Sol i de dol

Sol i de dol - J.V. Foig

biografia:
Josep Vicenç Foix i Mas va néixer el 28 de gener de 1893 a Barcelona i va mori al 1987. Va inicia els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandonà al segon curs. L'any 1916 inicià la seves col·laboracions amb la publicació La revista, i hi publicà els primers poemes (1917). El 25 de maig de 1962 es va convertir en membre de d’Institut d'Estudis Catalans. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema "És quan dormo que hi veig clar" per part del cantautor Joan Manuel Serrat. L'any 1961 rebé el Premi Lletra d'Or per la seva obra de 1960 Onze Nadals i un Cap d'Any i el 1985 el Premi de la Crítica de poesia catalana per Cròniques de l'ultrason. Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions, entre les quals destaquen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984). Aquell mateix any, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.

 Temàtica
La temàtica del poema Sol i de Dol de J.V.Foix, es un poema amb una llengua molt depurada i expressiva, on fa reflexa la persona que es veu sola i dolida en el pas del temps, i es pregunta on es?, cap a on va?, què desitja?.
tema en els versos
A la primer part (del I al IV), narra que es veu vell i en llocs que no coneix.
A la segona part (del V al VIII), es pregunta on es? I diu que gracies els passos esta allà.
A la tercera part (del IX al XI), narra que a caminat sol fins on arribat, i que estan sol es sent viu, i ara ja coneix on es troba.
A la quarta part del (XII al XIV), narra que arribat a una cima de la muntanya i l’únic que li queda es segui el camí cap a deu o cap el diable.

figures retòriques:
Hipèrbaton vers 2 Metàfora vers 6 Paral·lelisme vers 12 i 14