit, encara, per al pastor i per a la Mila.
CAP11 "Mal de muntanya", se centra en descriure la profunda depressió que arrossega la Mila, ara més accentuada que mai. La Mila no troba consol de cap mena i "no sabia de què plorava". A aquest estat de derrota anímica s'hi afegeixen desgraciats fets recents: "La festa de Sant Ponç havia estat la bancarrota absoluta pel matrimoni. A la pèrdua miserable de tots sos possibles, com si no fos prou, vingueren a ajuntar-se una infinitat de deutes, confessats poc a poc per en Matias: deutes a l'hostal de Murons per les coses emmanllevades, deutes en tavernes i revenderies per begudes i queviures que no havia pagat en l'acte de la compra [...]" La solitud de la protagonista va creixent.CAP12 "Vida enrera", es produeix un "feedback" narratiu i sabem més coses del passat de la Mila, adoptada per uns oncles que l'obliguen a casar-se amb un home que no estima.Però ara el caràcter de la Mila ha sofert una mena de transformació: d'una banda, s'ha tornat més insensible als maldecaps del dia a dia i contempla la grisor de la seva situació amb distància; de l'altra, comença a descobrir-se a ella mateixa com a persona autònoma, gràcies al mestratge del pastor. El vincle emocional amb el seu marit, encara que només es fonamentés en l'antipatia, s'ha trencat definitivament: "Es sentia lliure i mestressa de si mateixa..." Els vincles amb el pastor s'enforteixen. La Mila hi xerra llargues estones i li explica tot de coses del seu passat, com si d'una teràpia es tractés. Al seu torn, el pastor li narra "contaies" que fan volar la imaginació de la dona i li fan descobrir nous horitzons de l'esperit."Quan el pastor deixava de parlar, la Mila no es recordava ja de son casament amb en Matias ni de cap cabòria consirosa que pogués entelar la placidesa de sa revifalla, i una altra i una altra després -perquè la verbagàlia majestàtica del pastor semblava eterna i incansable com les onades de la mar-, la Mila acabà per perdre de vista sa pròpia vida migradeta i esquifida de modest ésser humà, per entrar de ple en la vida fantàstica de la muntanya."La muntanya, en tota la seva magnífica extensió, pren un caire fantàstic i alliberador a través de les paraules i les històries del pastor.cap13-14l p a stor abndona, drant livern, l'ermita, deixant sola la Mila, que s'entristeix molt i queda com desconcertada: "I doncs, com ho faré jo ara, aquí, tota sola...?" Al capítol 14 la Mila descobreix la vertadera edat del pastor, 65 anys, i ella li'n feia 40. Queda profundament desil·lusionada i la seva sol·litud, podem dir que toca fons. Ara a la vida no té ningú més que "un vell" (el pastor) i "un negat" (el seu marit).
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Qui és la Mila en la novel·la Solitud?
La Mila és la protagonista, una dona adoptada per uns oncles que la van obligar a casar-se amb el Matias, un home que no estima. Viu a l'ermita de la muntanya i pateix una profunda solitud i depressió.
Quin paper té el pastor Gaietà?
El pastor Gaietà és el personatge que rep la Mila a l'ermita i que li serveix de guia. Les seves converses i històries fan que la protagonista descobreixi nous horitzons i una identitat pròpia.
Què passa en la festa de Sant Ponç?
Els pobles del voltant es reuneixen a l'ermita i després s'organitza un àpat en un hostal que acaba en un desastre econòmic per al matrimoni i en una desbandada violenta de la multitud.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.